Salta al contingut principal

La Mamella via Carisma, Plantació‏

Ja ho diu la guia, que aquesta via és una petita joia! I no és per menys. La vaig fer fa un any o així, però feia dies que ja havien tornat a entrar ganes de repetir-la.


La via és curteta, quatre tirades no gaire llargues, tot just superen els 100m. Però cada llarguet té la seva gràcia, fins i tot el primer que és primer un muret amb algun pas de quart, i després una rampa mig caminant. Al final has de trobar la reunió que està una mica mimetitzada, fins i tot costa sabent on és.
La segona tirada comença amb uns passos verticals de cinquè, on ja s'imposa l'escalada. Però el gaudir total no arribarà fins a la tercera tirada, que és una placa cada vegada més vertical, que et porta a un diedre que al final desploma. Allà on és difícil hi ha material molt abundant, però al mateix temps molt vell: claus de la prehistòria, que val més no provar. A més, estan en una zona molt petita amb roca una mica trencadeta, que farà augmentar de seguida el nostre nivell d'adrenalina a la sang. El pas més difícil també està assegurat amb un espit, però aquest ja comença a ballar, tot plegat fa pensar que poca gent el passa sense penjar-s'hi...


Tercera tirada, una petita joia


Continua per terreny difícil fins arribar a un últim clau també vell, que es pot reforçar a voluntat amb un friend o tascó mitjà, per sortir després amb un petit flanqueig a la dreta amb bones preses de peu i de mans. A partir d'aquí, queden uns metres sense xapes fins a la tercera reunió.
La quarta tirada és igualment guapíssima, comença amb un muret vertical de V+, presa abundant i roca excel.lent.


Tota la via està equipada amb les seves xapes i claus correctes (si no tenim en compte el seu estat), i s'ha d'escalar entre xapes, tret del tros difícil, que està cosit per fer tot en A0, A1, A2...a gust del consumidor.


I finalment, la quarta tampoc no la regalen pas!


Resum:
Via Carisma, Mamella, Plantació
115m de via en 4 tirades, màxim obligat 5+/Ae. Algú li ha posat 6b en lliure, però algú que en sap ho hauria de comprovar...
Material: cintes exprés i un friend o tascó mitjà per reforçar la sortida del diedre
Baixada: ràpel de 49,80 m per la cara oest


Ressenya: Escalatroncs.

Via del tot recomanable per gaudir d'un racó bonic, amb una via que val molt la pena.

Companys de cordada: Txell/Wolfgang

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...