Montsec de Rúbies i la Guineu‏

Costa d'arribar al poblet abandonat de Rubies, la pista es fa una mica interminable però en mica en mica et vas endinsant dins d'un paisatge feréstec i encisador. Cada vegada estàs mes lluny de la civilització i el camí serpentejant serà, a partir d'ara, l'únic vincle d'unió amb el ser humà, les seves angoixes i el seu deliri.

Peladet Oriental

Allà no hi ha crisi ni bombolles immobiliàries. Allí estan les restes d'un poble que va voler i no va poder ser. Allí resten els fantasmes dels anhels d'una gent que volia viure en pau amb la terra i el cel però què aquell invent, també del ser humà, d'economies de mercat, ofertes i demandes, explotacions, ambicions desmesurades, van foragitar del seu entorn.

Al poble abandonat de Rubies, hi ha tanta vida com en mig d'una gran ciutat, només cal tancar els ulls i deixar sentir què ens diuen les parets enderrocades de les cases, el que ens parla el vent que ve directa del blanc Pirineu i que tantes i tantes vegades haurà fet abrigar a la gent del lloc mentre anaven cap el tros.

1er llarg

I després d'anys d'abandó el poble torna a figurar en els mapes d'una gent. Una gent una mica boja, amb una barreja de romanticisme, passions, necessitats de l'esperit cercant alguna veritat dins de tanta mentida. Uns conqueridors de coses inútils, trobadors de la bellesa de les roques, gimnastes de la vertical, romàntics empedreïts uns i atletes competitius uns altres.
Ara, ja no es llauren les terres de Rubies i els conreus resten abandonats però aquelles roques ermes i inhòspites que abans contemplaven els veïns del poble, ara son solcades per rutes que ressegueixen aquells irreductibles bojos que fan de la vertical el seu habitat, una mica competint i convivint amb les àligues i els voltors.

2on llarg

I cap allí vam anar. Cercant la pau i la solitud, l'aturada del temps i els aromes del Montsec ens vam enfilar per les seves roques calcaries. Ens havien dit que hi havia una guineu que volia ser lliure i ho vam voler esbrinar.

-Ja he trobat el pot de neules!!

Em desperta el crit del Jesús al arribar a la quarta reunió. La meva ment havia fugit amb la gent de Rubies i els seus fantasmes, imaginant-me rient i corrent pels carrers del poble.

Torno a tocar la roca i així arribo a la quarta reunió a on hi ha el pot de neules artesanes, o sigui el pot de registre i comprovem en la llibreta que som els segons en repetir aquesta bonica via. Els primers es van beure la cervesa que l'aperturista, en Bernat Jover, va deixar en premi pels següents que fessin la via.

Donem l'enhorabona al Bernat per la magnifica via oberta, imaginant-nos com se les apanyaria per trobar els punts febles de la roca per on passar i tot això sol, en mig d'aquest ambient solitari i abandonat del ser humà però no de la veritat i la bellesa.

Aneu a Rubies i trobeu, tant a la tardor com l'hivern, la roca calenta del Peladet Oriental, sentiu els  aromes del Montsec i estant en una reunió i veient les pedres enderrocades del poble, tanqueu els ulls i deixeu volar la vostre imaginació. Aneu en compte, s'explica que hi ha gent que ha quedat tocada i només pensa en tornar-hi.

naltros

Diumenge 23 de Novembre.

Montsec de Rubies. Peladet Oriental

Via Guineu Lliure, 190m. 6a.  2a. repetició

Jesús Alejandre, Albert Santiago i Joan Miquel Horrillo.

Horari: 2h 30. Material: 12-15 cintes i algun friend gran per la primera tirada (2 i 3 de Camelot).

Joan Miquel.