Diuen que una de les 10 regles per ser feliç es visitar llocs on mai hagis estat abans.
Un altre regla es fer allò que t'agradi i si pot ser, en companyia d'amics.
Dissabte fa un dia d'aquells que la meva mare calificaria com a lleganyós i cagat. Que te a veure el no rentar-se la cara quan ens llevem amb la caca i la pluja?
Julio
Al coll d'estenalles ens estem una bona estona al cotxe esperant a que escampi i finalment decidim plantar-nos al peu de la roca de la Falconera. A peu de la via Estenalles ens aixopluga un gran sostre i sense gaire fe, comencem el primer llarg d'una via petiteta i rabassuda. Els spits abundeigen i permeten pujar agafant-nos-hi amb vici. Les tirades son paradoxals: els llargs son curts... Es podria fer la via amb dos tirades i algun ensamble, pero respectem l'ordre i el concert, prolongant l'estada per el gust d'habitar la pedra una estona mes. El lliure es combina amb l'Ae i podem gaudir d'alguns passatges en lliure interessants. El penúltim llarg el flanquegem per estalviar un desplom que ens obligaria a segir amb els incomodes A0s i anem a buscar una sortida mes lliure per la via del costat. Bona decissió i sortim per una tirada ben dreta de lliure que ens deixa al peu del bolo final, típica panxeta que acaba ajupin-se fins arribar al cim.
Es un paratge guapissim, espatllat per la carretereta de Talamanca, com a tant altres llocs on els escaladors conviuen amb turistes, motoristes, ciclistes, masclistes...
Martí
Diumenge seguim amb les lleganyes i la caca i el dia gris, però no plou. Anem a Canalda i la paret esta humida i regalimosa, per lo que decidim anar a una paret propera: L'espero dels Fiters.
Aquí no tenim carretera propera però si que patim un altre lacra que pateix la societat bioanimal. Els caçadors i la mare que els va parir. Indiferents a la seva presencia, anem pujant per una via ben trobada i millor equipada. La via a tres, fa que l'ascenssió es faci molt distreta.
Unas bravas, unas birras i visca els Sants Llorenç de munt i els de Morunys.
Dissabte:
Via Estenalles i sortida per la del costat...
Julio i Carles
Diumenge:
Via Espero dels Fiters
Marti, J.M.H i Carles
Un altre regla es fer allò que t'agradi i si pot ser, en companyia d'amics.
Dissabte fa un dia d'aquells que la meva mare calificaria com a lleganyós i cagat. Que te a veure el no rentar-se la cara quan ens llevem amb la caca i la pluja?
Julio
Al coll d'estenalles ens estem una bona estona al cotxe esperant a que escampi i finalment decidim plantar-nos al peu de la roca de la Falconera. A peu de la via Estenalles ens aixopluga un gran sostre i sense gaire fe, comencem el primer llarg d'una via petiteta i rabassuda. Els spits abundeigen i permeten pujar agafant-nos-hi amb vici. Les tirades son paradoxals: els llargs son curts... Es podria fer la via amb dos tirades i algun ensamble, pero respectem l'ordre i el concert, prolongant l'estada per el gust d'habitar la pedra una estona mes. El lliure es combina amb l'Ae i podem gaudir d'alguns passatges en lliure interessants. El penúltim llarg el flanquegem per estalviar un desplom que ens obligaria a segir amb els incomodes A0s i anem a buscar una sortida mes lliure per la via del costat. Bona decissió i sortim per una tirada ben dreta de lliure que ens deixa al peu del bolo final, típica panxeta que acaba ajupin-se fins arribar al cim.
Es un paratge guapissim, espatllat per la carretereta de Talamanca, com a tant altres llocs on els escaladors conviuen amb turistes, motoristes, ciclistes, masclistes...
Martí
Diumenge seguim amb les lleganyes i la caca i el dia gris, però no plou. Anem a Canalda i la paret esta humida i regalimosa, per lo que decidim anar a una paret propera: L'espero dels Fiters.
Aquí no tenim carretera propera però si que patim un altre lacra que pateix la societat bioanimal. Els caçadors i la mare que els va parir. Indiferents a la seva presencia, anem pujant per una via ben trobada i millor equipada. La via a tres, fa que l'ascenssió es faci molt distreta.
Unas bravas, unas birras i visca els Sants Llorenç de munt i els de Morunys.
Dissabte:
Via Estenalles i sortida per la del costat...
Julio i Carles
Diumenge:
Via Espero dels Fiters
Marti, J.M.H i Carles
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.