Salta al contingut principal

Via Weberknecht, Obere Diesbachwand (Alps del Tirol‏)

El passat dia 18 d'agost em van portar a una via guapa aprop de Lofer, al Tirol austríac. Es diu "Weberknecht", que és una mena de taràntula que viuen en aquestes contrades.

Es tracta d'una via de 7 tirades sobre roca calcària excel.lent, però amb més d'una feixa que interrompen la continuitat de la paret. Està tot equipat amb mentalitat esportiva amb parabolts grossos del 10, però d'una forma que s'ha d'escalar entre les xapes. Vaig posar un parell de friends petits/mitjans, però que en principi no són necessaris.
La primera tirada comença bien tiesa, amb un pas d'adherència de 6b o així, que sortosament es pot superar tocant lleugerament la cinta exprés...




La segona tirada és més aviat de transició, mentre la tercera consta d'una placa ben vertical. La quarta em tornava a tocar a mi, la ressenya marcava "llarg estrella - escalada suprema". Això ja m'estava bé, però la seva graduació de 6b+ no tant, tenint en compte que no es podia reduir la dificultat gaire fent trampes. De tal forma que vaig decidir baixar-me de la quarta xapa i regalar-li el llarg al company, abans que fos tard, ja que començava un flanqueig més aviat delicat i una sortida del llarg encara més divertit... Ell només estava esperant aquest moment (el pobre no havia fet cap via en paret aquest any, jaja!). La següent tirada li tocava per sort pel seu propi torn, també tenia un pas finet que em va costar prou de segon.
La resta de la via, els dos últims llargs, eren molt més potables, i no representaven cap problema per un servidor (pel company més aviat era un passeig).
La baixada la vam fer en 6 ràpels, amb cordes de 50m.





Resum:
Via Weberknecht, 18.8.2011. Orientació sud.
Obere Diesbachwand, Weissbach/Lofer
7 tirades totalment equipades amb parabolts
230m de via, dificultat màxima 6b+, 6b obligat
Aproximació 1h, via 4h, baixada 1h, tornada 1h.






Companys de cordada: Töm/Wolfgang

Via molt recomanable si t'agrada l'escalada esportiva en paret.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...