Tots sabem que a l'hivern, quan hi ha boires gebradores i fa un fred que pela, a les parets altes del Montsec s'hi escala al Sol i amb una temperatura més que agradable. Així mateix, sembla que les piulades (escasses en la majoria de companys) son molt útils a l'hora de crear nous somnis de parcel.les de terreny (sovint vertical) per descobrir o , com en aquest cas, redescobrir. Fa poc en Joan Miquel ens en va passar una de la via Mantecas (en català seria llards, oi? - per això en dic piulada llardosa... clar que no s'hauria de traduir perque respon a un nom propi, el del Peque Mantecas que si no recordo malament és un dels tres que van caure de la Valentín de la Paret) i tot i que jo l'havia feta, ja l'havia ben oblidat (feia 13 anys; al novembre del 94 amb en Josep Paul i en Gaspar Maza) i podia constituir una nova il.lusió (avantatges de fer-se vell). De fet, al llegir la piulada d'en Joan Miquel i saber que havia estat re-equipada va passar de cop a formar part de l'arxiu d'objectius. A en Joan Miquel li va agradar tant quan la va fer, que li ve de gust repetir-la. Així doncs, cap allà anem.
Cel tapat que cada cop s'obre més fins a quedar clar del tot. Però aquest cop no hi ha boira. Fa fred però tampoc massa (-4ºC). Pugem per la pista que ha quedat en un estat més que acceptable després de que l'hagin arreglat i la temperatura, per contra de l'habitual, no puja gaire. Només per l'efecte del dia però no pas de l'habitual inversió tèrmica. Doncs això serà l'única nota poc positiva del dia: El fred que no esperàvem passar i que sense ser insuportable ens sorprèn.
Hi ha gent a quasi totes les vies. Aquelles que jo creia que no feia ningú i les clàssiques com la Farreny. Ens sembla veure que la Sol de España ha sigut re-equipada amb parabolts. A la nostra via però, hi estem sols.
Efectivament és com esperàvem pel que fa a bellesa, dificultat i bona roca (excepte algun pas). Només hi ha quelcom que no respon a les meves expectatives: El re-equipament. No és que el critiqui, eh! però esperava trobar més parabolts. Llevat de les reunions, n'hi ha un a la primera tirada, un altre a la segona, un o dos a la tercera, cap a la quarta, un a la cinquena i dos a la sisena... Si tens en compte que hi ha tirades com la sisena on surts de la reunió i la primera assegurança està a uns 20 metres i amb l'única possibilitat de posar algun friend en fissures cegues horitzontals... Diga'm cobard, però penso que algun ferro més no hauria sigut massa criticat. Clar que així és com era la via originalment...
Els que hi heu estat potser ho heu vist però jo era el tercer cop i no m'havia adonat de l'inscrpció que hi ha en una mena de bassa de pedra cimentada que hi ha al baixar del Coll de la Roca Alta. Hi diu: "26 División Mixta. Compañía Ingenieros. CNT 1938 FAI".
I per acabar una petita recomanació per a l'Arseni i gent amant del mon de la pastisseria. En Joan Miquel ens va portar al Forn de pa Serra, a Artesa de Segre. Està a la carretera que va cap a Ponts (per tant ens hem de desviar uns metres del trencall cap a Vilanova de Meià). També hi ha bar on pots menjar el que compris allà mateix.
RESUM
Dissabte, 15 de desembre de 2007
Montsec de Rubies. Vilanova de Meià
Roca Alta de Meià. Via Mantecas. 160m 6a
Material: Friends de totes mides, especialment petits i mitajns-petits i tascons.
Cordada: Joan-Miquel Horrillo, Pere Forts i Pere-Joan Bosch
Cel tapat que cada cop s'obre més fins a quedar clar del tot. Però aquest cop no hi ha boira. Fa fred però tampoc massa (-4ºC). Pugem per la pista que ha quedat en un estat més que acceptable després de que l'hagin arreglat i la temperatura, per contra de l'habitual, no puja gaire. Només per l'efecte del dia però no pas de l'habitual inversió tèrmica. Doncs això serà l'única nota poc positiva del dia: El fred que no esperàvem passar i que sense ser insuportable ens sorprèn.
Hi ha gent a quasi totes les vies. Aquelles que jo creia que no feia ningú i les clàssiques com la Farreny. Ens sembla veure que la Sol de España ha sigut re-equipada amb parabolts. A la nostra via però, hi estem sols.
Efectivament és com esperàvem pel que fa a bellesa, dificultat i bona roca (excepte algun pas). Només hi ha quelcom que no respon a les meves expectatives: El re-equipament. No és que el critiqui, eh! però esperava trobar més parabolts. Llevat de les reunions, n'hi ha un a la primera tirada, un altre a la segona, un o dos a la tercera, cap a la quarta, un a la cinquena i dos a la sisena... Si tens en compte que hi ha tirades com la sisena on surts de la reunió i la primera assegurança està a uns 20 metres i amb l'única possibilitat de posar algun friend en fissures cegues horitzontals... Diga'm cobard, però penso que algun ferro més no hauria sigut massa criticat. Clar que així és com era la via originalment...
Els que hi heu estat potser ho heu vist però jo era el tercer cop i no m'havia adonat de l'inscrpció que hi ha en una mena de bassa de pedra cimentada que hi ha al baixar del Coll de la Roca Alta. Hi diu: "26 División Mixta. Compañía Ingenieros. CNT 1938 FAI".
I per acabar una petita recomanació per a l'Arseni i gent amant del mon de la pastisseria. En Joan Miquel ens va portar al Forn de pa Serra, a Artesa de Segre. Està a la carretera que va cap a Ponts (per tant ens hem de desviar uns metres del trencall cap a Vilanova de Meià). També hi ha bar on pots menjar el que compris allà mateix.
RESUM
Dissabte, 15 de desembre de 2007
Montsec de Rubies. Vilanova de Meià
Roca Alta de Meià. Via Mantecas. 160m 6a
Material: Friends de totes mides, especialment petits i mitajns-petits i tascons.
Cordada: Joan-Miquel Horrillo, Pere Forts i Pere-Joan Bosch
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.