Ens ha agradat i com deia aquell: "jo encara diria més.... molt!."
Tants anys passant per davant d'aquella paret, quan anavem a Andorra o a qualsevol lloc de l'Alt Urgell, en passar per Oliana, sempre ens feiem la mateixa pregunta, tot treient el peu de l'accelerador:
-I aquella paret... que sabeu com es diu?.
-No... però sembla ser que està molt descomposta la roca!
-Aaah... d'acord!. Doncs quina llastima.... perquè és una paret maca, vertical, llarga. Té caràcter!.
-Si...sembla ser que hi ha una Anglada que va pel diedre aquell tant marcat, però em sembla que és un xurro!.
I així ens quedàvem tant tranquils. I apa cap a Andorra!.
Jaume
Amb això ha anat passant el temps i als darrers anys s'han anat obrint algunes vies i en savíem d'una molt recent que havia estat repetida per companys nostres. Però els comentaris sobre la qualitat de la roca eren com els de sempre: descomposta. Mmmmmm, ostres quina pena, amb l'atractiu que té aquesta paret! - devíem pensar tots.
Aquest diumenge passat, armats d'una bona ressenya i mentalitzats a jugar-nos el físic, decidim anar a esbrinar per fí què passa en aquest Roc del Rumbau, que sembla ser que és com es diu aquesta paret.
Després d'enfilar cap a Peramola i passant de llarg l'Hostal Boix, agafem la pista que porta a l'ermita de Vall-Llebre que és en un lloc privilegiat, enlairada dalt d'un turó, vetllant per tots els que entren a les valls. Abans d'arribar-hi i l'aplom del traçat de la via, aparquem. L'aproximació es fa ràpid i en 10 minuts ja estem desplegant cordes. En el primer contacte ja veiem que amb la roca s'ha d'anar amb compte. Però l'aperturista de la via, en Joan Vidal, ha fet una excel-lent feina, tant en el traçat, com en l'equipament i sobretot en la neteja, que ha estat decisiva per tal de poder afrontar aquesta escalada amb exit, sense excessiu perill. També, val a dir-ho tot, les consegüents repeticions han fet i faran un gran bé a la via.
Wolfgang
Com a tirades maques, podem destacar la segona i la quarta i la cinquena que és un artificial però que es deixa fer quasi tots els passos en lliure (els meus companys així ho van anar treient).
Així, doncs, en aquella paret que sempre vèiem i que descartàvem perquè tenia la roca dolenta, ahir vam poder gaudir del plaer d'escalar- anant amb compte- en un assolellat i radiant dia d'hivern i enmig d'una excel-lent companyia.
Joan Miquel (altrament dit, el vell mariner).
Diumenge, 7 de Febrer del 2010.
Oliana/Roc del Rumbau, via Sioux Connection 265m. 6b Ae. (obligat V+)
Cordada: Jaume Planell, Wolfgang Steinher i Joan Miquel Horrillo
Horari: 4h. Material: 18 cintes, millor allargables.
Tants anys passant per davant d'aquella paret, quan anavem a Andorra o a qualsevol lloc de l'Alt Urgell, en passar per Oliana, sempre ens feiem la mateixa pregunta, tot treient el peu de l'accelerador:
-I aquella paret... que sabeu com es diu?.
-No... però sembla ser que està molt descomposta la roca!
-Aaah... d'acord!. Doncs quina llastima.... perquè és una paret maca, vertical, llarga. Té caràcter!.
-Si...sembla ser que hi ha una Anglada que va pel diedre aquell tant marcat, però em sembla que és un xurro!.
I així ens quedàvem tant tranquils. I apa cap a Andorra!.
Jaume
Amb això ha anat passant el temps i als darrers anys s'han anat obrint algunes vies i en savíem d'una molt recent que havia estat repetida per companys nostres. Però els comentaris sobre la qualitat de la roca eren com els de sempre: descomposta. Mmmmmm, ostres quina pena, amb l'atractiu que té aquesta paret! - devíem pensar tots.
Aquest diumenge passat, armats d'una bona ressenya i mentalitzats a jugar-nos el físic, decidim anar a esbrinar per fí què passa en aquest Roc del Rumbau, que sembla ser que és com es diu aquesta paret.
Després d'enfilar cap a Peramola i passant de llarg l'Hostal Boix, agafem la pista que porta a l'ermita de Vall-Llebre que és en un lloc privilegiat, enlairada dalt d'un turó, vetllant per tots els que entren a les valls. Abans d'arribar-hi i l'aplom del traçat de la via, aparquem. L'aproximació es fa ràpid i en 10 minuts ja estem desplegant cordes. En el primer contacte ja veiem que amb la roca s'ha d'anar amb compte. Però l'aperturista de la via, en Joan Vidal, ha fet una excel-lent feina, tant en el traçat, com en l'equipament i sobretot en la neteja, que ha estat decisiva per tal de poder afrontar aquesta escalada amb exit, sense excessiu perill. També, val a dir-ho tot, les consegüents repeticions han fet i faran un gran bé a la via.
Wolfgang
Com a tirades maques, podem destacar la segona i la quarta i la cinquena que és un artificial però que es deixa fer quasi tots els passos en lliure (els meus companys així ho van anar treient).
Així, doncs, en aquella paret que sempre vèiem i que descartàvem perquè tenia la roca dolenta, ahir vam poder gaudir del plaer d'escalar- anant amb compte- en un assolellat i radiant dia d'hivern i enmig d'una excel-lent companyia.
Joan Miquel (altrament dit, el vell mariner).
Diumenge, 7 de Febrer del 2010.
Oliana/Roc del Rumbau, via Sioux Connection 265m. 6b Ae. (obligat V+)
Cordada: Jaume Planell, Wolfgang Steinher i Joan Miquel Horrillo
Horari: 4h. Material: 18 cintes, millor allargables.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada