Salta al contingut principal

Piulada d'un desembre encara no congelat

Quan l'Arseni, el Joan Buxó i potser algú mes que ara no recordo la van fer en van parlar molt bé però després de rebre la piulada del Joan Miquel sembla que s'obre aquella llumeta que et fa somniar en anar-hi. Els records d'aquest lloc em son recents i intensos. Quan vaig descobrir el poble de Rubies a l'anar a la "festival eròtic" em va impactar la situació estratègica i el llastimós estat en que estan les cases. Curiosament i com sempre passa, només s'aguanta més o menys dreta l'esqlesia (protecció divina o pressupostos del clero?). L'any passat hi vam fer una via, o quelcom semblant (crec recordar que es deia Xavi Teixidor...o potser era oberta per ell, no ho recordo). Quina ensigalada la d'aquell dia. Quasi sortim de nit... però les imatges de la posta de Sol des del cim amb aquell fred intens i les boires que retornaven a la vall... no hi ha paraules per definir el que un sent en aquells moments. Bé, en part si: Recordo sentir un cert acolloniment per si ens entrava la nit i que calia baixar a tota màquina, però això només és l'anecdota.
Avui l'espectacle no m'ha decebut pas. Les boires, la solitud, les vistes, el poblet enderrocat. I això que hi havia un desplegament para-militar d'assassins de porcs senglars! Però feliçment no deuen haver matat masses bestioles perquè em sentit pocs trets. Potser la presencia d'escaladors terroristes ecològics ha destorbat la pau de la natura i els senglars han fugit per culpa nostra...tant de bo, però no ho crec.
 
L'escalada? i que voleu que us expliqui si ja l'heu fet tots! Només donar les gràcies al Joan Miquel per la recomanació i al Joan B per l'advertència del començament de via. Altrament potser ens haguéssim desanimat una mica. Estic d'acord en que el primer parabolt està molt amunt i la cosa no és fàcil d'atrapar. Després la cosa canvia. Pel meu parer diria que algun parabolt més no hi faria cap nosa però com que ara em dedico a l'excursionime, el fer una excursió de parabolt a parabolt tampoc m'ha desagradat del tot. Sobretot perquè la dificultat és moderada i els tascons i friends petits entren molt bé. Llàstima que la roca et fa apretar el cul en més d'un tram.
En general, però, m'ho he passat molt bé tot i el mal de coll del Pere que en algun moment he pensat que ens faria tornar abans d'hora. Finalment l'ha controlat i hem pogut gaudir de valent.
 
La vista del cim ens ha permès veure el Pirineu molt poc nevat i la repetida incompetència del meteocat dels collons. I és que tot el que fa olor a funcionari, polític, generalitat, ajuntament o el que sigui és un desastre per definició. Nevades al Pirineu que a la tarda s'estendran en forma de pluja al nord de Catalunya. Sense comentaris, si mireu les fotos que us envio ja ho veureu. Escalada en màniga curta i suant!
 
Tornem per la pista de Sta.Maria de Meià que tot i que està bastant pitjor que la de la roca Alta (pista acabada d'arreglar) és una excursió en cotxe molt bonica. Ah! I estrenem els cartells de 80 Km/h al tornar a BCN. Només els cartells perquè de moment ningú els hi fa cas. El negoci és del més prometedor. Qui pugues invertir en una caixeta de radar amb fotos...  
 
RESUM
Dissabte, 1 de desembre de 2007
Montsec de Rubies. Peladet oriental-Portella Blanca
via Maduritas calientes. 165m 6a
Material: Equipada amb parabolts però si no vols fer excursions massa llargues entre parabolts un joc de tascons, friends petits i alguna baga savinera t'aniràn bé.
Cordada excursionista Pere Forts i Pere-Joan Bosch

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano