Ahir, obeint les previsions metrològiques de pluja i fred, no vam ni quedar per sortir, vam dir que ja ens trucaríem a les nou del matí, per veure si les pluges continuades i extenses ens deixarien fer quelcom. Però quina sorpresa en veure el cel blau al matí! Ràpidament ens decidim per fer una via dalt de tot, al Faraó. Per la línia atractiva i la seva orientació al sud, vam triar la via Desig de Sol, que tots dos no havíem fet.
És una via amb equipament a base de parabolts grossos i abundants, tret de la primera tirada on només n'hi ha dos en 45m. La ressenya del llibre marca III+, però després vaig veure que ara li posen 4b, que ja quadra més. A més, no transcorre pel la seva part més fàcil, que seria el llom de l'aresta, però on la roca és més trencada, sinó puja més directament. Així el Carles es va saltar el primer parabolt, i estava a punt de fer-ho també amb el segon... quina alegria en trobar-lo!
La tercera tirada té un bon tros d'artificial, començant amb un desplom considerable. Li va tocar al Carles, que no portava estreps, i només amb bagues es fa una mica difícil. A més a més, va començar un vent fred, que ens va deixar tots dos extenuats per falta de calories tèrmiques.
La tirada més guapa potser és la quarta, una placa de bona roca i amb bones preses, i prou llarga (30m). La cinquena és de transició, per arribar al cim. Una placa de III-II, amb un ressalt final de 3m de quart. No hi vam necessitar el friend recomanat que portàvem segons ressenya, hi ha una bona savina a peu del diedre final. També deu haver algun parabolt més dels 20 indicats per la ressenya, i per la tirada d'artifo fan falta almenys 12 exprés i no 8.
La baixada és un ràpel de 20m fins a la primera feixa, després desgrimpant un trosset en direcció nord. Després vam buscar la canal que porta a la cara est, i d'aquí vam buscar el llom que portaria al Coll de Muset, per baixar el camí més que còmode de marques vermelles fins al cotxe. Potser és una mica més llarg, però molt més còmode que el de la pujada directa.
Resum:
29.1.2011, Desig de Sol, Faraó (Monserrat-Ecos)
140m 6a/Ae
Material: com a màxim un Camalot del 0,75 o 1 per la última tirada, però és totalment prescindible. Detector de metalls per la primera tirada...
Companys de cordada: Carles/Filiprim (la Llima)
Aproximació: 1h15, via 2h, baixada: 1h30 (?)
Via molt recomanable, línia estètica i ben trobada
És una via amb equipament a base de parabolts grossos i abundants, tret de la primera tirada on només n'hi ha dos en 45m. La ressenya del llibre marca III+, però després vaig veure que ara li posen 4b, que ja quadra més. A més, no transcorre pel la seva part més fàcil, que seria el llom de l'aresta, però on la roca és més trencada, sinó puja més directament. Així el Carles es va saltar el primer parabolt, i estava a punt de fer-ho també amb el segon... quina alegria en trobar-lo!
3ª tirada, que comença amb un bon sostre
La tercera tirada té un bon tros d'artificial, començant amb un desplom considerable. Li va tocar al Carles, que no portava estreps, i només amb bagues es fa una mica difícil. A més a més, va començar un vent fred, que ens va deixar tots dos extenuats per falta de calories tèrmiques.
La tirada més guapa potser és la quarta, una placa de bona roca i amb bones preses, i prou llarga (30m). La cinquena és de transició, per arribar al cim. Una placa de III-II, amb un ressalt final de 3m de quart. No hi vam necessitar el friend recomanat que portàvem segons ressenya, hi ha una bona savina a peu del diedre final. També deu haver algun parabolt més dels 20 indicats per la ressenya, i per la tirada d'artifo fan falta almenys 12 exprés i no 8.
Quarta tirada: amb guants!
La baixada és un ràpel de 20m fins a la primera feixa, després desgrimpant un trosset en direcció nord. Després vam buscar la canal que porta a la cara est, i d'aquí vam buscar el llom que portaria al Coll de Muset, per baixar el camí més que còmode de marques vermelles fins al cotxe. Potser és una mica més llarg, però molt més còmode que el de la pujada directa.
Resum:
29.1.2011, Desig de Sol, Faraó (Monserrat-Ecos)
140m 6a/Ae
Material: com a màxim un Camalot del 0,75 o 1 per la última tirada, però és totalment prescindible. Detector de metalls per la primera tirada...
Companys de cordada: Carles/Filiprim (la Llima)
Aproximació: 1h15, via 2h, baixada: 1h30 (?)
Via molt recomanable, línia estètica i ben trobada
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.