El passat diumenge vam seguir la recomanació d'una piulada del incansable Escalatroncs, que parlava de la Matarratas de les Garrigoses, i que no la deixava pas malament. No portàvem el llibre, perquè si no, igual ni ens hi fiquem... però en fi, tampoc no va ser tant desastrosa l'experiència.
A peu de via va passar el mestre Armand Ballard que ja ens adverteix que la primera tirada estava bé i també les finals, però les intermitges, que són la majoria, són herboses, trencades, perdedores, rostolleres amb una paraula. Però el Joan ja havia començat a escalar, i no hi havia marxa enrere! A més, el sol d'aquest indret és tant agraït que difícilment l'abandones, en dies fred d'hivern. Això és un petit hivernacle, sempre i quan el vent no hi bufa.
Doncs al gra: la via està reequipada amb parabolts, abaix del 10, més amunt del 8. També té alguns claus força nous.
El diedre de la primera tirada és guapo i ben equipat, per trobar la reunió ja s'ha de navegar una mica. La segona tirada té un flanqueig maco, només és quart i està assegurat amb un sol parabolt, però hi ha un cert pati. A partir d'aquí comença el rostoll, canals brutes de segon i tercer grau, que a mi se'm fan interminables. La ressenya del llibre marca diferent, però nosaltres seguim les indicacions de l'Escaltroncs, per algun motiu les portem impreses! La quarta tirada marca 80 m i en consequència es fa una part a l'ensamble, però vaig massa a la dreta i no trobo ni el primer clau, i al cap de poc la corda comença a tibar cap avall i m'obliga a muntar una reunió improvitzada d'un tascó i dos friends, temeràriament posats sobre roca poc consistent... sort que l'escalada en sí és fàcil i la reunió no pateix gaire.
La cinquena tirada torna a ser maca amb roca molt bona, després ve el flanqueig sota el gran sostre que també té el seu alicient, sobretot el de no caure, perquè només hi ha un clau al mig de la placa. La ressenya marca quart, i no deu ser més, però la roca escamosa i la molsa et fan pensar cada pas dues vegades...
La setena i última tirada també és molt bonica, a pesar de començar amb una canal altre vegada bruta i plena de vegetació i terra. Però després la roca és excel.lent, còdols amb bon canto i ciment gris de primera.
Resum:
Via Matarratas, Serrat de les Garrigoses, 18.12.2011
315m, V o V+ obligat
Material: joc de friends fins al Camalot 3, i tascons (en vam posar pocs). Casc!
Resum: una bona opció si vols una mica d'aventura tipus Garrigoses amb un bon sol d'hivern i ja has fet els itineraris més clàssics (i molt més difícils per cert), i si no et fa res passar per trams fàcils i rostollers.
Companys de cordada: Clara, Joan i Wolfgang
Per cert, si haguéssim llegit tot el que posa al llibre, potser hauríem pensat diferent sobre el que ens espera:
"Solo para fanáticos todo terreno". Oberturistes: Koki Gassiot, Joan Armengol, Sergi Parcerisas... no cal explicar res més, jeje! Ara, el Koki estarà content que algú hagi repetit una via seva! Però el reequipament segur que farà que la gent hi vagi més.
A peu de via va passar el mestre Armand Ballard que ja ens adverteix que la primera tirada estava bé i també les finals, però les intermitges, que són la majoria, són herboses, trencades, perdedores, rostolleres amb una paraula. Però el Joan ja havia començat a escalar, i no hi havia marxa enrere! A més, el sol d'aquest indret és tant agraït que difícilment l'abandones, en dies fred d'hivern. Això és un petit hivernacle, sempre i quan el vent no hi bufa.
Doncs al gra: la via està reequipada amb parabolts, abaix del 10, més amunt del 8. També té alguns claus força nous.
El diedre de la primera tirada és guapo i ben equipat, per trobar la reunió ja s'ha de navegar una mica. La segona tirada té un flanqueig maco, només és quart i està assegurat amb un sol parabolt, però hi ha un cert pati. A partir d'aquí comença el rostoll, canals brutes de segon i tercer grau, que a mi se'm fan interminables. La ressenya del llibre marca diferent, però nosaltres seguim les indicacions de l'Escaltroncs, per algun motiu les portem impreses! La quarta tirada marca 80 m i en consequència es fa una part a l'ensamble, però vaig massa a la dreta i no trobo ni el primer clau, i al cap de poc la corda comença a tibar cap avall i m'obliga a muntar una reunió improvitzada d'un tascó i dos friends, temeràriament posats sobre roca poc consistent... sort que l'escalada en sí és fàcil i la reunió no pateix gaire.
La setena i última tirada també és molt bonica, a pesar de començar amb una canal altre vegada bruta i plena de vegetació i terra. Però després la roca és excel.lent, còdols amb bon canto i ciment gris de primera.
Resum:
Via Matarratas, Serrat de les Garrigoses, 18.12.2011
315m, V o V+ obligat
Material: joc de friends fins al Camalot 3, i tascons (en vam posar pocs). Casc!
Resum: una bona opció si vols una mica d'aventura tipus Garrigoses amb un bon sol d'hivern i ja has fet els itineraris més clàssics (i molt més difícils per cert), i si no et fa res passar per trams fàcils i rostollers.
Companys de cordada: Clara, Joan i Wolfgang
Per cert, si haguéssim llegit tot el que posa al llibre, potser hauríem pensat diferent sobre el que ens espera:
"Solo para fanáticos todo terreno". Oberturistes: Koki Gassiot, Joan Armengol, Sergi Parcerisas... no cal explicar res més, jeje! Ara, el Koki estarà content que algú hagi repetit una via seva! Però el reequipament segur que farà que la gent hi vagi més.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.