Salta al contingut principal

Aresta de Sta Quitèria, via Urquiza-Olmo

Magnífica aresta calcària que es desprèn a l’E. de l’ermita de Sta Quitèria, vora el poblet abandonat de Montfalcó. Es tracta d’una via de 600 metres de recorregut i dificultats al voltant del IV (alguns passos de V i un primer llarg de V+, 6a segons la ressenya original). També es fan cinc o sis ràpels, tots curts menys un de 40 metres. Bona roca,  lloc idíl•lic... Absolutament recomanable
 
Triguem 1 h per accedir a peu de via (camí parcialment equipat, rebuscat i tot lo contrari d’evident, però molt guapo),  4h30 fins al final de les dificultats i 20 minuts més fins Sta Quitèria. L’itinerari es troba totalment equipat amb parabolts.

 

Aresta de Sta Quitèria (foto J.Jover)

Ens han sorprès els canvis de la zona, especialment desagradable per innecessari l’equipament que s’ha fet del camí que va de Montfalcó a Sta Quitèria, amb trams de cables i baranes metàl•liques. Són 15 minuts de corriol planer, d’aquells que recomana el metge per a convalescents, no s’entén tant metall, no calia... Que una padrina del Pirineu no pot accedir a tan bonic paratge perquè hi ha dos roques que rellisquen quan està mullat? Ho sentim per la padrina, però sota l’argument que tothom té dret a gaudir del patrimoni paisatgístic, un dia podem llevar-nos amb una escala de cargol al Cavall Bernat.

 

Montrebei des de Sta Quitèria (foto J.Jover)

També lamentable la política lingüística de l’administració aragonesa. A la pista d’Estall i Montfalcó han instal•lat diversos rètols explicatius i mapes. Tot en espanyol! Amb accions com aquesta, el govern de Marcelí Iglésias menysté la llengua de la Franja (on es troba el Montsec d’Estall) i la parla de bona part de la seva pròpia comunitat.
 
joan

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...