Fa uns dies i amb la rasca que es preveia, totes les possibilitats al triar el lloc de on escalar van quedar descartades, davant la fredor del dia. Finalment es la Roca dels Arcs, per orientació i microclima de la zona és la que triem. Encara que a primera hora ens va fer una mica de sol, el dia va estar d'allò més tapat i fred, com és habitual en aquest hivern que se'ns està fent una mica llarg i irregular.
gelats i contents, primer llarg
Situada a la dreta i a la vista sempre del díedre de la via Montse Pueyo, discorre per dos murs verticals i apoteòsics, i que en alguns punts desploma. Ja al primer llarg, desprès d'uns metres fàcils, es posa tot tieso, roca vermellosa amb bon canto, tipical Vilanova. El segon tot i que el vaig trobar mes suau, havies d'emplear-nos a fons. També molt maco i amb el que arribem a la gran repissa central.
Santi al tercer llarg, 6b+
Al tercer llarg, ens posarà a prova els braços, per lo obligat i la continuïtat. Això si, un llarg preciós. Moltes resses, parlen del grau obligat general de la via i en diuen 6a. No se jo, potser el fred influeix.... A mi en fa l'efecte que podria ser una mica més. Ni que sigui mig grau. El darrer, una mica per fissura i desprès placa, ja ens assegura un bon gust de boca. En general, la qualitat de la roca de primera. Tret d'un tros del segon llarg, just a sota del sostre.
bea, santi i jesús
gelats i contents, primer llarg
Situada a la dreta i a la vista sempre del díedre de la via Montse Pueyo, discorre per dos murs verticals i apoteòsics, i que en alguns punts desploma. Ja al primer llarg, desprès d'uns metres fàcils, es posa tot tieso, roca vermellosa amb bon canto, tipical Vilanova. El segon tot i que el vaig trobar mes suau, havies d'emplear-nos a fons. També molt maco i amb el que arribem a la gran repissa central.
Santi al tercer llarg, 6b+
Al tercer llarg, ens posarà a prova els braços, per lo obligat i la continuïtat. Això si, un llarg preciós. Moltes resses, parlen del grau obligat general de la via i en diuen 6a. No se jo, potser el fred influeix.... A mi en fa l'efecte que podria ser una mica més. Ni que sigui mig grau. El darrer, una mica per fissura i desprès placa, ja ens assegura un bon gust de boca. En general, la qualitat de la roca de primera. Tret d'un tros del segon llarg, just a sota del sostre.
bea, santi i jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.