Ahir diumenge vam desafiar les males previsions del temps i vam decidir arriscar-nos a fer una via llarga i mítica, la Punsola Reniu al Cavall.
No l'havia fet des del seu reequipament amb parabolts nous, que en molts dels casos són dels prims de 8 mm. Totes les reunions són de dos parabolts del 12 amb anelles, més un o dos parabolts dels prims addicionals. Deu ser en previsió pels dies on hi ha aglomeracions...
A la primera tirada de tercer no trobarem res, són uns 20 o 30 metres, però hi podem col·locar un alien vermell o similar en una fissura a mitja alçada. Després ja no farem servir més material, tret d'un tram puntual a la quarta tirada, abans d'arribar al sostret, on hi posem un altre friend mitjà opcional.
L'aresta va guanyant verticalitat de forma progressiva i inexorable. Per sort, i a mesura que creix la dificultat, també augmenta el nombre de les assegurances, sempre molt correcte.
La cinquena tirada ja és més fineta i dreta, de V+ o 6a. Després, a la sisena, l'itinerari comença a redreçar-se de cop, essent la dificultat en lliure entre 6b+ i 6c, segons quina ressenya es miri, amb algun passet rabiós. Però degut a la més que abundant quantitat de xapes, es pot fer tot en A0 si es vol. Nosaltres no vam ni treure els estreps (perquè no els portàvem, per falta de previsió...). La següent tirada és més curta però igualment difícil, també amb un pas dur al mig. També i sobretot perquè a mesura que progresses, els braços es cansen i molt.
L'última tirada comença amb un tros ben divertit, un flanqueig de 6a molt aeri fins que arribes a la dreta de l'esperó. A partir d'aquí la verticalitat afluixa mentres vas arribant a la reunió del cim, sempre buscant els millors passatges.
Resum: 17.7.2011
Punsola Reniu, Cavall Bernat
240 m d'escalada en 8 tirades, dificultat màxima en lliure segons la ressenya del Soldevila 6b+, o V+/Ae.
Tot reequipat amb parabolts per no passar gens de por als trams difícils, però sí amb separacions considarables als trams més fàcils. Totes les reunions amb anelles per rapelar si convé.
Companys de cordada: Txell/Wolfgang, segona cordada (que en realitat anava davant): Neus/Blai.
Una especial enhorabona per la meva companya de cordada Txell, que en cap moment va dubtar de seguir l'ordre establert de les tirades, tibant amb molta valentia i motivació un llarg ella, un llarg jo, tot i no portar pedals. Quina estrena més ben aconseguida!
Wolfgang
No l'havia fet des del seu reequipament amb parabolts nous, que en molts dels casos són dels prims de 8 mm. Totes les reunions són de dos parabolts del 12 amb anelles, més un o dos parabolts dels prims addicionals. Deu ser en previsió pels dies on hi ha aglomeracions...
A la primera tirada de tercer no trobarem res, són uns 20 o 30 metres, però hi podem col·locar un alien vermell o similar en una fissura a mitja alçada. Després ja no farem servir més material, tret d'un tram puntual a la quarta tirada, abans d'arribar al sostret, on hi posem un altre friend mitjà opcional.
L'aresta va guanyant verticalitat de forma progressiva i inexorable. Per sort, i a mesura que creix la dificultat, també augmenta el nombre de les assegurances, sempre molt correcte.
El Blai encarant el sostret de la quarta tirada
La cinquena tirada ja és més fineta i dreta, de V+ o 6a. Després, a la sisena, l'itinerari comença a redreçar-se de cop, essent la dificultat en lliure entre 6b+ i 6c, segons quina ressenya es miri, amb algun passet rabiós. Però degut a la més que abundant quantitat de xapes, es pot fer tot en A0 si es vol. Nosaltres no vam ni treure els estreps (perquè no els portàvem, per falta de previsió...). La següent tirada és més curta però igualment difícil, també amb un pas dur al mig. També i sobretot perquè a mesura que progresses, els braços es cansen i molt.
L'última tirada comença amb un tros ben divertit, un flanqueig de 6a molt aeri fins que arribes a la dreta de l'esperó. A partir d'aquí la verticalitat afluixa mentres vas arribant a la reunió del cim, sempre buscant els millors passatges.
Txell a la 6ª tirada, encara aquí es deixa fer en lliure
Resum: 17.7.2011
Punsola Reniu, Cavall Bernat
240 m d'escalada en 8 tirades, dificultat màxima en lliure segons la ressenya del Soldevila 6b+, o V+/Ae.
Tot reequipat amb parabolts per no passar gens de por als trams difícils, però sí amb separacions considarables als trams més fàcils. Totes les reunions amb anelles per rapelar si convé.
Companys de cordada: Txell/Wolfgang, segona cordada (que en realitat anava davant): Neus/Blai.
Una especial enhorabona per la meva companya de cordada Txell, que en cap moment va dubtar de seguir l'ordre establert de les tirades, tibant amb molta valentia i motivació un llarg ella, un llarg jo, tot i no portar pedals. Quina estrena més ben aconseguida!
Wolfgang
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.