El Petit Diedre es una petita escalada en la part petita de Montrebei. Es un altre Montrebei, on la severitat del nom queda per mes avall, al cingle gros, el de 500 metres.
Petit però bonic.
Esta davant del cotxe, l'accés dona just per escalfar les cames i la baixada la tens molt a prop d'on acaba la via. Es d'aquelles vies que els Montrebeians es reserven per fer en dies tontos, quan el temps no aconsella ficar-se a una viasa, o al endemà d'haver triomfat en una via i ja en tens prou de escalada salvatge.
El grau es moderat, la roca es bona i el joc del ficar i treure friends i fissurers es un bon al·licient.
Aquest dissabte ens hi posem, com donant la benvinguda a la temporada. La via es un sistema de diedres i fissures agraïdament assegurables, que van variant de mida i obertura. Trobem passatges molt variats, tots ells francs, i amb reunions còmodes que en algun punt potser em de reforçar. No es necessari els pitons però poden anar be si volem anar tranquils, encara que no els fem servir en els llargs. En una tirada, en J.M. s'ho passa tant be que els 35 metre del llarg se li fan curts i segueix pujant, escatimem-ne els meus metres que em toquen per estricte ordre de cordada! Finalment munta reunió en bon lloc i allà si que fem servir un pitó. Des de la reunió escolto com el martell colpeja el pitó, traient notes musicals cada cop mes agudes fins a un ping ping ping mantingut. Sona be i al cap de poc ja puc pujar. L'escalada es allò que en diuen "disfrutona"... entenc que vulgues escalar mes metres. Un cop a dalt ens entretenim amb qualsevol cosa perquè 4 llargs passen volant i es molt aviat. Gaudint d'estar allà, impressionant-nos amb aquell entorn fabulós, identificant amb imaginació i humilitat, cims dels Pirineus que deuen ser el que diem però sense saber-ho del cert. Ahhhh, que enriquidor!
La baixada, amb aquelles fites penjants dels arbres, ens retorna al prat, on seguim entretinguts amb un plàcid no fer res, mentre esperem als companys que tornin de la seva via.
Després va venir allò del Barça, per acabar de arrodonir el dia.
Petit Diedre
150 m. màx. V+
Friends, tascons de cable, algun alien i 2 pitons opcionals.
Bagues llargues
a la sortida
Joan Miquel H. i Carles C.
Petit però bonic.
Esta davant del cotxe, l'accés dona just per escalfar les cames i la baixada la tens molt a prop d'on acaba la via. Es d'aquelles vies que els Montrebeians es reserven per fer en dies tontos, quan el temps no aconsella ficar-se a una viasa, o al endemà d'haver triomfat en una via i ja en tens prou de escalada salvatge.
El grau es moderat, la roca es bona i el joc del ficar i treure friends i fissurers es un bon al·licient.
Aquest dissabte ens hi posem, com donant la benvinguda a la temporada. La via es un sistema de diedres i fissures agraïdament assegurables, que van variant de mida i obertura. Trobem passatges molt variats, tots ells francs, i amb reunions còmodes que en algun punt potser em de reforçar. No es necessari els pitons però poden anar be si volem anar tranquils, encara que no els fem servir en els llargs. En una tirada, en J.M. s'ho passa tant be que els 35 metre del llarg se li fan curts i segueix pujant, escatimem-ne els meus metres que em toquen per estricte ordre de cordada! Finalment munta reunió en bon lloc i allà si que fem servir un pitó. Des de la reunió escolto com el martell colpeja el pitó, traient notes musicals cada cop mes agudes fins a un ping ping ping mantingut. Sona be i al cap de poc ja puc pujar. L'escalada es allò que en diuen "disfrutona"... entenc que vulgues escalar mes metres. Un cop a dalt ens entretenim amb qualsevol cosa perquè 4 llargs passen volant i es molt aviat. Gaudint d'estar allà, impressionant-nos amb aquell entorn fabulós, identificant amb imaginació i humilitat, cims dels Pirineus que deuen ser el que diem però sense saber-ho del cert. Ahhhh, que enriquidor!
La baixada, amb aquelles fites penjants dels arbres, ens retorna al prat, on seguim entretinguts amb un plàcid no fer res, mentre esperem als companys que tornin de la seva via.
Després va venir allò del Barça, per acabar de arrodonir el dia.
Petit Diedre
150 m. màx. V+
Friends, tascons de cable, algun alien i 2 pitons opcionals.
Bagues llargues
a la sortida
Joan Miquel H. i Carles C.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada