Salta al contingut principal

Sala- Bobo o Gran Diedre, al pic de Barbet (Canigó)‏

Per la diada, el Joan Miquel ens va proposar aquesta via que tenia pendent des de fa molt de temps. Per circumstàncies, vam haver de fer tot en un dia, i és una mica apretat, però amb un bon cotxe tot terreny, la pista llarga fins al refugi de Cortalets es fa en un no res... buenuuu, encara es triguen tres quarts d'hora, però que no sembla res comparat amb un vehicle normal, que anaven molt lents.

La via en sí té diferents entrades, nosaltres vam triar la variant Mauber, que comença a la dreta per terreny força descompost al seu principi, uns blocs que estan gairebé tots inestables. Després, uns diedres més o menys definits, amb un pas de cinquè, es poden protegir prou bé amb friends mitjans. Nosaltres vam trobar només un clau vell en tota la tirada, que és d'uns 55m.



Cara est del Canigó


A la segona tirada ja comença el "Gran Diedre", força equipat amb claus vells, i fins i tot un espit. També és llargueta, d'uns 50 m, dificultat màxim Vè. Aquest mateix diedre té la seva continuació a la tercera tirada, amb passos una mica més difícils, però en principis també ben protegits amb claus, sobretot al seu inici, on és més vertical. 50 m. 6a o V/A0.
La quarta tirada es desvia a mig camí de la via original, per buscar terreny de sortida més vertica més a l'esquerra. Et porta a una cinquena tirada molt bonica i força vertical, amb roca més fosca ara, i ben equipada amb claus. No obstant, algun friend mitjà pot anar bé.



Tercera tirada


La sisena o última tirada comença molt vertical, però amb unes preses immenses, que permeten autoassegurar-se bé i progressar sense problemes. IV+ per les dues tirades.
En resum, una via d'alta muntanya per gaudir al màxim, molt equipada on hi ha dificultats o on és difícil posar res. Ambient de tàpia assegurat, i fresca de cara nord també. Una via per anar-he en ple estiu, si no vols passar fred.



Cinquena tirada, amb bon pati a sota



Diumenge, 11.9.2011
Via Sala- Bobo, o Gran Diedre. Pic de Barbet (Canigó)
Uns 240 m de via en 6 tirades, 6a en lliure o V/A0
Va bé portar un joc de friends complert fins al Camalot 1 o 2, i tascons encara que nosaltres no els vam fer servir.


Baixada: per traces evidents en direcció est, i després pel GR molt ressat fins al refugi.
Horaris: una hora llarga del refugi fins a peu de via, unes 4 hores o una mica més per la via, una bona estona per gaudir del sol del cim, i tres quarts de pagès per la baixada.
Companys de cordada: Txell i Wolfgang


Els companys Pau i Joan- Miquel fan la via Pilier Chouca, just a l'esquerra del Gran Diedre, força dreta i exigent. Al final del trajecte, les dues vies comparteixen una tirada i mitja.

Wolfgang

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...