Salta al contingut principal

Anglada-Guillamón, Pedraforca Sud‏

 El passat diumenge, dia 2 d'octubre, el nostre pla ens va portar a la cara Sud del Pedraforca, i per no triar una via molt curta ni molt llarga, ens vam decidir per l'Anglada- Guillamón. Una gran clàssica, oberta l'any 1959 pels dos insignes escaladors. Ara està reequipada amb parabolts del 10 on hi ha plaques, però també perduren alguns claus vells i coses de l'època, igual que els trams de fissura neta on has de protegir-te amb friends i escalar en lliure, si fas molt de grau, o fer algun A1 d'ells.


Plaques fines a la segona tirada


Vam fer la via en 6 llargs, amb la ressenya dels Kutres a la mà..., gràcies per la bona descripció de l'itinerari! La primera tirada era molt de navegar, per trobar amb una mica d'intuïció la reunió. Hi ha 3 o 4 parabolts que costen de veure, degut a les múltiples variants que permet el llarg. Es troben ponts de roca excel·lents, i vam posar algun tascó. És IV+ amb algun passet de Vè.
La segona tirada en canvi segueix una línia clara de parabolts, gairebé tot en placa d'adherència, molt disfrutona. 6a.
La tercera tirada també és molt guapa, crec que hi estava també gairebé posat. Potser algun friend petit va bé. Màxim Vè o així.


Quarta tirada, aquí comença el festival!


A la quarta tirada comença el festival, s'hi ha d'escalar de debò. Diedres a equipar, claus vells, alejillos... i molt artifo. En part a equipar, a la part de dalt amb molta coseta posada, una mica podridet el material, això sí... Les ressenyes marquen V i A2.
La cinquena tirada també te l'has de treballar, hi trobes material però cal fer algun pas d'A1 per superar les dificultats. Algun passet de 6a, i A1 o A2, segons el gust de cadascú.
A la sisena tirada havíem perdut la ressenya (la portava la cordada de davant, i s'havien escapat). En veure les plaques tant guapes de l'esquerra assegurades amb bons parabolts, vam tirar cap allà, encara que posteriorment vam veure que era l'última tirada de la via David (6a). Per lògica, hauríem hagut de continuar per la xemeneia, però ens vam deixar seduir per la variant on no s'ha de fer el cuc... què hi farem!



Sisena tirada, que no és de la via



Resum: 2.10.2011
Via Anglada-Guillamón, cara Sud del Pedraforca
Uns 260m d'escalada repartits en 6 magnífiques tirades
Màxima dificultat obligada V/A2, deu ser la graduació antiga...
Material: tascons i friends de totes les mides, de micros fins al 2 de Camalot (també es pot fer servir el 3, però no cal), passant pels insubstituïbles Aliens.
Baixada: remuntar uns 10 minuts grimpant per grades f ins arribar a les Costes d'en Dou, després seguir les marques verdes.
Horaris: aproximació des del Mirador de Gresolet un hora i mitja llarga (mar ques verdes), 6 hores per la via, i una hora i quart per tornar.
Companys de cordada: 1ª cordada: Neus i Blai, 2ª cordada: Txell i Wolfgang





Via molt recomanable pels amants de les grans clàssiques. Reequipament gairebé de luxe.

Wolfgang

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...