Diumenge passat vam fer amb el Joan Buxó i fill la via Somni de Quimfer, a la Roca dels Arcs.
Quan li vaig proposar al Joan fa uns dies em devia confondre amb una altre via de la zona més assequible, perquè el Somni tiba molt, diria massa pel meu saber fer...
La primera tirada marca 6a però té uns passos prou fins per haver-se de posar les piles des del bon principi. Potser és l'efecte d'"entrar en fred", que sempre ens passa, però a mi ja se'm van inflar els braços en aquesta tirada que li va tocar al Joan.
La segona en canvi es fe prou bé, encara que necessités alguns descansos per recuperar forces.
La tercera tirada és l'"estrella", comença amb un desplom amb bones mans, però sense peus a l'inici. Cremada total... Quan has fet tot el muraco de gairebé 50m, et ve la guinda: un desplomet amb pocs cantos per les mans per entrar a la reunió. Diuen que és aquí on està el pas difícil de la tirada. La tirada és més llarga del que marca la ressenya, deu tenir uns 50m, igual que la quarta.
La quarta tirada és molt menys exigent, però en canvi amb els parabolts notablement més llunys. No obstant, també hi ha un parell o tres passos de "quinto mas" que s'han de mirar abans.
Per sortir vam tirar recte amunt per terreny primer de caminar i després un últim tros de roca fàcil, però més trencat i sense assegurances fixes.
En definitiva, una bona via si tens el grau una mica alt i ben consolidat. Si no, massa A0...
De material vam fer servir puntualment l'alien vermell, encara que es podria reforçar més si es volgués.
Resum: 12.12.2010
Via El Somni de Quimfer, Roca dels Arcs, Vilanova de Meià
180 m, 6b+ o 6c, màxim obligat 6a o 6a+, segons qui ho miri...
Material: algun friend o alien pot anar be, però són prescindibles
Companys de la cordada: Joan i Guillem Buxó, Wolfgang
Quan li vaig proposar al Joan fa uns dies em devia confondre amb una altre via de la zona més assequible, perquè el Somni tiba molt, diria massa pel meu saber fer...
La primera tirada marca 6a però té uns passos prou fins per haver-se de posar les piles des del bon principi. Potser és l'efecte d'"entrar en fred", que sempre ens passa, però a mi ja se'm van inflar els braços en aquesta tirada que li va tocar al Joan.
La segona en canvi es fe prou bé, encara que necessités alguns descansos per recuperar forces.
La tercera tirada és l'"estrella", comença amb un desplom amb bones mans, però sense peus a l'inici. Cremada total... Quan has fet tot el muraco de gairebé 50m, et ve la guinda: un desplomet amb pocs cantos per les mans per entrar a la reunió. Diuen que és aquí on està el pas difícil de la tirada. La tirada és més llarga del que marca la ressenya, deu tenir uns 50m, igual que la quarta.
La quarta tirada és molt menys exigent, però en canvi amb els parabolts notablement més llunys. No obstant, també hi ha un parell o tres passos de "quinto mas" que s'han de mirar abans.
Per sortir vam tirar recte amunt per terreny primer de caminar i després un últim tros de roca fàcil, però més trencat i sense assegurances fixes.
En definitiva, una bona via si tens el grau una mica alt i ben consolidat. Si no, massa A0...
De material vam fer servir puntualment l'alien vermell, encara que es podria reforçar més si es volgués.
Resum: 12.12.2010
Via El Somni de Quimfer, Roca dels Arcs, Vilanova de Meià
180 m, 6b+ o 6c, màxim obligat 6a o 6a+, segons qui ho miri...
Material: algun friend o alien pot anar be, però són prescindibles
Companys de la cordada: Joan i Guillem Buxó, Wolfgang



Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.