Salta al contingut principal

Serrat del Patriarca. Via Rocco Hita i Garcia

El temps de primavera i el meteocat ens fan ballar el cap i canviar d'objectiu a cada moment. No és fins que portem una estona de cotxe que decidim quedar-nos a Montserrat. Si ha de ploure i ens hem de mullar, almenys que no haguem de fer quilòmetres.
Esmorzem a l'hotel del Bruc on casualment coincidim i compartim taula amb l'Oscar i l'Albert i no tant casualment (ens hem trucat abans) amb el Pere i la Thais. Els nostres plans però, no son compartits amb la mateixa il·lusió pels nostres amics. Cap de nosaltres sap de que parlem. No hem trobat cap referència a Internet ni entre els coneguts. Només una petita ressenya en un Vèrtex ( 234, pag.70 ) on és recomanada per l'Armand Ballart, el que no és precisament una garantia del que ens agradaria trobar. Tot i així encuriosits pel dibuix decidim tirar endavant la nostra personal aventura.

Parlo de la via Rocco Hita i Garcia al Serrat del Patriarca, oberta el novembre del 2009.




Aproximació: Des de Santa Cecília per la canal de Patriarques. El sostre de la via GESAM és un bon referent per trobar l'inici de la via ja que aquesta va molt a prop i a la seva esquerra. Des del terra es veu clarament el primer parabolt.
1ª Tirada. No podem ser massa objectius ja que la trobem mullada en la part baixa. Equipada amb claus casolans i algun parabolt,la roca, sense ser dolenta, demana atenció. La reunió és de dos bons parabolts amb anella per a rapelar.
2ª Tirada. La roca millora una mica. Encara que no es pot enllaçar amb Ao hi ha moltes assegurances, parabolts primer i claus on hi ha fissura, que et permeten afinar els dits o recórrer a tot tipus de tècniques diguem-ne poc esportives. Reunió de dos parabolts sense anella.
3ª Tirada. Molt més bonica del que sembla a primera vista. El diedre està poc assegurat però si portes friends grans (la ressenya diu un camelot del 2 però ens queda petit) el pots protegir bastant bé. Tot i així és un tram exposat. Un cop a la placa els parabolts estan ben emplaçats. Reunió de dos parabolts amb anelles.




4ª Tirada. De tràmit. La més fàcil i menys mantinguda. Poques assegurances però suficients. Només a uns metres de la reunió hi ha una panxa emprenyadora. Reunió de dos parabolts sense anelles.
5ª Tirada. Llevat d'un parell de ponts de roca està equipada amb parabolts. Vertical i difícil. No confondre la ressenya: No és 6a o Ae. És 6a i Ae. Ben assegurada però cal escalar entre  les assegurances on hi és indicat el pas d'estreps.
Baixada: Es pot rapelar des de les reunions senars amb 3 ràpels, però nosaltres optem per baixar pel darrera cercant camí entre les canals que van directes al camí de Sant Jeroni. Com que estan enfangades i la roca molla fem un ràpel d'un boix que en condicions normals no caldria.
Seguim cap al Cap de Mort i abans d'arribar-hi enfilem cap a la canal de Patriarques que molla com està avui representa una dificultat addicional i inesperada. Amb una relliscada en la que de cop em veig els peus més alts que el meu cap faig una bona costellada al terra resultant-ne fatalment tocada de mort la meva inseparable i estimada càmera. Sniff...




En general la via resulta poc atractiva a la vista. Des de baix es veuen molts rostolls i la roca de mala qualitat...però la realitat és ben diferent. La roca millora a mida que pugem sense que es pugui considerar dolenta enlloc. Estem a Patriarques i com no, l'ambient és magnífic tot i ser la part més curta de la paret, i l'entorn formidable. L'equipament, en contra del que esperàvem, és molt correcta. Com sempre podem criticar-ne alguna cosa...però segur que no en seran gaires. i per tant la via es pot recomanar a un amic. Això si, avisant de que no és fàcil i que cal portar alguna peça més de material del que recomana la ressenya.

Així, potser perquè estàvem molt a l' expectativa, tornem cap a casa molt satisfets per l'excursió vertical d'avui. I per acabar-ho d'arrodonir, un cop al cotxe i a l'alçada de Collbató, es posa a ploure.

RESUM
dissabte,30 d'abril de 2011
Montserrat. Parets.
Serrat del Patriarca. Via Rocco Hita i Garcia. 140m 6a,Ae. 
Material: Unes 14 express, joc de friends mitjans i grans. També petits o millor joc de tascons. Alguna baga per arbre i estreps.
Cordada: Xavi i Pere-Joan

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...