Aquest cap de setmana el vam decidir per fer una incursió a Cavallers, ja tocava! Vam sortir divendres a la tarda, per poder aprofitar bé l'endemà.
Pel primer dia vam triar El Rap del Niño, a la paret de l'Enanito Duro. Aquí la guia marca 15 minuts d'aproximació, nosaltres vam trigar 30 minuts o més.
La via és força guapa, però té uns passos de 6a d'adherència molt obligats. La primera tirada també marca 6a i per escalfar ja et posa les piles, té com una entrada rarilla. No obstant, la tirada de 6a del mig és bastant més difícil, almenys ens ho va semblar. M´s amunt encara hi ha un pas de 6b que el company va voler provar si surt, però no va sortir i es va emportar un petit ensurt i un cop a la cama, després d'aterrar cap per avall. Sort que al final no va ser res.
Enanito Duro - El Rap del Niño - L5
Per l'endemà ens vam proposar una via més assequible, almenys sobre el paper... Remenant la guia una i altre vegada, vam triar la Directísima a la Paret donde peta el Rio Malo. Vam fer l'aproximació pel marge (orogràfic) esquerre de l'embassament, es a dir, pel camí normal de pujar al refugi, i travessar el riu allà on es pugui. Malgrat que no és temporada de portar molta aigua, ens vam haver de descalçar i buscar un bon lloc per passar per no arriscar-nos gaire i mullar tot el material abans de començar... Amb tot, els 30 minuts d'aproximació dels que parla la guia es van convertir en hora i mitja en total, realment no hem sabut esbrinar d'on treuen els horaris... Els deu haver fet el Kilian Jornet en un dia d'inspiració, perquè si no no s'entèn.
Doncs aquesta via, de tranquileta no en té res. Té vàries tirades de placa d'adherència amb unes distàncies entre parabolts astronòmiques, a més a més d'un granet que fa sorreta... oi que s'entèn? Et pots tirar facilment 10 o 15 m sense xapa, i on no pots col.locar res. No és difícil, però no hi caiguis. I on és difícil (parlo de V/V+), les xapes estan a distàncies d'alegria encara que no tanta. La tercera tirada és un diedraco de 40 m de Vè també, sense ni un clau ni res. Es fa bé, però un parabolt cada 10 o 15 m almenys alegraria la vista una mica...
Paret donde peta el Rio Malo - Indirectísima - L5
La quarta tirada comença amb un 6b que vam fer per la variant per la dreta on és cinquè, alguna cosa s'hi pot posar, i després l'esmentada placa d'adherència que et fa riure una bona estona.
També hi ha molts flanquejos d'adherència que són igualment divertits pel primer com pel segon, afecta les tirades 2, 5 i 7. En aquesta última tirada, al final hi ha un passet de V+ per superar un desplom que també te l'has de mirar dues vegades, abans d'arribar al desitjat arbre de reunió dels ràpels.
Durant tota la via vam tenir una cordada de francesos enganxats als talons, però literalment. Un era un senyor ja una mica gran (per dir-ho jo, jaja!), i l'altre el seu company, que no van perdre ni un segon per seguir-nos sense deixar ni un metre de distància. Els hi vam fer alguns comentaris que no calia seguir-nos tant d'aprop i tal, però ells impassibles, encara que sempre molt simpàtics i disposats, ajudant amb les maniobres de corda etc.
Per baixar vam fer 5 ràpels per arribar a peu de paret en lloc dels tres i el descens per la feixa tal i com ho explica la guia.
Tornem a travessar el riu, ja amb la feina feta!
Resum pels que van al gra:
El Rap del Niño, 275m 6a obligat, 1 pas de 6b no obligat. Tot equipat amb parabolts, no obstant vam col.locar l'alien groc un parell de vegades, i també el vermell o el taronja en una ocasió. Aproximació curta, via força homogènia predominant les plaques d'adherència, amb trams de fissura. Molt recomanable.
Indirectissima, 300m V+ obligat (1 pas de 6b evitable), equipada amb lo just en plaques, sense res on entren friends i tascons, o on és fàcil. Reequipada amb parabolts del 10. Va bé portar un joc de tascons i de friends del 0 al 3. Molt recomanable si t'agrada que l'adrenalina s'alliberi mentres busques alguna fissura on ficar un friend.
Companys de cordada: Blai/Wolfgang, 5. i 6.9.2010
Pel primer dia vam triar El Rap del Niño, a la paret de l'Enanito Duro. Aquí la guia marca 15 minuts d'aproximació, nosaltres vam trigar 30 minuts o més.
La via és força guapa, però té uns passos de 6a d'adherència molt obligats. La primera tirada també marca 6a i per escalfar ja et posa les piles, té com una entrada rarilla. No obstant, la tirada de 6a del mig és bastant més difícil, almenys ens ho va semblar. M´s amunt encara hi ha un pas de 6b que el company va voler provar si surt, però no va sortir i es va emportar un petit ensurt i un cop a la cama, després d'aterrar cap per avall. Sort que al final no va ser res.
Enanito Duro - El Rap del Niño - L5
Per l'endemà ens vam proposar una via més assequible, almenys sobre el paper... Remenant la guia una i altre vegada, vam triar la Directísima a la Paret donde peta el Rio Malo. Vam fer l'aproximació pel marge (orogràfic) esquerre de l'embassament, es a dir, pel camí normal de pujar al refugi, i travessar el riu allà on es pugui. Malgrat que no és temporada de portar molta aigua, ens vam haver de descalçar i buscar un bon lloc per passar per no arriscar-nos gaire i mullar tot el material abans de començar... Amb tot, els 30 minuts d'aproximació dels que parla la guia es van convertir en hora i mitja en total, realment no hem sabut esbrinar d'on treuen els horaris... Els deu haver fet el Kilian Jornet en un dia d'inspiració, perquè si no no s'entèn.
Doncs aquesta via, de tranquileta no en té res. Té vàries tirades de placa d'adherència amb unes distàncies entre parabolts astronòmiques, a més a més d'un granet que fa sorreta... oi que s'entèn? Et pots tirar facilment 10 o 15 m sense xapa, i on no pots col.locar res. No és difícil, però no hi caiguis. I on és difícil (parlo de V/V+), les xapes estan a distàncies d'alegria encara que no tanta. La tercera tirada és un diedraco de 40 m de Vè també, sense ni un clau ni res. Es fa bé, però un parabolt cada 10 o 15 m almenys alegraria la vista una mica...
Paret donde peta el Rio Malo - Indirectísima - L5
La quarta tirada comença amb un 6b que vam fer per la variant per la dreta on és cinquè, alguna cosa s'hi pot posar, i després l'esmentada placa d'adherència que et fa riure una bona estona.
També hi ha molts flanquejos d'adherència que són igualment divertits pel primer com pel segon, afecta les tirades 2, 5 i 7. En aquesta última tirada, al final hi ha un passet de V+ per superar un desplom que també te l'has de mirar dues vegades, abans d'arribar al desitjat arbre de reunió dels ràpels.
Durant tota la via vam tenir una cordada de francesos enganxats als talons, però literalment. Un era un senyor ja una mica gran (per dir-ho jo, jaja!), i l'altre el seu company, que no van perdre ni un segon per seguir-nos sense deixar ni un metre de distància. Els hi vam fer alguns comentaris que no calia seguir-nos tant d'aprop i tal, però ells impassibles, encara que sempre molt simpàtics i disposats, ajudant amb les maniobres de corda etc.
Per baixar vam fer 5 ràpels per arribar a peu de paret en lloc dels tres i el descens per la feixa tal i com ho explica la guia.
Tornem a travessar el riu, ja amb la feina feta!
Resum pels que van al gra:
El Rap del Niño, 275m 6a obligat, 1 pas de 6b no obligat. Tot equipat amb parabolts, no obstant vam col.locar l'alien groc un parell de vegades, i també el vermell o el taronja en una ocasió. Aproximació curta, via força homogènia predominant les plaques d'adherència, amb trams de fissura. Molt recomanable.
Indirectissima, 300m V+ obligat (1 pas de 6b evitable), equipada amb lo just en plaques, sense res on entren friends i tascons, o on és fàcil. Reequipada amb parabolts del 10. Va bé portar un joc de tascons i de friends del 0 al 3. Molt recomanable si t'agrada que l'adrenalina s'alliberi mentres busques alguna fissura on ficar un friend.
Companys de cordada: Blai/Wolfgang, 5. i 6.9.2010
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada