Ahir amb el Joan estàvem dubtant on podíem anar a estirar els braços, donada la previsió de temps que anunciava pluges arreu i sobretot al litoral. I com el dia anterior que alguns es van trobar amb pluja i molta allà on en principi havia de fer més bo, què podíem esperar d'un dia com ahir.
Al bar del Bruc ens vam trobar el Pere i la Tahis (como no!) i estàvem a punt d'anar a l'Arcada, ja que l'estat del cel permetia almenys arriscar-se aquesta miqueta, quan el Pere va proposar anar als Pollegons i ficar-nos a la nova via Enxaneta (haig de confessar que ni tant sols sabia qui o què era una Enxaneta, però Wikipèdia m'ho ha aclarit a la perfecció, i a més a més, explica que de vegades s'escriu també Anxaneta).
A la piulada rebuda recentment pel company PJ no hi ha molta cosa a afegir, és un itinerari una mica rebuscat per diferenciar-se de la tant clàssica Aresta Ribas. Nosaltres sí vam entrar per la primera tirada de la via, que està molt ben equipada on tiba més fort. T'agafa una mica en fred, però com que la Tahís ens va ensenyar com es feia la tirada, no era tant difícil com havíem pensat.
Li via és llargueta (300 m en 7 tirades), la dificultat màxima en lliure segons ressenya és 6c, però penso que podria ser menys. I com que cap de nosaltres gasta aquest grau, cal indicar que el màxim grau obligat deu ser 5+/6a.
Hi ha alguna tirada amb grau baix (p.e. la quarta) on l'escassa col.locació de les xapes obliga a navegar... per això va bé portar algun friend petit. Penso que vam utilitzar el 0,3, el 0,4 i el 0,5, i portar un de més petit i el 0,75 tampoc no està de més. A una fissura de la quarta tirada, força amunt a la dreta, potser hi entra l'1 i tot.
A la sisena tirada hi havia alejes i per mi era difícil, sort que no em va tocar! Ara, en termes generals, l'equipament és generós (parabolts inox de 10 a les tirades, i dos de 12 a les reunions - que no són rapel.lables, o millor dit, no porten anelles).
Contra tot prognòstic, al llarg del matí els núvols deixaven pas a cada vegades més estones de sol, fins que al final feia un sol gairebé radiant, i nosaltes suàvem la gota gruixuda! Era un regal del cel (no dels del meteocat) gaudir d'aquesta día que al final va acabar esplèndid.
La baixada és molt llarga, vam seguir l'aresta fins al final de tot, vam passar a l'altre banda dels Pollegons, fins trobar el camí de la Paret del Pont (marques primer grogues i després vermelles. Temps total de la baixada: una hora llarga (incluent-hi alguna explicació científica sobre les moltes agulles i les seves vies que es veuen al llarg del camí, sobretot des del coll dels Pollegons).
19-10-08 Cordades: Pere F i Tahis, Joan N i Wolfgang
Enxaneta 300mts. 6c
Wolfgang
Al bar del Bruc ens vam trobar el Pere i la Tahis (como no!) i estàvem a punt d'anar a l'Arcada, ja que l'estat del cel permetia almenys arriscar-se aquesta miqueta, quan el Pere va proposar anar als Pollegons i ficar-nos a la nova via Enxaneta (haig de confessar que ni tant sols sabia qui o què era una Enxaneta, però Wikipèdia m'ho ha aclarit a la perfecció, i a més a més, explica que de vegades s'escriu també Anxaneta).
A la piulada rebuda recentment pel company PJ no hi ha molta cosa a afegir, és un itinerari una mica rebuscat per diferenciar-se de la tant clàssica Aresta Ribas. Nosaltres sí vam entrar per la primera tirada de la via, que està molt ben equipada on tiba més fort. T'agafa una mica en fred, però com que la Tahís ens va ensenyar com es feia la tirada, no era tant difícil com havíem pensat.
Li via és llargueta (300 m en 7 tirades), la dificultat màxima en lliure segons ressenya és 6c, però penso que podria ser menys. I com que cap de nosaltres gasta aquest grau, cal indicar que el màxim grau obligat deu ser 5+/6a.
Hi ha alguna tirada amb grau baix (p.e. la quarta) on l'escassa col.locació de les xapes obliga a navegar... per això va bé portar algun friend petit. Penso que vam utilitzar el 0,3, el 0,4 i el 0,5, i portar un de més petit i el 0,75 tampoc no està de més. A una fissura de la quarta tirada, força amunt a la dreta, potser hi entra l'1 i tot.
A la sisena tirada hi havia alejes i per mi era difícil, sort que no em va tocar! Ara, en termes generals, l'equipament és generós (parabolts inox de 10 a les tirades, i dos de 12 a les reunions - que no són rapel.lables, o millor dit, no porten anelles).
Contra tot prognòstic, al llarg del matí els núvols deixaven pas a cada vegades més estones de sol, fins que al final feia un sol gairebé radiant, i nosaltes suàvem la gota gruixuda! Era un regal del cel (no dels del meteocat) gaudir d'aquesta día que al final va acabar esplèndid.
La baixada és molt llarga, vam seguir l'aresta fins al final de tot, vam passar a l'altre banda dels Pollegons, fins trobar el camí de la Paret del Pont (marques primer grogues i després vermelles. Temps total de la baixada: una hora llarga (incluent-hi alguna explicació científica sobre les moltes agulles i les seves vies que es veuen al llarg del camí, sobretot des del coll dels Pollegons).
19-10-08 Cordades: Pere F i Tahis, Joan N i Wolfgang
Enxaneta 300mts. 6c
Wolfgang
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.