Al massís de la Vanoise fem el classic pilar Oest del Petit Arcellin, una via de 300 m de IV amb passos de V, molt guapa, ben equipada i sobre bona roca. Paratge tranquil, amb la Grande Casse com a referècia de gran cim i l’Aiguille de la Vanoisse en el terreny de la roca (la Desmaison, 400 / màx. obl. 5+, és un dels itineraris més visitats). Aproximació des de Fontanettes pel camí del circ de Dard.
Arcellin. Pilar O (foto J Jover)
Al Paradiso fem la Leonessa-Tron del Becco di Balsoera (Dsup / 600 m de desnivell). Ascensió de muntanya, llarga i amb un descens complicat i amb neu (no cal piolet i grampons, es trampeja amb algun ràpel i desgrimpada lateral). La via es troba equipada amb pitons en els llocs més necessaris, però val la pena portar alguns tascons i friends. Ens costa 11 h entre pujar i baixar i una corda seccionada per un bloc.
Becco di Valsoera. Via Leonessa-Tron (foto J Jover)
Com deiem en una piulada de l’estiu passat, el lloc és magnífic: cims de més de 3000 m amb accessos secs (aquest any no tant secs!), molta i bona roca, poca gent, un refu encantador amb una guarda encantadora com a base (ref Pontese)... L’altra gran clàssica de les rodalies és el Becco meridionale della Tribolazione.
Via Leonessa-Tron. Al fons el refugi Pontese (foto J Jover)
Joan
Arcellin. Pilar O (foto J Jover)
Al Paradiso fem la Leonessa-Tron del Becco di Balsoera (Dsup / 600 m de desnivell). Ascensió de muntanya, llarga i amb un descens complicat i amb neu (no cal piolet i grampons, es trampeja amb algun ràpel i desgrimpada lateral). La via es troba equipada amb pitons en els llocs més necessaris, però val la pena portar alguns tascons i friends. Ens costa 11 h entre pujar i baixar i una corda seccionada per un bloc.
Becco di Valsoera. Via Leonessa-Tron (foto J Jover)
Com deiem en una piulada de l’estiu passat, el lloc és magnífic: cims de més de 3000 m amb accessos secs (aquest any no tant secs!), molta i bona roca, poca gent, un refu encantador amb una guarda encantadora com a base (ref Pontese)... L’altra gran clàssica de les rodalies és el Becco meridionale della Tribolazione.
Via Leonessa-Tron. Al fons el refugi Pontese (foto J Jover)
Joan
No les coneixia aquestes Joan, però la gran clàssica és la via Perego del Becco di Valsoera. Daquesta no en parles perquè ja n´havies parlat potser? Aquesta sembla que va per la seva dreta oi? La Perego enfila lesperó, quina via nois, quina via, què espereu per anar-hi! És que la vall dAosta és la... òstia realment! Ten recordes Badia daquell dia que vam preguntar a un camperol o obrer de la central o no sé qui era duna cabana on ens van deixar dormir, que quin temps faria lendemà que havíem danar al Becco? Per resposta quelcom així com: Non far naca! Buenuuuuu, no us podeu imaginar la danys -fins ara encara ens dura!- que hem arrossegat la frase... Non far naca sense saber què punyetes volia dir... Potser No farà res? semblava el més plausible. Jover, un altre misteri tu, a veure si ho esbrines... Renoi, et surt a una endevinalla lingüística per cada entrada aquest blog teu darrerament! Així estàs entretingut si més no...
ResponElimina