Com si fos un racó oblidat, la paret de la Font Freda al Montsec d’Ares, continua conservant l’aroma dels espais d’ambient salvatge i solitaris, on l’aventura, solsament pel fet d’estar allà, està servida. Impassible, aquesta muralla, contempla des de el seu púlpit l’aparcament de la font de les Bagasses, avistant el pas dels vehicles com si d’una maqueta de miniatures es tractés i, com no, les furgonetes dels incondicionals venedors de mel, ja des de primera hora, amb la innegable rivalitat de dos negocis de porta per porta. Per sort, tots aquests extrems és troben prou lluny, perquè el soroll no la molesti.
La solitud d’aquest paratge, deguda al fet de que per arribar-hi, hem de circular per una llarga pista que surt d’Ager, una aproximació, que encara que no és llarga, és un xic fatigosa per un camí de cabres i una tornada que ens pot costar més d’una hora, afegida al cansament propi d’una muralla de prop de quatre-cents metres, fan que sigui tota una aventura escalar en aquest indret.
I com, en Joan i jo, estaven àvids d’aventura, ens decidim a cercar un gran i marcat esperó, visible al centre de la paret, que prèviament en Joan, ja li havia col·locat l’ull des de el Peladet.
Placa del 5è llarg (foto J Jover)
Per arribar fins a ell, ens caldrà superar un contrafort, d’uns cent vint metres, per la seva banda dreta, lloc on presenta més humà, per en quatre tirades i una mica en diagonal arribar al peu del esperó. Aquest, el superem en tres llargs més i tan sols ens quedarà l’últim ressalt que solucionarem en duges tirades. Encara però, ens quedarà una petita grimpada que des de una fita molt marcada ens durà a la carena.
vuitè llarg
Veiem, un cop enllestida la feina d’aquesta nova via, de tall clàssic i de dificultat moderada, que aconsegueix superar aquesta magnífica paret, sempre per els llocs més evidents i aprofitant els trams més nets. Per properes repeticions, només caldrà dur un joc de friends i tascons, més el material habitual. A cada llarg anirem trobant alguna cosa, quan no un espit, algun pont de roca, que ens aniran marcant el camí. Totes les reunions estan muntades i/o senyalitzades amb bagues a les savines, tret de R4 que està amb un universal i un burí.
Aquesta nova ruta ha estat dedicada a Vicenç, un home enamorat de la muntanya que no oblidava dur el seu emblema del piolet i la edelweiss, montserratí de cànem i espardenyes i amics del esquirols que menjaven de la seva mà restes de l’entrepà, allà a Coll de Porc.
La solitud d’aquest paratge, deguda al fet de que per arribar-hi, hem de circular per una llarga pista que surt d’Ager, una aproximació, que encara que no és llarga, és un xic fatigosa per un camí de cabres i una tornada que ens pot costar més d’una hora, afegida al cansament propi d’una muralla de prop de quatre-cents metres, fan que sigui tota una aventura escalar en aquest indret.
I com, en Joan i jo, estaven àvids d’aventura, ens decidim a cercar un gran i marcat esperó, visible al centre de la paret, que prèviament en Joan, ja li havia col·locat l’ull des de el Peladet.
Placa del 5è llarg (foto J Jover)
Per arribar fins a ell, ens caldrà superar un contrafort, d’uns cent vint metres, per la seva banda dreta, lloc on presenta més humà, per en quatre tirades i una mica en diagonal arribar al peu del esperó. Aquest, el superem en tres llargs més i tan sols ens quedarà l’últim ressalt que solucionarem en duges tirades. Encara però, ens quedarà una petita grimpada que des de una fita molt marcada ens durà a la carena.
vuitè llarg
Veiem, un cop enllestida la feina d’aquesta nova via, de tall clàssic i de dificultat moderada, que aconsegueix superar aquesta magnífica paret, sempre per els llocs més evidents i aprofitant els trams més nets. Per properes repeticions, només caldrà dur un joc de friends i tascons, més el material habitual. A cada llarg anirem trobant alguna cosa, quan no un espit, algun pont de roca, que ens aniran marcant el camí. Totes les reunions estan muntades i/o senyalitzades amb bagues a les savines, tret de R4 que està amb un universal i un burí.
Aquesta nova ruta ha estat dedicada a Vicenç, un home enamorat de la muntanya que no oblidava dur el seu emblema del piolet i la edelweiss, montserratí de cànem i espardenyes i amics del esquirols que menjaven de la seva mà restes de l’entrepà, allà a Coll de Porc.
Ressenya Vicenç Bertolín, Joan Jover
Joan i Jesús el 25 d'octubre de 2008
Felicidades por el trabajo. Ese mismo día me encontraba escalando la Skylines con unos amigos y os veiamos recortados en el espolon. Si oisteis unos que cantaban cumpleaños feliz en la pared, eramos nosotros, era mi cumple. Por cierto se me rompió una anilla portamaterial y mis zapatillas unidas por un mosquetón cayeron pared abajo. Si alguien las encuentra, estoy en luisaychavi@msn.com Un abrazo, Chavi
ResponEliminaFelicidades a ti Chavi, por el cumple, ya te pagarás algo!!. Y a tus colegas: huevos, que afinan la voz. Encantado de tener de nuevo noticas tuyas . Ya eres un asiduo de la tribu.. Saludos.
ResponEliminaEnhorabona per la feina. Per cert podries explicar una mica com trovar la via? Suposo que deu de ser a lesquerra de la fissura oblicua, però....
ResponEliminaMingo, et deixo en primícia, lenllaç de la ressenya que ens ha preparat lamic Joan Jover, que te la mà trencada de fer croquis. Com bé dius, es troba bastant a lesquerra de la Fissure oblique. Link Salut,
ResponEliminaFelicitats als aperturistes per aquesta nova via a la paret de la Font Freda. Salutacions Joan, i bones escalades !
ResponEliminaFelicidades por este lindo trabajo. Me alegra saber que esta ruta fue dedicada al sr. Vicenç Bertolin.es un gran detalle. Me gustaría poder hacer algún día esta ruta. Como principianta que soy,aún me queda mucho que aprender. Saludos
ResponEliminaTres caracoles nos animamos a pasar el día al sol de Diciembre (más de 20ºC en pared) y escalar la Vicenc Bertolín. Antes me acerqué a la base de la Skylines y encontré mis zapatillas, frontal, etc. colgado de un arbol. Está claro que pasa poca gente por allí. La vía con roca variable a veces muy buena a veces bastante delicada. A mí me gusto, aunque también hay que decir que soy poco exigente y siempre encuentro cosas buenas en las vías aunque no tengan la mejor roca. Los V+ en buena roca y bien protegidos, son algunos quintos los que andan mas delicados con roca delicada. Enhorabuena por la vía. ¿somos los primeros repetidores?. Nuestro amigo Inazio ha cerrado su web pero nos ha habilitado un blog los caracoles majaras donde colgaremos la piada. saludos, Chavi
ResponEliminaEi, Chavi Me alegra que te gustara la Vicenç. Poco a poco quedará limpia. De repeticiones que yo tenga controladas, la vuestra es la cuarta. Mingo hizo el 22 de noviembre la 3ª. Gracias por los Caracoles Majaras. Actualizo links y desde ya, seguidor empedernido. Un saludo.
ResponElimina