Aquest cap de setmana passat vam fer cas de les previsions del temps i amb la intenció d'esquivar les tempestes i pluges que havia de fer arreu, vam fer cap als Ports, per fer una via nova que van obrir els Kutres el desembre passat, l'Esperó de la Lluna Plena, a la Gronsa Sud.
La línia de la via està molt ben trobada, i l'equipament amb un estil purament clàssic: parabolts allà on calen, i que obliguen a escalar entre xapes. Sovint veus la pròxima xapa, però no sempre....La roca és molt bona en general, tret d'algun curt tram que requereix atenció, sobretot a la tercera tirada (la de la Lluna Plena).
Nosaltres vam començar a escalar una mica més amunt d'on s'acaba el bosc, sortien uns 30 metres de primera tirada. Si segueixes una fissureta cega que va en diagonal a la dreta trobes l'únic clau de la tirada. Si no, tot a pèl... No és difícil però això és com tot i sempre: s'ha de vigilar de no caure!
Després segueixen uns llargs molt guapos tots, d'entre quart i cinquè grau en general, amb algun passet més finet que altre. No trobarem gaires possibilitats de ficar ferros, vam posar algun micro i algun tasconet petit, i poca cosa més. Tampoc no cal, si vigiles on t'agafes i per on t'has d'enfilar.
A les primeres dues tirades has d'anar amb una mica d'intuició per seguir el traçat de la via.
La tercera tirada passa per un tram amb roca a vigilar, allà on hi ha la Lluna Plena, un bon roc que no obstant encara sembla prou ben anclat...
La quarta tirada té un parell de passets finets al principi que estan molt ben assegurats, mentre la cinquena tirada et mena a un esperó lineal de gairebé 60 metres, de quarts i quarts sub, molt disfruton, amb alegria entre xapes, però amb una roca de primera.
La sisena tirada ja és més curteta i aviat acaba als dos parabolts que et et senyalen que aquí s'acaba...
Quarta tirada
L'orientació de la via és oest, el sol hi entra a partir de les 12-13h. Ideal per una matinal d'estiu, o a la tarda d'hivern (no ho hem comprovat, però...)
Vam trigar unes tres hores escasses, anant lleugers. La baixada és agradable, comença amb un ràpel de 35 m que es pot fer amb una corda de 60 m si cal, vigilant el final i desgrimpant els últims metres.
Resum:
Esperó de la Lluna Plena, Gronsa Sud, Estrets d'Arnes, 28.7.2012
280 m de via repartits en 6 llargs, màxim obligat V+ (1 pas, molt ben assegurat)
Material: microfriends i eventualment un Camalot #1 a l'inici de la segona tirada, algun tascó petit pot anar bé. Cordes de 60 m imprescindibles.
Ressenya: a la pàgina dels Kutres. Moltes felicitats als oberturistes!
Via del tot recomanable pels amics de via equipada amb les xapes justes, sobretot als trams més fàcils.
Wolfgang
La línia de la via està molt ben trobada, i l'equipament amb un estil purament clàssic: parabolts allà on calen, i que obliguen a escalar entre xapes. Sovint veus la pròxima xapa, però no sempre....La roca és molt bona en general, tret d'algun curt tram que requereix atenció, sobretot a la tercera tirada (la de la Lluna Plena).
Nosaltres vam començar a escalar una mica més amunt d'on s'acaba el bosc, sortien uns 30 metres de primera tirada. Si segueixes una fissureta cega que va en diagonal a la dreta trobes l'únic clau de la tirada. Si no, tot a pèl... No és difícil però això és com tot i sempre: s'ha de vigilar de no caure!
Després segueixen uns llargs molt guapos tots, d'entre quart i cinquè grau en general, amb algun passet més finet que altre. No trobarem gaires possibilitats de ficar ferros, vam posar algun micro i algun tasconet petit, i poca cosa més. Tampoc no cal, si vigiles on t'agafes i per on t'has d'enfilar.
Tercera tirada
A les primeres dues tirades has d'anar amb una mica d'intuició per seguir el traçat de la via.
La tercera tirada passa per un tram amb roca a vigilar, allà on hi ha la Lluna Plena, un bon roc que no obstant encara sembla prou ben anclat...
La quarta tirada té un parell de passets finets al principi que estan molt ben assegurats, mentre la cinquena tirada et mena a un esperó lineal de gairebé 60 metres, de quarts i quarts sub, molt disfruton, amb alegria entre xapes, però amb una roca de primera.
La sisena tirada ja és més curteta i aviat acaba als dos parabolts que et et senyalen que aquí s'acaba...
Quarta tirada
L'orientació de la via és oest, el sol hi entra a partir de les 12-13h. Ideal per una matinal d'estiu, o a la tarda d'hivern (no ho hem comprovat, però...)
Vam trigar unes tres hores escasses, anant lleugers. La baixada és agradable, comença amb un ràpel de 35 m que es pot fer amb una corda de 60 m si cal, vigilant el final i desgrimpant els últims metres.
Sisena tirada
Resum:
Esperó de la Lluna Plena, Gronsa Sud, Estrets d'Arnes, 28.7.2012
280 m de via repartits en 6 llargs, màxim obligat V+ (1 pas, molt ben assegurat)
Material: microfriends i eventualment un Camalot #1 a l'inici de la segona tirada, algun tascó petit pot anar bé. Cordes de 60 m imprescindibles.
Ressenya: a la pàgina dels Kutres. Moltes felicitats als oberturistes!
Via del tot recomanable pels amics de via equipada amb les xapes justes, sobretot als trams més fàcils.
Wolfgang
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.