Salta al contingut principal

Compartir

En general, quan parlem de muntanya o escalada, a tots ens ve al cap un cim o paret, en quin massís està ubicada, noms d’alpinistes o escaladors emblemàtics, unes condicions hivernals o no, adversitats i dificultats dels itineraris. A vegades obviem un altre paràmetre generalment associat; compartir. I ho fem a diferents nivells. Ja en un primer moment, quan intentem omplir els vehicles per compartir despeses, i a la resta no parem de compartir, taula, paret, corda, riscos, por, alegria, també hi ha temps per qüestions personals i com no per unes rialles.
Nosaltres així ho vam fer, i certament compartint i rient de valent.







Compartiren: Albert, Toni, Jesús, Ester, Joan Miquel, Pau, Carles i Martí.
Alinya, vint de desembre de 2008.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...
9 comentaris
Més informació

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano  
Publica un comentari a l'entrada
Més informació