Aquest diumenge passat es tractava de trobar un forat de bon temps, perquè la Sílvia pugui coneixer una nova zona per ella, que és la Plantació. Vam triar un parell de vies que estan molt bé per fer un primer contacte amb aquest simpàtic racó de Montserrat, que és completament invisible des de qualsevol lloc a peu de muntanya. Però un cop superat la primera pujada, deixant a la nostra dreta primer la Pastereta i després la Placa Tòtem, de seguida se'ns obre tota la multitud d'agulles i agulletes d'aquesta zona, com si d'una plantació es tractés.
La primera que vam escollir va ser la Territori Dakota, a la cara oest de la Roca de Sant Cugat (error tàctic greu, mea culpa... vam passar un fred considerable al principi, perquè la placa encara estava a l'ombra i feia un vent que ens feia tremolar a un bon ritme. No obstant, la Sílvia s'ho va agafar com una escalada hivernal i no es va deixar intimidar per una mica de fred. A més, per les pluges dels dies anteriors, el peu de via i tota la primera tirada estaven plens de terra que havia caigut des de la canal de més amunt, i havies d'anar amb compte per no relliscar. Jo em vaig demanar la segona tirada on falta el primer clau de la fissura, i on pots assegurar bé amb un friend petit del semàfor, i després amb el taronge (o Camalot 0,75).
La tercera i última tirada supera elegantment un llavi amb un pas on s'ha d'apretar una mica, però el pas està molt ben protegit. Arribant al cim van caient pedres, vigileu de no apedregar el comany que us assegura amb bona fe...
La baixada es fa des d'un ràpel d'uns 20 m cap al nord fins a un collet, deprés cal flanquejar cap a l'oest i buscar el corriol que et torna a deixar a la canal principal, després de passar per alguna que altre zona on cal fer el jabalí.
La segona via ja la vam escollir en ple sol, perquè ja en teníem prou d'escalar a l'ombra i amb vent... Vam triar la Infinity, una via igualment guapa de placa, amb una primera tirada on s'ha d'anar amb els peus fins per arribar a la primera xapa, i la roca és d'aquesta que s'ha de vigilar una mica, sense ser trencada o dolenta en cap moment.
La segona tirada, en canvi, presenta una roca grisa excel.lent, amb foradets i cigronets que permeten una bona adherècia pels peus i prou bones mans.
També aquí, la tercara tirada té un pas que supera un altre llavi amb un cop de gas, igualment ben protegit per no haver de patir gens. Abans del cim es pot fer una tercera reunió si es vol, per deixar una canal de terra com a curt tram per arribar a dalt, on només val tirar d'abres i resar que la terra no marxi sota els teus peus...
La baixada es fa des d'un arbre en un ràpel llarg (penso que no són més de 50m, però nosaltres anàvem amb cordes de 60 i no ho voldria jurar) per la paret est, tot just on passa la via Somiatruites... que encara està pendent de visita. Si no fos per la primera xapa que està altota, ja ens hi hauríem posat fa temps, però impressiona una mica el tema.
Resum: 8.4.2012 Plantació (Montserrat)
Via Territori Dakota
uns 100m de via en 3 tirades, màxim obligat V+, en lliure un pas de 6a
Va bé portar un parell de friends petits-mitjans per l'inici de la segona tirada, resta amb equipament excel.lent
Via Infinity
uns 100m de via en 3 o 4 tirades, màxim obligat V+, en lliure també un pas de 6a
Només calen cintes exprés, encara que es pot posar algun friend petit abans d'arribar a la primera xapa de la tercera tirada.
Companys de cordada: Sílvia/Wolfgang
Territori Dakota, primera xapa una mica alta...
La primera que vam escollir va ser la Territori Dakota, a la cara oest de la Roca de Sant Cugat (error tàctic greu, mea culpa... vam passar un fred considerable al principi, perquè la placa encara estava a l'ombra i feia un vent que ens feia tremolar a un bon ritme. No obstant, la Sílvia s'ho va agafar com una escalada hivernal i no es va deixar intimidar per una mica de fred. A més, per les pluges dels dies anteriors, el peu de via i tota la primera tirada estaven plens de terra que havia caigut des de la canal de més amunt, i havies d'anar amb compte per no relliscar. Jo em vaig demanar la segona tirada on falta el primer clau de la fissura, i on pots assegurar bé amb un friend petit del semàfor, i després amb el taronge (o Camalot 0,75).
La tercera i última tirada supera elegantment un llavi amb un pas on s'ha d'apretar una mica, però el pas està molt ben protegit. Arribant al cim van caient pedres, vigileu de no apedregar el comany que us assegura amb bona fe...
La baixada es fa des d'un ràpel d'uns 20 m cap al nord fins a un collet, deprés cal flanquejar cap a l'oest i buscar el corriol que et torna a deixar a la canal principal, després de passar per alguna que altre zona on cal fer el jabalí.
Infinity, segona tirada.
La segona via ja la vam escollir en ple sol, perquè ja en teníem prou d'escalar a l'ombra i amb vent... Vam triar la Infinity, una via igualment guapa de placa, amb una primera tirada on s'ha d'anar amb els peus fins per arribar a la primera xapa, i la roca és d'aquesta que s'ha de vigilar una mica, sense ser trencada o dolenta en cap moment.
La segona tirada, en canvi, presenta una roca grisa excel.lent, amb foradets i cigronets que permeten una bona adherècia pels peus i prou bones mans.
També aquí, la tercara tirada té un pas que supera un altre llavi amb un cop de gas, igualment ben protegit per no haver de patir gens. Abans del cim es pot fer una tercera reunió si es vol, per deixar una canal de terra com a curt tram per arribar a dalt, on només val tirar d'abres i resar que la terra no marxi sota els teus peus...
La baixada es fa des d'un arbre en un ràpel llarg (penso que no són més de 50m, però nosaltres anàvem amb cordes de 60 i no ho voldria jurar) per la paret est, tot just on passa la via Somiatruites... que encara està pendent de visita. Si no fos per la primera xapa que està altota, ja ens hi hauríem posat fa temps, però impressiona una mica el tema.
Ens trobem tres passos d'Ae que els podem fer en lliure...
Resum: 8.4.2012 Plantació (Montserrat)
Via Territori Dakota
uns 100m de via en 3 tirades, màxim obligat V+, en lliure un pas de 6a
Va bé portar un parell de friends petits-mitjans per l'inici de la segona tirada, resta amb equipament excel.lent
Via Infinity
uns 100m de via en 3 o 4 tirades, màxim obligat V+, en lliure també un pas de 6a
Només calen cintes exprés, encara que es pot posar algun friend petit abans d'arribar a la primera xapa de la tercera tirada.
Companys de cordada: Sílvia/Wolfgang
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.