Salta al contingut principal

el prisma de cada un

Feia dies que l’havia posat l’ull a la Niltina. En Josep Coll en una piulada que la deixa força be, en Nico al novembre la prova i li agrada, i Luichy ‘lo mismo de lo mismo’. Així dons calia treure el nas per allà a veure que tal. Certament la via no defrauda.
 


segon llarg

Fàcil de localitzar, entre uns sostres i a l’esquerra d’on arranca la Teletak, on es divisa el primer parabolt a la part superior d’un petit sostre. Allà comença la festa.
Roca maca, bons parabolts, sense excursions i protegida adequadament, verticalitat, algunes feixetes i la tranquil•litat del paratge dels Puntals.



quart lllarg


No entraré en detalls de que si tal tirada és de tal+ o de pascual-, però, si dir, que a mi personalment em va semblar ‘durilla’, sobretot alguns passatges del setè i vuitè llarg. De la mateixa forma, ja està matriculada de (6a obligat), a mi no m’ho va semblar pas. Ara bé, no em feu cas, perquè jo, amb un mes que he estat sense escalar, més el afegit dels torrons, no us vull ni explicar.

 

setè llarg


Relat curt del vuitè llarg.
- Dons, des d’aquí, sembla una rampa.
- Si, si, però la resse diu 6b+.
Mica en mica, en Martí, progressa per la placa i enganxa ara ja el quart bolt.
- Home, una mica tècnic, si que es. Però anant jugant de peus, ja surt.
- Són uns passos finets fins que enganxes en aquesta banda uns bons cantos.
- Ja esta bé!. – Crida en Solé, que va davant seu, fent cordada amb Santi-
- En acabar d’això, em de seure tranquil·lament i sense cerveses davant, per parlar molt extensament per definir que collons és per tu un canto!.
 


vuitè llarg



18 de gener de 2009
Cap del Ras / Via Niltina
Josep i Santi  /  Martí i Jesús

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano