Salta al contingut principal

ALPES - ECRINS

Aprovechamos últimos días de Agosto y primeros de Septiembre para una visita a Ecrins. Ventana de 5 días de tiempo ideal.

30-8-2008- Aiguille Dibona. Vía directa Madier (300 m. V+). La vía tiene fama de muy concurrida y no es de extrañar ya que tiene muchos atractivos. Granito excelente, bien asegurada, altitud....

Tuvimos suerte y solo coincidimos con otra cordada que hacia "Visite obligatorie". Para llegar al refugio hay que currárselo ya que son casi cuatro horas de zetas interminables pero merece del todo la pena. La variante por la fisura Madier (6b) impresiona pero es el largo mejor. Juego de friends aquí ayuda muchísimo .Cordada Cari/ Gaspar.


31-8-2008. Antes de abandonar el escenario- Refugio Soreiller nos decimos por otra, probar en la Aguille Orientaler Du Soreiller. Vía Mazurka (200 m. V+, 6a). Excelente vía y mucho mas solitaria. Equipada con parabolts y rapel por la misma vía- todo un lujo a 3.000 metros. No obstante el juego de friends nos fue también estupendo. Nevero a pie pero fácilmente solventable ( en este mes de Agosto 2008).


2-9-2009. Aguillete du Lauzet. Vía L´etoile vort de depart (300 m. 6b (5+/A1). Esta aguja esta por el Puerto del Coll de Lauzet hacia el Galibier. Dos horas de aproximación. Empezamos por la vía L´Etolie hasta que perdimos rastro de la misma y creo que salimos a ratos por la "Davin" y a ratos por "Les beux quartiers". Encontramos otra cordada de franceses más perdida que nosotros que no nos pudieron orientar y admirable por su parte ya que iban superjustos pero no se amedrentaron. No sabemos tampoco a que hora terminarían. La verdad es que la Davin esta muy sobada en algunos largos pero no nos quedo mas remedio que seguir ese camino. Lo que hicimos de L´etoile (cinco primeros largos eran excelentes-).





En fin, acertamos con el tiempo y con el lugar. La anterior vez que estuve no vi nada por el mal tiempo pero esta vez nos hicimos una idea mucho mejor de lo que es Ecrins.

Que envidia las vías que hizo el Joan Jover ya que el escenario en el nivel por el que se movió es impresionante.

Cordada: Cari/Gaspar.

Buenas escaladas. Gaspar

Comentaris

  1. Cari, no me puedo imaginar que será cuando tengas el brazo al cien x cien. Saludos y enhorabuena a los dos por las trepadas.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...