Piulada del solstici d'hivern

Avui és el primer dia de l'hivern i a jutjar per la gent que trobem a Montserrat sembla que tothom ha tornat a caure a la trampa de l' ineptitud dels "meteocats". Nosaltres no som pas més llestos però potser si que una mica més vells. O almenys el suficient com per haver après que quan es tenen ganes d'anar a la muntanya les previsions del "meteocats" son bones per a tenir-les en compte però no pas tant com per refiar-se'n i menys encara com per alterar massa els plans. Així doncs, tal i com havia de ser en un dia en que es pronostiquen pluges generals a tot Catalunya menys a ponent, a Montserrat no hi cau ni una gota (almenys abans de les tres de la tarda). Això si, el Sol el veiem poca estona i tenim sort de que no fa massa fred. He estat a punt de titular la piulada com a "piulada d'un dia gris a la roca gris" però he preferit ressaltar el solstici en el que ben poques vegades coincidim per a poder escalar.

No se m'ha escapat, eh! És que avui hem anat a escalar. El temps no convidava a anar d'excursió i hem preferit escalar. Hem esmorzat al Bruc i em començat a especular sobre vies, muntanyes i dificultats. Res d'allò dels somnis i il.lusions i rotllos romàntics de la tercera edat. Avui toca esgarrapar roca i n'hem de buscar una que estigui ben seca, assolellada, dificultat moderada, ben assegurada i que puguem baixar en cas de pluja (per si l'encertessin).

 Tot i que ja l'hem feta, ens sembla que la Roca Gris reuneix aquestes condicions i en un ambient inèdit en el que no hi ha ningú de ningú (gairebé ni cabres) ens plantem a peu de via.

 No comento la via que ja tots coneixeu, la Mickey mousse, i en tot cas només en dic un parell de coses que si hi torneu us poden ser d'utilitat.

Hem enllaçat la 3ª i 4ª tirada. Les cordes de 60, arriben molt justes (gairebé no pots ni fer el nus de reunió) però arriben. Per baixar hem utilitzat una reunió amb anella que hi ha uns 10m sota del cim. D'allà recta avall per un terreny desplomat i amb un rappel de 60m justíssims (aconsello fer nus a la punta de les cordes) s'arriba a una reunió de parabolts amb anelles (via días de furia) des d'on amb 40 metres més s'arriba al terra. És més impressionant i difícil que la baixada per la Urquiza-Olmo però és més curta i ràpida.

 Una altre nota d'utilitat: A l'autovia de Lleida, per anar a Montserrat, hi he pogut veure 5 radars nous. Un al sortir de BCN un cop passat TV3 i un altre prop d' Esparreguera. De tornada també un al final de la recta que hi ha a Esparreguera, un altre a Pallejà i encara un altre a l'alçada de St. Joan Despí. I és que el negoci els hi funciona de valent!!!

 

RESUM

Dissabte, 21 de desembre de 2007

Montserrat. Vinya Nova.

Roca Gris. Via Mickey mousse. 175m 6a

Material: Està equipada amb parabolts. Pel difícil que és i pel meu gust i nivell trobo que en general estan molt allunyats (de fet si que he fet alguna excursió avui: de parabolt a parabolt!!). Si portes alguns tasconets i algun friend petit i mitjà et poden ajudar en algun punt en concret. De totes maneres son prescindibles.

Cordada: Pere Forts i Pere-Joan Bosch