Salta al contingut principal

Roca d'en Sanhida, Homo Montserratinus

Realizar una búsqueda en http://www.usaelputogoogle.com sobre una vía y que te ofrezca 1.150 resultados es de lo más significativo. Está claro que no todas las entradas son referencias directas a repeticiones si no que en gran parte son debidas a los widgets de blogs que incorporan a blogs amigos. En cualquier caso, todo parecía indicar que esta vía podía ser entre buena y muy buena. Finalmente, y para asentar tales sospechas, la publicación de la reseña en escalatroncs y del fragmento que transcribo: '..., es tracta d'un itinerari per gaudir de l'auto-protecció de dalt a baix, amb passatges de gran plasticitat on hem d'escalar francament, sense mitges tintes.', hace que busque la ocasión de llegar a ella a degustar las maravillas anunciadas.



vaya cuarto +...


 A pie de vía, procedemos a dar cuenta del bocata y la mirada se nos va una y otra vez hasta el segundo largo. Convenimos que, antes de que se nos atragante el bocata, dejar de mirar hacia arriba que en cualquier caso ya llegará el momento de tenerlo más a la vista.


dos tacos que dan risa


 La sensación que hemos tenido en cuanto al grado es que está algo apretadillo. Valoras que Montserrat y Norte es sinónimo de vías contundentes, donde hasta los cuartos son especiales. Con todo ello, en esta ocasión, autoprotejerte le da un plus. Además de vibrar cada vez que te acercas a uno de aquellos tacos, clavos o puentes de roca que nos vamos encontrando. Bastante artesanal podríamos decir que es el tipo de equipamiento que encontramos, exceptuando las reuniones que están como mínimo con un parabolt. Por suerte podemos añadir nuestras protecciones abundantemente y quedan todas bien. Hicimos caso también de lo recomendado en cuanto material, según escalatroncs, y para nosotros fue un acierto llevar hasta el camalot #5. Se pasa más relajado en el tercer largo.

Nos ha parecido una vía muy buena, de las que te dejan buen gusto y para tiempo...


el #5 va de perlas...



último largo, buenísimo


san fermín/2012
Roca d'en Sanhida/Homo Montserratinus
Miguel y Jesús

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...