Salta al contingut principal

Via KRT a la Roca Dreta de les Valls i el vent de Mestral

Els Ports de Beseit és un lloc amb màgia, amb una llum peculiar, amb el paisatge de les oliveres, d'avellaners i d'ametllers propi d'aquest país assolellat i per tant no m'estranya que el Kildo Carreté, fa bastants anys, s'enamorés d'aquesta terra i s'en anés a viure allí. I penso com es devia de sentir quan i com va descobrir el racó amagat del Riu de Les Valls, aquest paratge quasi bé idíl-lic, amb els seus gorgs d'aigua transparent, el Mas al fons de la vall i les parets com torres de guaita defensant tot l'entorn. Me'l imagino descobrint aquest indret i devia ser una passada, veure-ho pràcticament verge i poder pensar en traçar una magnifica via al esperó Sud de la Roca Dreta. I és que la via KRT a la Roca Dreta de Les Valls és quasi be un 10 de via, bona roca, ben assegurada, amb un traçat molt elegant i estètic cercant els llocs per a on la paret deixa enfilar-s'hi amb una dificultat raonable.

En definitiva, una via per a gaudir del plaer de l'escalada i de compartir emocions amb els companys.

Però tot això se'n pot anar en orris si fa acte de presencia el temut vent de Mestral o també anomenat vent de Port, que neteja l'ambient i fa trontollar oliveres centenàries. I com si fóssim ninots de cartró que molesten al paisatge, vam estar a punt de ser escombrats d'aquest esperó per a que la roca seguís sent neta i altiva. Ràfegues de quasi bé 80 km/h. ens sacsejava fins al punt de fer-nos perdre l'equilibri a cada pas i ens feia quedar-nos quiets quan bufava, agafant-nos amb mes força del que calia. Ja a la primera reunió ens vam plantejar la possibilitat de deixar-ho córrer, però el vent encara no era massa fort i decidim continuar però quan a les tres últimes tirades ens plantem en mig de l'esperó, allí ja no hi havia res que aturés el vent huracanat i realment costava molt de concentrar-te i seguir escalant.

Llàstima, perquè la via és molt maca i l'entorn magnific però quan les condicions fan que el fort vent bufi en aquestes terres (semblant a la Tramuntana de l'Empordà) et pot fer jugar una mala passada.







Aprenguem a ser flexibles com el bambú i no rígids com les branques del roure. MaoZenGuai.


Divendres Santissim, 21 de Març de 2008.

Ports de Beseit. Arnes.

Roca Dreta de Les Valls. Via KRT, 250m. 6a/A1  Ressenya  Lo plànol

Material: només 15 cintes, bagues reunió i 1 estrep. Res mes.

Cordada: Jesus Alejandre i Joan Miquel Horrillo

Horari: 3h.30

Joan Miquel.

Comentaris

  1. Joan Miquel22/5/08 10:13

    MOLT!! Per disfrutar com mai!. Ben assegurada i ja no hi ha les peces dolentes que hi havien abans. Te la recomano i lentorn és una passada de maco. Joan Miquel.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...