Aresta Fredi-Picazo a la Torre dels Aurons

Ahir a la tarda vaig anar a fer una volteta amb moto per tornar a veure l'espero nord de la Torre dels Aurons. Les vistes de la vessant nord amb les llums de la tarda són bestials. Es veu l'espero de la Torre dels Aurons perfectament. És un cim espectacular, altiu i solitari, el mirador natural perfecte de Frares i Agulles.
És la roca més alta i més propera  d'on poder contemplar un espectacle de roques i estimballs. Hi ha altres miradors naturals, però cap tan exclusiu i selecte com aquest.

No entenc com encara no hi havíem anat!... O sí, després de fer la via, sí que ho entenc. Aquell últim llarg és fatídic! L'hòstia que tens abans no claves és per pensar-s'ho dues vegades. Com ho deurien fer als anys 40?

Les vies d'aquesta agulla tenen una de les aproximacions més llargues i feixugues de Montserrat. Nosaltres anem a fer l'aresta Fredi-Picazo, i ens estalviem una bona part del camí que farem servir a la baixada, el de marques blaves d'Ecos, aquell que surt del camí que va d'Agulles al coll de Comes.
Des del coll del Miracle, baixant cap al nord, surt un caminet cap al est, que serveix d'aproximació a les vies del murallam nord d'Ecos. A mig camí, trobem l'esperó de la Torre del Aurons.
Aquesta via enllaça amb cinc tirades amb la via normal de la Torre dels Aurons. Són un seguit d'esperons que es recolzen l'un amb l'altre.

El primer llarg té una entrada bastant dreta que li marquen V+ i Ae. La roca no és molt bona, però tampoc diríem discreta. Permet forçar i apretant una mica es pot passar en lliure sense necessitat d'agafar-se. Ara que està amb parabolts, anima a provar-ho. Als 15 o 20 metres, es va tombant fins arribar a la primera R 1.

Després continua una llarga tirada ramposa de IV i passos de IV+ on anem trobant parabolts de tant en tant. Com n'hi ha pocs, fa més il-lusió cada vegada que en xapes un.

El següent llarg comença amb una mena de canvi d'esperó, amb un desplom que li posen Ae. La roca esta molt solta i desploma bastant. Parabolts, pitons, burins vells, no necessàriament en aquest ordre, i sortideta en lliure fins a la R3. Hi ha canto però és dret, i sempre costa deixar una secció d'Ae!

 

Ara ve una altra llarga rampa semblant a la segona tirada on hem d'afinar la vista per trobar alguna xapa i algun lloc on poder posar algun alien o algún tascó. Aquí arribem a la còmoda R4, (un parabolt, que queda una mica amagat) un avant cim d'on haurem de destrepar 3 m. Fins un collet entre esperons.

 L'últim esperó ens porta al peu de l'agulla, de la Torre final. Aquí es pot posar un friend en unes fissures que es veuen a mà dreta, o bé tirar directament a buscar una xapa, una mica més amunt. La R5 és a peu pla però quan fas el següent llarg veus que no és una bona idea.

Queden dues tirades de la via normal que fem en una. Comença bastant dret però amb bon canto. Es veuen dos pitons no gaire bons però suficients que asseguren els prime rs metres més drets.

Després perd una mica de verticalitat i continua recte amb bona presa i roca que sembla bona però que cal vigilar molt.

Quan ja estic massa lluny del pitó i amb expectatives molt tristes, trobo una fissureta horitzontal que em fa saltar una llagrimeta de joia. El forat no és gaire profund ni prou ample i haig de falcar una V petita amb una U, tot i així queda bastant digne. Potser el millor seria una V gran. Un alien potser aniria bé, però crec que és dels llocs en què un pitó et dona ales. En aquest punt, una caiguda abans de clavar pot ser greu. 

Més amunt crec que hi ha algun pitó abans de la R (un parabolt i un spit). Aquesta és millor saltar-se-la per evitar el factor 2, posant una baga ben llarga, i sortir cap a la dreta a buscar un pitó rovellat per on el desplom és menys pronunciat. Fer aquest pas 70 anys enrere, amb cànem, ferros, espardenyes i alimentació de post guerra, havia de ser una heroïcitat! 

 

Fins al cim ens queden 35 metres d'aresta magèstic, aèria i elegant. Encara trobarem algun forat per posar algun friend i algun alien.

Per fi podem marcar del tot l'ascensió numero 28 del llibre del Picazo!

Via: Aresta Fredi-Picazo a la Torre dels Aurons, Montserrat.  resse:frediencissublim.blogspot.com

Cordades: Jesús i Langas i Julio, Pau i Joan Miquel.

Material: 12 cintes, joc de bicoins (en posem 2 o tres), semàfor d'aliens i camalots grog i lila, una V grossa. I ja que portem martell, potser va bé portar un parell de pitons més. Els pitons que trobem posats, caldrà escanyar-los amb bagues per evitar la palanca.

Carles.