Salta al contingut principal

el tresor dels maquis

poc es podia imaginar aquell sicari uniformat, a qui estava deixant passar pel control d'alcoholèmia aquell dissabte de novembre a la matinada barcelonina...
el mes perillós grup de neomaquis en busca del tresors dels avis com quico sabaté o ramon vila "caracremada".
daniss i xaviss alies germans dalton, gaspar conegut popularment com el balta, i el que els hi portava les maletes, pau el hansel. després de "delinquir" a terradets, anar s'en amb la "femme fatale" o acudir a alguna que altre "festa" els quatre companys s'ajunten novament per atacar una nova línea, allà per les terres de lleida on els avis s'amagaven dels repressors.

només per uns instants, prenent forces en una parada a ponts, els nostres amics es despisten del seu objectiu primordial... el culet de la mestressa ucrainiana de les brigades internacionals, els deixa bavejant amb el somriure congelat i la sang baixant del cervell a, ves a saber on...si els avis portaven els seus gens per això devien perdre la guerra...

superades les tentacions i els revolts cap a la serra de sant joan, els nostres amics comencen a preparar l'armament: cordes, cintes, el joc de friends complert fins el 2 parabellum. el semàfor d'aliens complert, mes algun de repetit per la lluita cos a cos i algun cordino per si s'hagués d'estrangular algun pont de roca. estan preparats i comença la batalla !

el primer atac el llencen els germans dalton. una llarga tirada en diagonal ascendent amb un pas dur i obligat de 6b amb creuament de mans al sortir pel fil de l'esperó, rematat amb entrada explosiva a la reunió fan entrar en calor als nostres valents amics.

la següent batalla la lliuren el balta i el hansel. uns passos de 6b+ que em sembla ningú va corroborar. el grau es trampegen fàcilment amb tres ponts de roca seguits.un petit i esbufegador flanqueig cap a l'esquerra els dona pas a una secció fàcil on reprenen una mica l'alè.



el tresor dels maquis


xaviss i daniss negocien la mare de totes les batalles. un díedre llis i fisurat difícil, seguit d'un impressionant flanqueig sota d'un sostre, amb sortida de presa invertida per l'esquerra i lateral de tibar-hi per la dreta ,6b+, fan que la por comenci a mermar l'ímpetu dels combatents.

la qualitat de la roca i el grau assequible fan del següent episodi bèl·lic, una tregua a les dificultats. només un passatge en flanqueig amb bona presa de mans però de peus a l'aire, 6a, fan patir quelcom als avançats de la batalla.

i aquesta guerra, es una guerra de flanqueixos i en aquest tram de la guerra els germans daniss i xaviss segueixen lluitant cap a l'esquerra primer, cap a la dreta després i recte finalment cap el desplom que en total els hi suma un 6a+.

l'enemic esta caient i els nostres amics ho noten. esta viu encara, però dèbil... anar fent pel v+ els hi durà a la victòria.

han guanyat la batalla però no la guerra.  
només els hi queda matar els pollastres a cops de pedra o declarar d'insubmissió a les prohibicions.


EL TRESOR DELS MAQUIS
serra de sant joan
200mt 6b+ (6b obl)  
xavi i gaspar amb dani i pau
22 de novembre de 2008

pau, amor, anarquia i llibertat

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano