Com sempre, a última hora, canvi de plans. Havia de estar dos dies en remull a l’aigua i al final m’inclino per la roca.
Quedo amb Hansel que prèviament ha parlat amb Gretel per anar a Les Bagasses, volen fer la Reina-Puig. Jo, que per diversos motius, d’allà havia baixat dos cops, m’apunto al tema sense dubtar. A més mai havia escalat amb Gretel i això en feia molta il·lusió.
Tot i que sortim d’hora de Bcn, entre l’esmorcar, els preparatius i salutacions als companys Arseni i Wolfgang que van a la Cha Cha Cha, ens plantem a peu de via a tres quarts d’onze.
Els llargs es van succeint i jo mentres Hansel va tirant, vigilo atentament a Gretel, càmara en mà. Porta prop d’un any escalant i es sorprenent, les ganes que mostra i com lluita per pasar-lo tot senese agafar-se a res. Ho aconsegueix i la seva cara d’alegria és tot un plaer. Abans de la falsa feixa però, ens manifesta un cert dolor al braç dret. Un accident que va tenir, sobrecàrrega de feina de la setmana anterior i com està tivant, li passen factura.
Arribem a la ‘Falsa’ i cal prendre decisions. Gretel no pot continuar i ens invita a que continuem nosaltres. Ja baixaré a poc a poc, deia. Òbviament ens neguem i Hansel és qui l’acompanya. Ràpidament fan plans, com la temporada és a punt i com bons micòlegs, saben que en aquestes latituds tenen feina. A la tornada ens mostraran un bon cistell de preciosos rovellons.
En aquestes, els companys surten de la Cha cha cha per continuar per la Reina-Puig i encara que mai havien escalat junts, m’inviten a unir-me a ells. Els ulls com a plats, accepto ràpidament. Posteriorment en brinden de repartir-nos els llargs com bons germans i la cosa va sobre rodes. Agraeixo des de aquí aquest detall de generositat.
A mida que anem pujant la roca va millorant i, ja no està tant polida com els primers llargs, tret dels passos claus. Si un dia decideixen tancar vies per aquest motius, la Reina estarà entre las primeres de la llista.
R14, sota el sostre característic
Ja estem a prop del sostre i comencen les meravelles, l’ambient de ‘tapia’, un súper sostre com a barret, roca vermellosa, amb una textura de coral, súper abrasiva i amb unes formes capritxoses que fa tot plegat un regal per la vista. Llàstima que se està acabant, si tingués unes vint tirades mes...
Ha estat una jornada complerta de sensacions, de compartir i escalar amb nous companys. Senzillament tot un plaer.
27-09-08 Les Bagasses/ Cha cha cha i Reina-Puig
Hansel, Gretel, Arseni, Wolfgang i Jesús.
Quedo amb Hansel que prèviament ha parlat amb Gretel per anar a Les Bagasses, volen fer la Reina-Puig. Jo, que per diversos motius, d’allà havia baixat dos cops, m’apunto al tema sense dubtar. A més mai havia escalat amb Gretel i això en feia molta il·lusió.
Tot i que sortim d’hora de Bcn, entre l’esmorcar, els preparatius i salutacions als companys Arseni i Wolfgang que van a la Cha Cha Cha, ens plantem a peu de via a tres quarts d’onze.
Els llargs es van succeint i jo mentres Hansel va tirant, vigilo atentament a Gretel, càmara en mà. Porta prop d’un any escalant i es sorprenent, les ganes que mostra i com lluita per pasar-lo tot senese agafar-se a res. Ho aconsegueix i la seva cara d’alegria és tot un plaer. Abans de la falsa feixa però, ens manifesta un cert dolor al braç dret. Un accident que va tenir, sobrecàrrega de feina de la setmana anterior i com està tivant, li passen factura.
Reina-Puig
Arribem a la ‘Falsa’ i cal prendre decisions. Gretel no pot continuar i ens invita a que continuem nosaltres. Ja baixaré a poc a poc, deia. Òbviament ens neguem i Hansel és qui l’acompanya. Ràpidament fan plans, com la temporada és a punt i com bons micòlegs, saben que en aquestes latituds tenen feina. A la tornada ens mostraran un bon cistell de preciosos rovellons.
En aquestes, els companys surten de la Cha cha cha per continuar per la Reina-Puig i encara que mai havien escalat junts, m’inviten a unir-me a ells. Els ulls com a plats, accepto ràpidament. Posteriorment en brinden de repartir-nos els llargs com bons germans i la cosa va sobre rodes. Agraeixo des de aquí aquest detall de generositat.
A mida que anem pujant la roca va millorant i, ja no està tant polida com els primers llargs, tret dels passos claus. Si un dia decideixen tancar vies per aquest motius, la Reina estarà entre las primeres de la llista.
R14, sota el sostre característic
Ja estem a prop del sostre i comencen les meravelles, l’ambient de ‘tapia’, un súper sostre com a barret, roca vermellosa, amb una textura de coral, súper abrasiva i amb unes formes capritxoses que fa tot plegat un regal per la vista. Llàstima que se està acabant, si tingués unes vint tirades mes...
Ha estat una jornada complerta de sensacions, de compartir i escalar amb nous companys. Senzillament tot un plaer.
27-09-08 Les Bagasses/ Cha cha cha i Reina-Puig
Hansel, Gretel, Arseni, Wolfgang i Jesús.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.