Dimecres de la setmana passada vam voler provar la via Stoc de Coc a Malanyeu que aparentment es fa molt segons les diferents cròniques que es poden llegir als blogs d'internet. Vam optar per la sortida per la via original, i no la popular variant de les Monges Mascles.
La via està excel.lentment equipada amb parabolts del 10, i l'itinerari augmenta la seva dificultat progressivament a mesura que guanyes alçada.
La primera tirada està farcida de forats i cantells immensos, que permeten una ràpida progressió. La segona tirada és més fina i llarga, 55m de V+, per gaudir al màxim de la roca. La tercera tirada de 6b ja no té forats grans, sinó més aviat nyapes petites i passos obligats d'adherència, que a més a més patinen una mica. Finalment, la quarta i última tirada la vam trobar molt més difícil del que marca la ressenya del llibre del Ripollès, ens va descol.locar força. Per sort, la Clara no es va deixar influenciar per aquest fet i ho va resoldre de la manera més elegant possible.
Tercera tirada..., i una ma a l'esquerra!
El ràpel es pot fer en dos amb cordes de 60, un fins a la feixeta, i un segon fins a terra (just).
Un cop arribats a terra, vam comprovar si quedaria temps per encarar una altre via, però donat el fet que era una escalada de mitja tarda, vam optar per fer un petit berenar a peu de paret i fer petar la xerrada, fins que el record que l'endemà era dia feiner ens va obligar a tornar al "món real", reconeixent que tot lo bo s'acaba. Però sempre queda la idea que falta menys pel proper cap de setmana, que segurament portaria una nova aventura de roca i d'escalada...
Resum: 13.7.2011
Via Stoc de Coc, Malanyeu
130m en 4 tirades, màxim obligat 6b.
Equipada amb parabolts del 10, totes les reunions rapelables amb anella i cadena.
Companys de cordada: Clara/Wolfgang
Via totalment recomanable si vols anar en pla esportiu. Dificultats concentrades al tercer llarg (evitable per la variant de les "Monges Mascles", situada a la seva dreta, i que segons ressenyes no passa de V+).
La via està excel.lentment equipada amb parabolts del 10, i l'itinerari augmenta la seva dificultat progressivament a mesura que guanyes alçada.
La primera tirada està farcida de forats i cantells immensos, que permeten una ràpida progressió. La segona tirada és més fina i llarga, 55m de V+, per gaudir al màxim de la roca. La tercera tirada de 6b ja no té forats grans, sinó més aviat nyapes petites i passos obligats d'adherència, que a més a més patinen una mica. Finalment, la quarta i última tirada la vam trobar molt més difícil del que marca la ressenya del llibre del Ripollès, ens va descol.locar força. Per sort, la Clara no es va deixar influenciar per aquest fet i ho va resoldre de la manera més elegant possible.
Tercera tirada..., i una ma a l'esquerra!
El ràpel es pot fer en dos amb cordes de 60, un fins a la feixeta, i un segon fins a terra (just).
Un cop arribats a terra, vam comprovar si quedaria temps per encarar una altre via, però donat el fet que era una escalada de mitja tarda, vam optar per fer un petit berenar a peu de paret i fer petar la xerrada, fins que el record que l'endemà era dia feiner ens va obligar a tornar al "món real", reconeixent que tot lo bo s'acaba. Però sempre queda la idea que falta menys pel proper cap de setmana, que segurament portaria una nova aventura de roca i d'escalada...
Quarta tirdada, la més cabrona de totes.
Resum: 13.7.2011
Via Stoc de Coc, Malanyeu
130m en 4 tirades, màxim obligat 6b.
Equipada amb parabolts del 10, totes les reunions rapelables amb anella i cadena.
Companys de cordada: Clara/Wolfgang
Via totalment recomanable si vols anar en pla esportiu. Dificultats concentrades al tercer llarg (evitable per la variant de les "Monges Mascles", situada a la seva dreta, i que segons ressenyes no passa de V+).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.