Amb un fort i gelat vent que s'emporta el que queda d'aquest any 2007 que demà s'acaba ens proposem gaudir d'una petita excursió que ja no és vertical si no extraplomada!
No fa massa fred però el vent és gèlid i a part de molestar molt l'equilibri dona una sensació de molt de fred. Però l'excursionisme consisteix en realitzar somnis de descoberta i sovint hem d'aprofitar el dia que tenim, encara que no sigui el més adient. Tenim curiositat per visitar el que en diuen els "mallos pequeños". "Pequeños" però tant alts com la Mòmia de Montserrat. Jo ja hi he estat però sempre al mateix lloc i sento la mateixa curiositat que els companys per conèixer nous racons. Com he dit fa vent però també un dia de cel blau i Sol espaterrant...però clar, a més de curiosos també som tossuts i volem pujar un parell d'agulles justament per unes vies que estan a l' Oest, i per tant només hi toca el vent i no pas el Sol. Però quan un vol una cosa, lluita per ella, es sacrifica per ella i finalment l'aconsegueix, sembla com si el plaer d'obtenir-ho sigui encara molt més gran. Per això la forta encaixada de mans al cim del Mallo Cored on hi hem arribat per una via curta però molt agradable de fer.
A l'Aguja Roja ja hi toca el Sol d'esquitllada... però un cop a peu de la via Vilarig (on volem anar) hi trobem un bon escampall de sabates i motxil.les. Alcem al cap i la paret sembla un arbre de Nadal ple de "coses" de colors que pengen per tot arreu. Una d'aquestes "coses" que va de vermell, sembla anar molt al límit i puja molt lentament. Fet que ens fa decidir per marxar a una via del costat. També molt bonica (la vaig fer fa un parell d'anys amb l'Arseni...però en un mes d'agost) però això si: Totalment a l'ombra i exposada al vent. Gaudim de l'escalada en si,però noi, quin fred!. Cony de vent! Tot i que tenim cura, el rappel ens porta algun ensurt per culpa del vent però finalment les cordes venen amb nosaltres.
Tornem al Sol i al refugi on esperàvem la cervesa promesa per una cordada precedent a qui hem desenganxat les cordes del seu rappel... però dels "salvats" ni rastre. Tot i així cau un bon entrepà de "longaniza muy buenica" i una Ambar.
RESUM
Diumenge,30 de desembre de 2007
RIGLOS
Mallo Cored. Via clàssica Oest. 140m. 5c
via equipada amb parabolts. No posem res addicional.
Aguja Roja. Via Edil. 140m 5c
via equipada amb parabolts. La fem en tres tirades (en té quatre). Algun friend mitjà per reforçar la tercera tirada pot anar bé.
Cordada: Jesús Alejandre, Joan-Miquel Horrillo i Pere-Joan Bosch.
No fa massa fred però el vent és gèlid i a part de molestar molt l'equilibri dona una sensació de molt de fred. Però l'excursionisme consisteix en realitzar somnis de descoberta i sovint hem d'aprofitar el dia que tenim, encara que no sigui el més adient. Tenim curiositat per visitar el que en diuen els "mallos pequeños". "Pequeños" però tant alts com la Mòmia de Montserrat. Jo ja hi he estat però sempre al mateix lloc i sento la mateixa curiositat que els companys per conèixer nous racons. Com he dit fa vent però també un dia de cel blau i Sol espaterrant...però clar, a més de curiosos també som tossuts i volem pujar un parell d'agulles justament per unes vies que estan a l' Oest, i per tant només hi toca el vent i no pas el Sol. Però quan un vol una cosa, lluita per ella, es sacrifica per ella i finalment l'aconsegueix, sembla com si el plaer d'obtenir-ho sigui encara molt més gran. Per això la forta encaixada de mans al cim del Mallo Cored on hi hem arribat per una via curta però molt agradable de fer.
A l'Aguja Roja ja hi toca el Sol d'esquitllada... però un cop a peu de la via Vilarig (on volem anar) hi trobem un bon escampall de sabates i motxil.les. Alcem al cap i la paret sembla un arbre de Nadal ple de "coses" de colors que pengen per tot arreu. Una d'aquestes "coses" que va de vermell, sembla anar molt al límit i puja molt lentament. Fet que ens fa decidir per marxar a una via del costat. També molt bonica (la vaig fer fa un parell d'anys amb l'Arseni...però en un mes d'agost) però això si: Totalment a l'ombra i exposada al vent. Gaudim de l'escalada en si,però noi, quin fred!. Cony de vent! Tot i que tenim cura, el rappel ens porta algun ensurt per culpa del vent però finalment les cordes venen amb nosaltres.
Tornem al Sol i al refugi on esperàvem la cervesa promesa per una cordada precedent a qui hem desenganxat les cordes del seu rappel... però dels "salvats" ni rastre. Tot i així cau un bon entrepà de "longaniza muy buenica" i una Ambar.
RESUM
Diumenge,30 de desembre de 2007
RIGLOS
Mallo Cored. Via clàssica Oest. 140m. 5c
via equipada amb parabolts. No posem res addicional.
Aguja Roja. Via Edil. 140m 5c
via equipada amb parabolts. La fem en tres tirades (en té quatre). Algun friend mitjà per reforçar la tercera tirada pot anar bé.
Cordada: Jesús Alejandre, Joan-Miquel Horrillo i Pere-Joan Bosch.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.