Salta al contingut principal

Electric ladyland

Quedem a les set del matí i amb una idea bastant clara. Electric ladyland a la paret de l'Aeri. Ja fa dies que amb en Miguel, parlem d'aquesta via  i estàvem a l'espera de que el sol, la temperatura o l'aigua ens deixés fer-la amb certes garanties. A Santi ens ha costat una mica convènce'l, ell ja l'havia feta i a més ve calent d'ahir amb 'Siete venas'. Tot i això, cedeix i allà anem tots tres.
Tot valent començo per la Pany i en vint-i-cinc metros, em cago a les calces. Els cinquès d'abans no estan fets per mi. Agafa el relleu Miguel i amb mestria resolt fins la plaça Catalunya com si estigues fent una passejada.
Li toca el torn a Santi i en un tres i no res es manega les dues tirades que per mi son claus de la via. Em quedo bocabadat en veure la netedat de moviments i com amb una tranquil·litat pasmosa, arriba sota del sostre triangular.
En aquestes, jo encara no havia fet 'pal a l'aigua' i amb un acte de forces i valentia agafo el comandament. Continuo per la fissura del sostre, penjant-me de no sé quines merdes, prefereixo no mirar gaire. Ja a la bavaressa, tot canvia radicalment i, encara que estava cagat, vaig disfrutar de valent. L'ambient, el pati, els companys a la R, tot era fantàstic.
En dos llargs més arribem i a córrer canal avall, és el cumple d'en Miguel i no vol arribar a casa massa tard.
 

 Electric ladyland


14-09-08 Paret de l'Aeri/Electric ladyland
Miguel, Santi i Jesús

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano