Dissabte passat, l'amic Martí ens va convèncer per posar-nos en unes vies típicament d'estiu, ja que són cares est, tirant a nord. Però l'elecció va valdre molt la pena, vam poder fer dues vies obertes per uns dels escaladors de més renom tant a Montserrat com a d'altres parets, que són l'Anglada-Guillamón a l'Elefant, i la Cerdà-Pokorski a la Prenyada. I resulta que les dues vies són una petita joia cadascuna, representant tot l'esperit de l'escalada clàssica montserratina en unes poques tirades.
L'Anglada-Guillamón consta de tres tirades (originalment quatre). La primera d'elles comença amb una canal d'arbres i roca a vigilar, tipus Puigmal del Cavall. Després passa a placa, per entrar en la primera reunió en una bauma ben grossa i mega- còmoda. La segona tirada comença amb una xemeneia estreta que requereix una bona tècnica, sobretot perquè s'ha de fer mig en diagonal, anant sempre cap a l'exterior... amb tot el pati a sota! És molt impressionant. Aquí els nostres nervis, i en especial dels que no estem gaire avesats en la bona tècnica de xemeneia, ja es va posar a prova. Motxilla penjada al boudrier, si en portes... perquè si no, no hi passes.
La reunió intermitja no es fa, sinó es continua amb el tram d'artificial, farcit de claus de l'època, rovelladíssims però aparentment prou resistents. La ressenya posa A2 o 7a, però nosaltres només portàvem un estrep i anàvem prou bé. Excepte el Martí, que ni estreps no A0's... encara hi ha classes! L'última tirada ja és gairebé de tràmit comparada amb l'anterior, i mena directament al cim.
La via es troba restaurada amb parabolts del 8 (reunions del 10), excepte els claus del tram d'artificial, i alguns altres a les tirades. Col.loquem també algun friend mitjà, i algun tascó.
La baixada és ràpida, primer un ràpel de 25m i després per una canal ens plantem a peu de la cara est de la Prenyada en un no res.
Allà ens espera la Cerdà-Pokorski, una altre via genial, encara que ben diferent de la primera.
La seva primera tirada és una escalada senzilla en diagonal amb roca a vigilar de vegades; es poden llaçar un parell d'arbres si es vol. La segona tirada comença en una fissura neta que es pot equipar a gust amb friends petits-mitjans i/o tascons, per passar després a una placa fineta. L'empalmem amb la tercera tirada que és una placa que es redreça cada vegada més fins arribar a 6a, entrada a la reunió per un petit flanqueig fàcil. La tercera tirada és la cirereta de la via; vista des de la reunió no sembla tant difícil, però un cop hi ets és com si els gran còdols desapareguessin, i a més la paret t'escup. Està farcida de claus i espits i es pot fer tot en A0 o A1e, però en lliure requereix un bon esforç segons el nostre mestre, 6b o més. La quarta reunió és molt còmoda, tot al contrari de les anteriors, que són força penjades i incòmodes. L'´ultima tirada també és divertida, comença amb un muret que requereix un bon cop de gas per situar-se en una zona ja més ajaguda. Aquí no hi ha cap xapa ni clau, es pot col.locar algun tascó, o llaçar merlets.
L'equipament d'aqusta via és més vell, claus potser també originals, i espits vells però en molt bon estat.
Resum: 31.3.2012 Sant Benet
Via Anglada-Guillamon, Elefant
120 m de via en 3 tirades, màxim obligat 5+/Ae, en lliure 7a
Via restaurada amb alguns parabolts prims, reunions amb parabolts grossos.
Material: 16 cintes exprés, millor llargues, joc de tascons, friends fins al Camalot nº 1
Via Cerdà-Pokorski, Prenyada
150 m de via en 5 tirades, màxim obligat 5+/Ae, en lluire 6b(+)
Via equipada amb claus i espits, reunions de dos espits.
Material: 12 cintes exprés (16 mínim si s'empalmen les tirades 2 i 3), tascons i friends petit-mitjans fins al Camalot 1.
Per les dues vies fem servir les ressenyes de l'Escalatroncs, gràcies per la currada!
Companys de cordada: Martí, Sílvia, Wolfgang. Les fotos són de la Sílvia, gràcies per deixar-me-les!
No cal dir que les recomanaria del tot aquestes dues petites joies, oi...?
La via es troba restaurada amb parabolts del 8 (reunions del 10), excepte els claus del tram d'artificial, i alguns altres a les tirades. Col.loquem també algun friend mitjà, i algun tascó.
La baixada és ràpida, primer un ràpel de 25m i després per una canal ens plantem a peu de la cara est de la Prenyada en un no res.
La seva primera tirada és una escalada senzilla en diagonal amb roca a vigilar de vegades; es poden llaçar un parell d'arbres si es vol. La segona tirada comença en una fissura neta que es pot equipar a gust amb friends petits-mitjans i/o tascons, per passar després a una placa fineta. L'empalmem amb la tercera tirada que és una placa que es redreça cada vegada més fins arribar a 6a, entrada a la reunió per un petit flanqueig fàcil. La tercera tirada és la cirereta de la via; vista des de la reunió no sembla tant difícil, però un cop hi ets és com si els gran còdols desapareguessin, i a més la paret t'escup. Està farcida de claus i espits i es pot fer tot en A0 o A1e, però en lliure requereix un bon esforç segons el nostre mestre, 6b o més. La quarta reunió és molt còmoda, tot al contrari de les anteriors, que són força penjades i incòmodes. L'´ultima tirada també és divertida, comença amb un muret que requereix un bon cop de gas per situar-se en una zona ja més ajaguda. Aquí no hi ha cap xapa ni clau, es pot col.locar algun tascó, o llaçar merlets.
L'equipament d'aqusta via és més vell, claus potser també originals, i espits vells però en molt bon estat.
Via Anglada-Guillamon, Elefant
120 m de via en 3 tirades, màxim obligat 5+/Ae, en lliure 7a
Via restaurada amb alguns parabolts prims, reunions amb parabolts grossos.
Material: 16 cintes exprés, millor llargues, joc de tascons, friends fins al Camalot nº 1
Via Cerdà-Pokorski, Prenyada
150 m de via en 5 tirades, màxim obligat 5+/Ae, en lluire 6b(+)
Via equipada amb claus i espits, reunions de dos espits.
Material: 12 cintes exprés (16 mínim si s'empalmen les tirades 2 i 3), tascons i friends petit-mitjans fins al Camalot 1.
Per les dues vies fem servir les ressenyes de l'Escalatroncs, gràcies per la currada!
Companys de cordada: Martí, Sílvia, Wolfgang. Les fotos són de la Sílvia, gràcies per deixar-me-les!
No cal dir que les recomanaria del tot aquestes dues petites joies, oi...?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada