Aquest divendres acabem unes feines que ens tenien per Navarra i en previsió ens emportem els trastos per passar per Riglos a la tornada. En Julio no ha estàt mai i li he promés grans sensacions. A mida que ens acostem i veu creixer els mallos, es va bocabadant, sense entendre quin es el mes gros, el mes dret, el mes alt.
Recordo de nen, el primer cop que vaig veure els Mallos de Riglos en un viatge amb els pares. En aquella ocasió, el que mes em va impressionar es quan em van dir que per allà pujaven uns homes anomenats escaladors. I un comentari lapidari:
- "els escaladors? huy, s'en maten molts!..." eren l'idea dels que havien crescut en l'època del cànem, el ferro i la corda al pit.
Vaig creixer amb aquesta idea traumatica, en una edat en que les valoracions de les actituds humanes es limita a criteris molt bàsics. No ho acabes d'entendre: "Si crema, no ho toquis. Si menjes, no et banyis. Si fumar es dolent, perque fumen els grans?..." En conseqüència, perquè escalen els escaladors?
Julio
El segon cop que els vaig veure encara em van impressionar mes, perquè anava per pujar-hi i sense haver oblidat mai aquella primera impressió. El 8 del 8 del 88 m'acababa de curar el trauma amb la Zulu de la Visera.
Anem amb l'idea de fer una via guapa però sense gaire obligació ni compromís. Recordo la Murciana del Pisón com una via super guapa, molt dreta però no gaire obligada, 6a i A1 i molt pati. L'havíem fet amb en Mortdell i amb en J.Armengol, feia una pila d'anys.
La ressenya de merda de la guia de Riglos diu que està re-equipada amb parabolts negres i anelles i que nomes calen 18 cintes. Penso que en cas de tenir problemes, el compromis es limita a uns rapels voladissims però d'anelles d'inox. indestructibles. Com un passerell faig cas de la guia i no portem ni un putu tascò. Agafo l'estrep persiaca i un moscata amb cordinos i un parell de xapas recuperables. El primer llarg ja em fa veure el greu error i te uns "allunyes" que si caus, vas al terra. La primera xapa està a uns 8-10 metres i escanyo un gran bolo per protegir el pas que dona pas a xapar-la. Com es fàcil (o es el llarg mes fàcil) miro de no pensar amb allò que em deien els pares i respiro tranquil quan arribo a la tercera xapa. Amb un joc de fissurers o algun friend, es passaria d'allò mes be.
Carles
El pati es bestial i a partir del 4 llarg, tiba de debò. Els bolos son de bon agafar i permeten tirar en lliure per uns desploms increïbles. Arribem a les Rs amb els braços al limit. Els últims llargs te passos obligats on no arribes de xapa a xapa i crec que han tret peces antigues, per les que abans es podia fer en artificial. Això ens fa patir en algun moment. Ja estava petat del tot i ja em veia rapelant la via. Sort d'en Julio que es menja els últims llargs com un campió. Aquets passos obligats a aquestes alçades son difícils! Per tot plegat ens tirem 8 hores al sol per fer la via i ens ventilem dos litres cada un. Al arribar al poble, ens fotem aquarius, redbull, 2 ampolles d'aigua, una birra... Tant de sol no pot ser bo!
- 'uns homes anomenats escaladors' -
Via Murciana al Pisón (Riglos) 300 metres, 8 llargs
18 cintes TASCONS, xapes recuperables, un ganxo per si arribem molt petats als últims llargs o antena, o grau i pila per aguantar 6b /c fins a dalt.
Julio i Carles
Per cert, ara que ho tinc fresc, Rapels: 1 de 58 metres del cim fins el coll, un de 30 m del coll al bosquet penjat, un altre de 30 o menys fins una canal que es destrepa (o rapel addicional) resseguint un cable, rapel de 60 fins la capçalera del últim rapel volat i un sol rapel de 60 fins al terra. Amb 5 rapels es baixa força be i ràpid.
Carles Canós
Recordo de nen, el primer cop que vaig veure els Mallos de Riglos en un viatge amb els pares. En aquella ocasió, el que mes em va impressionar es quan em van dir que per allà pujaven uns homes anomenats escaladors. I un comentari lapidari:
- "els escaladors? huy, s'en maten molts!..." eren l'idea dels que havien crescut en l'època del cànem, el ferro i la corda al pit.
Vaig creixer amb aquesta idea traumatica, en una edat en que les valoracions de les actituds humanes es limita a criteris molt bàsics. No ho acabes d'entendre: "Si crema, no ho toquis. Si menjes, no et banyis. Si fumar es dolent, perque fumen els grans?..." En conseqüència, perquè escalen els escaladors?
Julio
El segon cop que els vaig veure encara em van impressionar mes, perquè anava per pujar-hi i sense haver oblidat mai aquella primera impressió. El 8 del 8 del 88 m'acababa de curar el trauma amb la Zulu de la Visera.
Anem amb l'idea de fer una via guapa però sense gaire obligació ni compromís. Recordo la Murciana del Pisón com una via super guapa, molt dreta però no gaire obligada, 6a i A1 i molt pati. L'havíem fet amb en Mortdell i amb en J.Armengol, feia una pila d'anys.
La ressenya de merda de la guia de Riglos diu que està re-equipada amb parabolts negres i anelles i que nomes calen 18 cintes. Penso que en cas de tenir problemes, el compromis es limita a uns rapels voladissims però d'anelles d'inox. indestructibles. Com un passerell faig cas de la guia i no portem ni un putu tascò. Agafo l'estrep persiaca i un moscata amb cordinos i un parell de xapas recuperables. El primer llarg ja em fa veure el greu error i te uns "allunyes" que si caus, vas al terra. La primera xapa està a uns 8-10 metres i escanyo un gran bolo per protegir el pas que dona pas a xapar-la. Com es fàcil (o es el llarg mes fàcil) miro de no pensar amb allò que em deien els pares i respiro tranquil quan arribo a la tercera xapa. Amb un joc de fissurers o algun friend, es passaria d'allò mes be.
Carles
El pati es bestial i a partir del 4 llarg, tiba de debò. Els bolos son de bon agafar i permeten tirar en lliure per uns desploms increïbles. Arribem a les Rs amb els braços al limit. Els últims llargs te passos obligats on no arribes de xapa a xapa i crec que han tret peces antigues, per les que abans es podia fer en artificial. Això ens fa patir en algun moment. Ja estava petat del tot i ja em veia rapelant la via. Sort d'en Julio que es menja els últims llargs com un campió. Aquets passos obligats a aquestes alçades son difícils! Per tot plegat ens tirem 8 hores al sol per fer la via i ens ventilem dos litres cada un. Al arribar al poble, ens fotem aquarius, redbull, 2 ampolles d'aigua, una birra... Tant de sol no pot ser bo!
- 'uns homes anomenats escaladors' -
Via Murciana al Pisón (Riglos) 300 metres, 8 llargs
18 cintes TASCONS, xapes recuperables, un ganxo per si arribem molt petats als últims llargs o antena, o grau i pila per aguantar 6b /c fins a dalt.
Julio i Carles
Per cert, ara que ho tinc fresc, Rapels: 1 de 58 metres del cim fins el coll, un de 30 m del coll al bosquet penjat, un altre de 30 o menys fins una canal que es destrepa (o rapel addicional) resseguint un cable, rapel de 60 fins la capçalera del últim rapel volat i un sol rapel de 60 fins al terra. Amb 5 rapels es baixa força be i ràpid.
Carles Canós
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada