Salta al contingut principal

Bikini - Serrat de les Garrigoses‏

El passat diumenge em van enganyar per acompanyar el Blai i la Clara a la Bikini, que recordava prou difícil d'una vegada fa uns anys. Era questió de tornar a provar-ho...

El Blai comença la primera tirada, llisa, escamosa, panxuda, sense preses gairebé. I les xapes posades amb molta alegria. Marca 6a+, però és difícil de nassos, i ell s'ha de concentrar al màxim.
La segona tirada marca 6a, desisteixo davant de l'èxit a la primara tirada, i li cedeixo el llarg a la Clara. Ella passa primer l'esperó i després el mur de dificultat i el flanqueig amb elegància i sense despentinar-se, per descomptat. La roca d'aquesta secció és excel.lent, mentres les xapes estan col.locades igual que a la primera tirada, amb compta- gotes.


Clara al segon llarg

La tercera tirada marca 4+, aquesta és la meva! Comença amb una placa fàcil, el primer espit gairebé invisible, de tant lluny. Després d'uns rostolls es redreça en un diedre una mica guarro i descompost, per mi això no és quart, però buenuuu.... en total hi ha tres xapes, però s'hi poden col.locar alguns aliens. Al final de la tirada hi ha un error en la ressenya del llibre, perquè s'ha de fer un flanquig de 5m a la dreta que no està indicat, per trobar la reunió.
La quarta tirada és l'estrella, li torna a tocar al Blai. Comença amb una placa molt fina i difícil, però menys obligada que a la primera tirada. Aquí marca 6b. De seguida dona pas a un diedre fissurat sensacional, amb forats grossos i molt bona roca. S'ha d'equipar amb Camalots de l'1, 2 i 3, al mig hi ha un espit que balla molt... perquè serà? Més amunt s'ajup i facilita la progressió.





4art llarg, Blai

Resum:
Diumenge, 26.12.2010, Sant Esteve, bon dia per escalar.
Via Bikini, Serrat de les Garrigoses, Montserrat
170m, 6b (obligat 6a)
Equipada amb els espits justos, aliens útils en algun tram de les primeres tirades, Camalots grossos a la quarta tirada.
Companys de la cordada: Clara/Blai/Wolfgang

Via molt recomanable si tens el grau necessari, i si no t'importa escalar entre xapes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...