Diumenge passat varem anar a fer la Gam de Diables amb el Julio. Es la tercera vegada que m'hi enfilo i deunido el que ens va costar! La via no canvia el grau i cada cop tenim mes estris per facilitar assegurar-se i pujar... però noi, quina cansada! El dia va començar be, amb solet i bona temperatura, però es va anar girant vent i quan es va amagar el sol, varem passar una mica de fred. Es una obra d'art amb un traçat lògic... tot i franquejar un sostre! El primer llarg el vam fer per la placa de la dreta, equipada amb unes xapes que costa una mica de veure. La via original puja per una canaleta-diedre una mica descomposta i herbosa,. Es assegurable però estava humit i per la placa estava sec i amb aquestes xapes no ens ho varem pensar. No se de quina via deuen ser, son velles. Potser la Ray Ban... o una del Paca? Tant es. Un cop a l'alçada del arbre, es fa un flanqueig i amb un pas una mica acrobàtic, reprenem la via original i una mica mes a munt, a peu del diedre fissurat trobem la primera R.
Els dos primers llargs estan una mica descompostos, tot i que s'aguanta tot. Degut a les repeticions ja ha caigut tot. Però s'ha de vigilar. Les reunions estan amb parabolt i cadena amb anella i també en trobem bastants a cada llarg, allà on originalment hi havia burí. Algun espàrrec sense xapa denota que algú s'ha pres la justícia per la seva ma, traient alguna xapa de més que els reequipadors van afegir.
A partir d'aquí trobem claus vells, algun parabolt i moltes possibilitats d'assegurament amb friends i tascons. La R 2 es una cova ideal per fer un vibac! Fins la R 4 els diedre fissurat segueix amb aquesta tònica, amb un grau de IV+ a V+ d'escalada típica montserratina, aprofitant la fissura per assegurar-te i les preses a banda i banda del diedre per enfilar-te espaterrat. Marquen un A0 per allà que ho varem passar en lliure, al veure-ho factible, sortint potser algun passatge de VI .L'entrada a la R4 esta molt descompost. Es allò que en Joan Miquel diria "un fang bo"... Sort que penja una corda podrida de la R que tranquilitza una mica.
El següent llarg va a buscar el desplom que et deixa a sota el sostre, molt impressionant. Abans del desplom hi ha una taca negra inconfusible que ens dona una mica de batalla al estar humida. El Julio vola. Ho torna a provar i descobreix que es millor fer-ho a pedal, gracies a un cap de burí que no va veure en un primer moment. Aquest jovent valent, criat amb els conceptes de la Pepsi Max, l'adrenalina, lo extrem, els vídeos Red Bull i la ignorància del mite heretat del alpinisme clàssic, en que caure era dramàtic i perillós, sembla que els hi agradi hi tot, com un al·licient més a l'escalada!
El flanqueig per sota el sostre li posen A0 i V. Es fa tranquilament. La R d'abans de fer el sostre no cal muntar-la. Amb una cinta llarga i cosint amb una mica de gracia, li foto directa al sostre i no tinc cap problema de fregament; be, potser una miqueta, però val molt la pena doncs guanyes un bon temps. La sortida del sostre per entrar a la R te molt bon canto i a demès es rampos.
Queden dos llargs guapissims, el primer més facil, amb una mica d'aleje però amb roca excel·lent. El segon es pot fer resseguint la fissura mig amb lliure mig amb A0 o be per la placa de xapa a xapa... una mica expo però es fa. El Julio va optar per la fissura.
L'ultim em va deixar una mica acollonit doncs surts de la R per un terreny fàcil però no hi ha res! A uns 15 m hi ha una xapa (que vaig veure després) i ja t'agafa aquell suor fred que has de templar. Uns metres a l'esquerra, amb clar flanqueig en diagonal, hi ha la R de la Sanchez. Quant vaig veure l'estalvi que em representava, no vaig dubtar ni un nanosegon amb anar a buscar-la. A mig camí fins hi tot vaig pogué posar un alien en un forat. Li posen IV, però fa bastanta por, doncs una caiguda tonta seria fatal. Sense parar-me, segueixo la ristra de parabolts inox fins l'aresta del cim, on suro al sol a muntar la última R.
Amb el fred que feia no varem fer ni cim. Un llarg flanqueig fàcil per tota la cara sudoest ens estalvia el cim. No hi ha res i si caus et mates, així de clar... però es caminar per una mena de repiseta, amb una ma tocant la pedra. Al final es posa una mica mes difícil, fins hi tot creues unes reunions... i tu per allà sense cordes! Per pensar-ho una mica i buscar una opció millor.
Tot plegat un dia guapissim.
resse d'en Joan Jover, per si us he fet agafar ganes, que no la tingueu que buscar...
langas
Els dos primers llargs estan una mica descompostos, tot i que s'aguanta tot. Degut a les repeticions ja ha caigut tot. Però s'ha de vigilar. Les reunions estan amb parabolt i cadena amb anella i també en trobem bastants a cada llarg, allà on originalment hi havia burí. Algun espàrrec sense xapa denota que algú s'ha pres la justícia per la seva ma, traient alguna xapa de més que els reequipadors van afegir.
A partir d'aquí trobem claus vells, algun parabolt i moltes possibilitats d'assegurament amb friends i tascons. La R 2 es una cova ideal per fer un vibac! Fins la R 4 els diedre fissurat segueix amb aquesta tònica, amb un grau de IV+ a V+ d'escalada típica montserratina, aprofitant la fissura per assegurar-te i les preses a banda i banda del diedre per enfilar-te espaterrat. Marquen un A0 per allà que ho varem passar en lliure, al veure-ho factible, sortint potser algun passatge de VI .L'entrada a la R4 esta molt descompost. Es allò que en Joan Miquel diria "un fang bo"... Sort que penja una corda podrida de la R que tranquilitza una mica.
Queden dos llargs guapissims, el primer més facil, amb una mica d'aleje però amb roca excel·lent. El segon es pot fer resseguint la fissura mig amb lliure mig amb A0 o be per la placa de xapa a xapa... una mica expo però es fa. El Julio va optar per la fissura.
Tot plegat un dia guapissim.
resse d'en Joan Jover, per si us he fet agafar ganes, que no la tingueu que buscar...
langas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.