Amb els dos toms de la bíblia de Ecrins a les mans i per el títol de les mateixes(Oisans Nouveau Oisans sauvage), ens podem fer la idea d'uns paratges poc transitats i salvatges. Un poc si, però tot depèn de l'alçaria a la que et moguis. Si es en cotes baixes, com a les parets del mateix Ailefroide, en que les aproximacions son entre deu minuts i mitja hora, amb vies gairebé totes equipades, i amb grau amable que fa tot plegat un relax per a rokeros. D'altra banda, si busquem cotes mitges, ens trobarem amb molts metros de gneis de qualitat, llargues aproximacions que ens faran suar de valent i ascensions amb cert compromís que tot sumat resultin escalades de certa envergadura. I ja a cotes superiors ens caldrà plantejar-nos alguns bivacs o pernoctació amb refugi i tot amb unes dimensions espectaculars pròpies dels Alps. Així dons un paradís, on en funció de meteorologia i/o ganes de brega, podem donar 'rienda suelta' a les nostres fantasies escalatóries.
Com a entrants aterrem a La Beràrde i directament toca assabentar-nos al punt de socors de la meteorologia prevista. Un cop llegida la nostra cara segurament delatava alegria, complicitat i la determinació de 'anem que això pinta bé'. En mitja hora ja estem camí cap al ref. Soreiller i a mig de camí ja veiem la silueta de l'agulla Dibona que tantes vegades per fotos i ressenyes hem mirat. Es molt més maca que sobre el paper, i el tenir-la a la vista la resta del camí, et fa un xic més suportable el pesat camí que ens falta per arribar al ref. En cartera dúiem varies possibilitats, encara que tot va venir de cara i ens enfilem a Visite obligatoire. Guapa de veres. Tots els llargs ens van resultar bons i en especial el vuitè i novè, ja per la cara Oest, per espectaculars...
Tenint un dia xafogós, triem estar a la fresca i a Malaval trobem la Cascade du la Pisse. Algun ruixat quan canvia el temps i a la part superior algun llarg que en qüestió de tres minuts, passava de moll a completament sec. Divertit, encara que amb roca especial. Pissarra gris i molt dura que et fa sospitar de la seva adherència. A la pràctica t'hi acostumes i aquesta sensació l'abandones en els primers llargs.
Saltem el coll du Lauteret i fem una visita a l'Aiguellete du Lauzet. A peu de via i les primeres gotes ens fa dubtar i desestimem escalar. Aprofitem i ja que estem a peu de paret, cerquem la ferrada que sabem que ronda per la banda oest de l'Aigullete i entrem gairebé al principi per una canal. Tinc la sospita que és de pagament i, donada la quantitat de material que hi en ella (2.200 mts. de recorregut), que ens vam colar per 'la patilla'.
Cerquem un xic més d'aventura i ens plantem a Rochers du Grands Laus. Aquest cop serà també amb cascades d'aigua afegint pedres i gel que desprèn el glaccier des Violettes. Una ascensió modesta amb cert compromís, en cas de retirada, i disfrutona en un entorn xulo.
Per final de festes, ja al darrer dia, ens dirigim de bon matí a Pointe du la Sagne per enfilar-nos a Soleil glacial. Aquella agulla punxeguda i vermellosa que pujant per el Glacier Noir ens agafa a la dreta. A diferenciar tres parts de la via: Primer mur, amb quatre llargs bastant per plaques, fins a la vira; Contrafort de la mateixa agulla de sis llargs, de vertical a desplomat, on trobem al llarg clau i per últim la part final que amb quatre llargs verticals i de bona presa ens deixa al cim. Escalada magnifica i bastant mantinguda.
Pointe Sagne
Combinem altres dies amb escalades autour d'Ailefroide. Totes de caràcter esportiu i metros a dojo, a les que no cal matinar, amb poca aproximació i que en cas de tomàquet et plantes en el càmping en un tres i no res.
En general, hem trobat en els itineraris efectuats uns equipaments excel·lents. Per tots ells hem fet servir una dotzena de cintes i els micros. Tot i que en realitat no feien falta si que ens donava la tranquil·litat de dur-los penjant i alguns si que vam posar.
Itineraris: Dibona-Visite obligatoire; Cascade de la Pisse-Lapisslazuli; Aiguilette du Lauzet-Ferrada; Grands Laus-Le bonheur ets dans le pré; Pointe Sagne-Soleil glacial; Ailefroide-Bleu petròle, Directa Snoppy, Esperón levante, Kwait.
Com a entrants aterrem a La Beràrde i directament toca assabentar-nos al punt de socors de la meteorologia prevista. Un cop llegida la nostra cara segurament delatava alegria, complicitat i la determinació de 'anem que això pinta bé'. En mitja hora ja estem camí cap al ref. Soreiller i a mig de camí ja veiem la silueta de l'agulla Dibona que tantes vegades per fotos i ressenyes hem mirat. Es molt més maca que sobre el paper, i el tenir-la a la vista la resta del camí, et fa un xic més suportable el pesat camí que ens falta per arribar al ref. En cartera dúiem varies possibilitats, encara que tot va venir de cara i ens enfilem a Visite obligatoire. Guapa de veres. Tots els llargs ens van resultar bons i en especial el vuitè i novè, ja per la cara Oest, per espectaculars...
Dibona
Tenint un dia xafogós, triem estar a la fresca i a Malaval trobem la Cascade du la Pisse. Algun ruixat quan canvia el temps i a la part superior algun llarg que en qüestió de tres minuts, passava de moll a completament sec. Divertit, encara que amb roca especial. Pissarra gris i molt dura que et fa sospitar de la seva adherència. A la pràctica t'hi acostumes i aquesta sensació l'abandones en els primers llargs.
Saltem el coll du Lauteret i fem una visita a l'Aiguellete du Lauzet. A peu de via i les primeres gotes ens fa dubtar i desestimem escalar. Aprofitem i ja que estem a peu de paret, cerquem la ferrada que sabem que ronda per la banda oest de l'Aigullete i entrem gairebé al principi per una canal. Tinc la sospita que és de pagament i, donada la quantitat de material que hi en ella (2.200 mts. de recorregut), que ens vam colar per 'la patilla'.
Cerquem un xic més d'aventura i ens plantem a Rochers du Grands Laus. Aquest cop serà també amb cascades d'aigua afegint pedres i gel que desprèn el glaccier des Violettes. Una ascensió modesta amb cert compromís, en cas de retirada, i disfrutona en un entorn xulo.
Rochers du Grands Laus
Per final de festes, ja al darrer dia, ens dirigim de bon matí a Pointe du la Sagne per enfilar-nos a Soleil glacial. Aquella agulla punxeguda i vermellosa que pujant per el Glacier Noir ens agafa a la dreta. A diferenciar tres parts de la via: Primer mur, amb quatre llargs bastant per plaques, fins a la vira; Contrafort de la mateixa agulla de sis llargs, de vertical a desplomat, on trobem al llarg clau i per últim la part final que amb quatre llargs verticals i de bona presa ens deixa al cim. Escalada magnifica i bastant mantinguda.
Pointe Sagne
Combinem altres dies amb escalades autour d'Ailefroide. Totes de caràcter esportiu i metros a dojo, a les que no cal matinar, amb poca aproximació i que en cas de tomàquet et plantes en el càmping en un tres i no res.
En general, hem trobat en els itineraris efectuats uns equipaments excel·lents. Per tots ells hem fet servir una dotzena de cintes i els micros. Tot i que en realitat no feien falta si que ens donava la tranquil·litat de dur-los penjant i alguns si que vam posar.
Itineraris: Dibona-Visite obligatoire; Cascade de la Pisse-Lapisslazuli; Aiguilette du Lauzet-Ferrada; Grands Laus-Le bonheur ets dans le pré; Pointe Sagne-Soleil glacial; Ailefroide-Bleu petròle, Directa Snoppy, Esperón levante, Kwait.
Jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada