Salta al contingut principal

Petit Diedre

El Petit Diedre es una petita escalada en la part petita de Montrebei. Es un altre Montrebei, on la severitat del nom queda per mes avall, al cingle gros, el de 500 metres.
Petit però bonic.
Esta davant del cotxe, l'accés dona just per escalfar les cames i la baixada la tens molt a prop d'on acaba la via. Es d'aquelles vies que els Montrebeians es reserven per fer en dies tontos, quan el temps no aconsella ficar-se a una viasa, o al endemà d'haver triomfat en una via i ja en tens prou de escalada salvatge.
El grau es moderat, la roca es bona i el joc del ficar i treure friends i fissurers es un bon al·licient.

Aquest dissabte ens hi posem, com donant la benvinguda a la temporada. La via es un sistema de diedres i fissures agraïdament assegurables, que van variant de mida i obertura. Trobem passatges molt variats, tots ells francs, i amb reunions còmodes que en algun punt potser em de reforçar. No es necessari els pitons però poden anar be si volem anar tranquils, encara que no els fem servir en els llargs. En una tirada, en J.M. s'ho passa tant be que els 35 metre del llarg se li fan curts i segueix pujant, escatimem-ne els meus metres que em toquen per estricte ordre de cordada! Finalment munta reunió en bon lloc i allà si que fem servir un pitó. Des de la reunió escolto com el martell colpeja el pitó, traient notes musicals cada cop mes agudes fins a un ping ping ping mantingut. Sona be i al cap de poc ja puc pujar. L'escalada es allò que en diuen "disfrutona"... entenc que vulgues escalar mes metres. Un cop a dalt ens entretenim amb qualsevol cosa perquè 4 llargs passen volant i es molt aviat.  Gaudint d'estar allà, impressionant-nos amb aquell entorn fabulós, identificant amb imaginació i humilitat,  cims dels Pirineus que deuen ser el que diem però sense saber-ho del cert. Ahhhh, que enriquidor!
La baixada, amb aquelles fites penjants dels arbres, ens retorna al prat, on seguim entretinguts amb un plàcid no fer res, mentre esperem als companys que tornin de la seva via.
Després va venir allò del Barça, per acabar de arrodonir el dia.

Petit Diedre
150 m. màx. V+
Friends, tascons de cable, algun alien i 2 pitons opcionals.
Bagues llargues


a la sortida

Joan Miquel H. i Carles C.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...