Al massís de la Vanoise fem el classic pilar Oest del Petit Arcellin, una via de 300 m de IV amb passos de V, molt guapa, ben equipada i sobre bona roca. Paratge tranquil, amb la Grande Casse com a referècia de gran cim i l’Aiguille de la Vanoisse en el terreny de la roca (la Desmaison, 400 / màx. obl. 5+, és un dels itineraris més visitats). Aproximació des de Fontanettes pel camí del circ de Dard.
Arcellin. Pilar O (foto J Jover)
Al Paradiso fem la Leonessa-Tron del Becco di Balsoera (Dsup / 600 m de desnivell). Ascensió de muntanya, llarga i amb un descens complicat i amb neu (no cal piolet i grampons, es trampeja amb algun ràpel i desgrimpada lateral). La via es troba equipada amb pitons en els llocs més necessaris, però val la pena portar alguns tascons i friends. Ens costa 11 h entre pujar i baixar i una corda seccionada per un bloc.
Becco di Valsoera. Via Leonessa-Tron (foto J Jover)
Com deiem en una piulada de l’estiu passat, el lloc és magnífic: cims de més de 3000 m amb accessos secs (aquest any no tant secs!), molta i bona roca, poca gent, un refu encantador amb una guarda encantadora com a base (ref Pontese)... L’altra gran clàssica de les rodalies és el Becco meridionale della Tribolazione.
Arcellin. Pilar O (foto J Jover)
Al Paradiso fem la Leonessa-Tron del Becco di Balsoera (Dsup / 600 m de desnivell). Ascensió de muntanya, llarga i amb un descens complicat i amb neu (no cal piolet i grampons, es trampeja amb algun ràpel i desgrimpada lateral). La via es troba equipada amb pitons en els llocs més necessaris, però val la pena portar alguns tascons i friends. Ens costa 11 h entre pujar i baixar i una corda seccionada per un bloc.
Becco di Valsoera. Via Leonessa-Tron (foto J Jover)
Com deiem en una piulada de l’estiu passat, el lloc és magnífic: cims de més de 3000 m amb accessos secs (aquest any no tant secs!), molta i bona roca, poca gent, un refu encantador amb una guarda encantadora com a base (ref Pontese)... L’altra gran clàssica de les rodalies és el Becco meridionale della Tribolazione.



No les coneixia aquestes Joan, però la gran clàssica és la via Perego del Becco di Valsoera. Daquesta no en parles perquè ja n´havies parlat potser? Aquesta sembla que va per la seva dreta oi? La Perego enfila lesperó, quina via nois, quina via, què espereu per anar-hi! És que la vall dAosta és la... òstia realment! Ten recordes Badia daquell dia que vam preguntar a un camperol o obrer de la central o no sé qui era duna cabana on ens van deixar dormir, que quin temps faria lendemà que havíem danar al Becco? Per resposta quelcom així com: Non far naca! Buenuuuuu, no us podeu imaginar la danys -fins ara encara ens dura!- que hem arrossegat la frase... Non far naca sense saber què punyetes volia dir... Potser No farà res? semblava el més plausible. Jover, un altre misteri tu, a veure si ho esbrines... Renoi, et surt a una endevinalla lingüística per cada entrada aquest blog teu darrerament! Així estàs entretingut si més no...
ResponElimina