Salta al contingut principal

La chica sin voz, Ager-Agulla de l'embut

Encara que aquesta via la aconsellen com a complement en baixar de altres vies de Cap de Ras, nosaltres en aquest cas i a causa de que varem arribar força tard ens hem conformat només amb aquesta i posteriorment a gaudir de la posta de sol amb la situació estratègica que els Puntals ens ofereix.
Son prop de les dues del mig dia i anem buscant i deduint per on entrem. A la part esquerra de la paret, on el sòcol és més alt, un gran pont de roca amb una baga de 9mm. ens marca l'entrada i amb una rampa fàcil d'uns deu metres ens deixa a una rapissa. D'allà neix una fissura on a la part baixa trobem un clau tot ple de fang. Afegim a la mateixa com a protecció, un parell d'aliens i d'aquí cal remuntar una bona placa, difícil i protegida amb parabolts fins a la R1. Força maco.

Ja al segon llarg, no portàvem més referències que la antiga resse de la guia que marcava 6c+. Varem veure que les proteccions i l'itinerari(mes endreçat), han estat modificats i ara es resolt amb certa tranquil·litat, degut als parabolts i que la fissurilla es treballa força bé. Gràcies Markitos per la feina.


simplement excepcional...

I per el darrer, un llarg de roca excepcional, que al principi desploma un pel, i totalment 'clean', per ficar-hi friends a canyó. Pura gozada.
Potser si que tenen raó en qualificar-la com a la millor del sector. A nosaltres ens ho ha semblat. Per la qualitat de la roca, perquè has d'equipar alguna coseta que ja de per si dona bons al·licients, i perquè sense ser massa dura, és bastant mantinguda.





el regal del dia


Agulla de l'Embut, La chica sin voz.
Aliens i camalots fins al 2

Jesús

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...