Salta al contingut principal

Peque Mantecas - Roca Alta‏

Fa uns dies, just per acomiadar l'any, vam aprofitar un dia radiant i molt lluminós per fer la Mantecas, una de les més clàssiques de la Roca Alta.
Destaca la primera tirada de fissura vertical, amb passos obligats i molta continuïtat. Assegurada amb claus de l'època (la via és de l'any 1982 - és a dir, ja té 30 anyets!) i algunes de les seves bagues corresponents, convida a portar-hi un bon arsenal de friends fins al Camalot 2.




La resta és anar fent, amb alguna que altre sorpreseta, com ara per exemple la sortida de la tercera reunió amb una panxeta típica, assegurada amb un clau més que dubtós... a la ressenya del Luichy posa que el llarg és Vè, però jo diria que se'ls va oblidar de graduar aquest pas, o és un cinquè de l'època. També el 6a+ de la sisena i última tirada apreta molt pel grau que marca, però és un passet que es pot fer tranquilament amb un pas d'estrep.



L'aproximació és molt còmode si agafes la pista de Rúbies fins a una casa en ruines, passat l'assentament humà on de vegades passeja una truja immensa pel prat... Passada la casa en ruines gires a la dreta i agafes una nova pista fins a un replanet, ja a la vertical de la mateixa paret, molt visible des de lluny. A partir són uns 20 o 25 minuts pujant per un camí dret però bo.





Resum:

Via Peque Mantecas, Roca Alta, Vilanova de Meià, 29.12.2011
160m de via en 6 tirades amb un màxim de dificultat de 6a+ (V obligat segons el Luichy). Advertència: que és grau antic.
Material: friends de totes les mides i fins al Camalot nº 2. Algun tascó mitjanet útil.
Temps: 3h30 anant una mica per feina.
Companys de cordada: Toni/Wolfgang

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...