Retirada comache

En arribar a les planes lleidatanes i un cop més, mirem el termòmetre, continua baixant. Em proposem fer un esmorcar d’allò més tranquil, potser en una hora més hagi sortit el sol i escalfarà el gèlid ambient. Se’ns va acabar la botifarra i la xerrera i calia continuar camí cap a Canelles. Intuïm el sol al fons d’una banda nuvolosa, malgrat que encara, no s’atreveix a sortir.

 

Motxilla a l’esquena i comencem a trepitjar les primeres plaques de neu. Saludem a l’avi del Mas de Sant Pere amb un ‘bon i fred dia’, ens anima dient-nos: va que aviat sortirà el sol! Per sort així va ser, encara que l’obaga i part del camí, va ser força freda. Un cop a la pujada, ja sobra tota la roba, el sol i el fort pendent ens ha escalfat de cop.

Entrem en matèria i ja des de primer moment, veus quan es d’exigent la via. Mol bona roca i uns cantos immillorables, primer un espit la resta parabolts. Superats els tres primers passos que fem en A0, la resta del llarg, es d’aquells d’apoteosis, macos de veritat.
Definir el primer llarg, com ho fet abans, potser no deixa espai per el següent. Encara, et trobes aquest, que és molt més bestial, unes presses increïbles, molta verticalitat i això si, molta pila, si el vols acabar. Dir de pas, que ‘mi menda’, els setès ni els vaig intentar.

En recordar el tercer, encara haig de riure. A la R, veient a Martí com escala, pensava per mi, ‘no sembla massa difícil. En acabar el llarg i ja a la R, ens diu: Ei, jo no he vist el 6c, hi ha un passet, però es fa bé. Encara estic rient.
Al darrer llarg, en sortir de la R, el varem trobar tots tres, molt dur. Desprès un bon tros d’Ae i sortir finalment per 6a fins al final.
Final, que ja veus a que ve el nom de la via. Quatre llargs i al final ‘tururú’. Crec que una via així, es mereix un final més digne.

Tot això, però, ja ho sabíem i dúiem uns friends grossos per la bavaresa del final que és de la via ‘Avi del Mas de Sant Pere’.  Segons A. Ballart, en un Vèrtex, indica la possibilitat de sortir per aquesta via. No entenem com, si no és amb un pèndol o desgrimpant per la dreta i cap a la reunió que està a l’inici de la fissura. La resta significa jugar-se una bona bufetada, perquè no n’hi ha res fins la bavaresa, i és veu difícil de debó. D’altra banda, si algú s’anima, cal que porti un parell friends ben grossos.

germans Santiago

6 desembre 2008 / Roca dels Collars / Retirada Comanche
Martí, Santi i Jesús