Salta al contingut principal

Matinal al Timbaler del Bruc‏

Seguint la tònica dels últims dies, i desafiant el mal temps que feia en sortir de casa, vam poder aprofitar el divendres matí per fer la via Ivan al Timbaler del Bruc. La tenia a la llista dels pendents des que el Pere va penjar una ressenya detallada.

Primer pensava que seria una via pim-pam, però gran error! L'equipament i la roca en alguns trams requereixen tota l'atenció, a pesar d'haver estat reequipada amb parabolts del 8 i 10 feia poc. I tampoc no te la regalen, els passos difícils no són aillats.

La primera tirada ja et posa les piles amb un parell de passos dificilets i la roca trencadeta, assegurats amb uns claus més aviat vells. Si es vol, es pot assegurar més amb friends mitjans-grans.


Carme al cinquè llarg

La segona tirada té un flanqueig finet amb roca també a vigilar, però prou ben assegurat. La tercera tirada és més aviat de tramit, però té un final sorprenent, fent el mono al capdamunt dels arbres, per saltar després a la paret com es pugui, on hi ha la reunió.
La quarta tirada torna a començar amb un flanqueig, per redreçar-se després en una placa prou fina, però ben assegurada.
L'estrella indiscutible, no obstant, és la cinquena i última tirada, curta però intensa. Busca la fissura-diedre desplomat del cap del Timbaler, assegurat amb uns claus que quina por... T'hi has de penjar sí o sí, després es pot reforçar amb friends a gust. Hi vam col.locar el Camalot 2 i 0,75.

La baixada es fa per darrere amb tendència a l'esquerra (nord), buscant el camí de marques blaves.



El Timbaler del Bruc és la formació més grossa de la dreta.

Resum:
Divendres 31.12.2010
Via Ivan, Timbaler del Bruc, Montserrat
110 m en cinc tirades curtes, 6b/Ae, màxim obligat 6a/Ae o A1
Material: friends a gust fins al Camalot nº 2
Via recomanable si ets una mica aventurer i la roca un pèl podrida no t'espanta.
Companys de cordada: Carme/Wolfgang

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano