Salta al contingut principal

Puigarnau - Espunyes‏

Dissabte passat dia 24 vam fer la Puigarnau Espunyes, a la Roca del Corb, amb el Jaume. Degut al vent del nord, junt amb les temperatures baixes, no teníem molt clar on anar per fer una matinal, però aquest racó val molt la pena si les condicions metrològiques són adverses. Està molt arresarat del vent, i hi toca el sol des de primera hora del matí fins al migdia.

La via està molt equipada amb espits i parabolts del 8 i del 10.
La primera tirada té un pas finet o dos d'entrada, i ja arribes a la reunió. La segona tirada comença amb un desplom que, per superar-lo, només presenta una presa bona, però és un bloc que està a punt de trencar-se. Així que millor un pas de baga o d'estrep, i amunt. La resta és una fissura-diedre molt guapo. La tercera tirada presenta alguns passos difícils, combinats amb algun tram de la roca trencada, però amb les xapes tant a prop que es pot fer en A0 sense problemes. Després segueix un tram de xemeneia estreta, on cal apretar una mica. La quarta i última tirada és una altre xemeneia ja més fàcil, però amb les xapes també força més distanciades. La seva dificultat màxima és cinquè.



Wolfgang

La via és curteta, d'unes dues horetes, i molt agradable de fer. Com que la pista des de Monistrol està tancada al trànsit motoritzat des de fa un any o dos, l'aproximació es pot fer caminant des de Monistrol en uns tres quarts o una hora, o baixant des del monestir, en uns 20 minutets. Arribar a peu de via és una mica salvatge.

Resum: 24.12.2010
Via Puigarnau - Espunyes, Serrat del Corb, Montserrat
110 m, en lliure 6b+(?), màxim obligat 5/5+/Ae
Material: tot equipat
Companys de cordada: Jaume/Wolfgang

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano