Salta al contingut principal

El Somni de Quimfer

Diumenge passat vam fer amb el Joan Buxó i fill la via Somni de Quimfer, a la Roca dels Arcs.
Quan li vaig proposar al Joan fa uns dies em devia confondre amb una altre via de la zona més assequible, perquè el Somni tiba molt, diria massa pel meu saber fer...

La primera tirada marca 6a però té uns passos prou fins per haver-se de posar les piles des del bon principi. Potser és l'efecte d'"entrar en fred", que sempre ens passa, però a mi ja se'm van inflar els braços en aquesta tirada que li va tocar al Joan.


El Joan comença la tercera tirada

La segona en canvi es fe prou bé, encara que necessités alguns descansos per recuperar forces.
La tercera tirada és l'"estrella", comença amb un desplom amb bones mans, però sense peus a l'inici. Cremada total... Quan has fet tot el muraco de gairebé 50m, et ve la guinda: un desplomet amb pocs cantos per les mans per entrar a la reunió. Diuen que és aquí on està el pas difícil de la tirada. La tirada és més llarga del que marca la ressenya, deu tenir uns 50m, igual que la quarta.
La quarta tirada és molt menys exigent, però en canvi amb els parabolts notablement més llunys. No obstant, també hi ha un parell o tres passos de "quinto mas" que s'han de mirar abans.




Inici quarta tirada

Per sortir vam tirar recte amunt per terreny primer de caminar i després un últim tros de roca fàcil, però més trencat i sense assegurances fixes.

En definitiva, una bona via si tens el grau una mica alt i ben consolidat. Si no, massa A0...
De material vam fer servir puntualment l'alien vermell, encara que es podria reforçar més si es volgués.



Guillem i Joan

Resum: 12.12.2010
Via El Somni de Quimfer, Roca dels Arcs, Vilanova de Meià
180 m, 6b+ o 6c, màxim obligat 6a o 6a+, segons qui ho miri...
Material: algun friend o alien pot anar be, però són prescindibles
Companys de la cordada: Joan i Guillem Buxó, Wolfgang

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano