Salta al contingut principal

Els Madecaps de la Lourdes, Tossal de Mullapans

El dissabte passat, l'amic Blai ens va convidar a acompanyar-lo per fer la via Els Madecaps de la Lourdes, a l'extrem esquerra de la paret de Mullapans, molt aprop de l'aeri.
L'aproximació la vam fer des de Monistrol, des de l'aparcament del camp de futbol. Ens hi vam estar uns tres quarts d'hora, primer fins a la caseta de les aigües per la pista, i després per un corriol molt embrossat i ple de vegetació. S'aconsella màniga llarga!

La via són 4 tirades, ben equipades amb parbolts del 8 (10 mm a les reunions). Portàvem el joc d'aliens petits i friends fins al Camalot groc (2), però em sembla que no vam col.locar-ne cap. Allà on s'havia d'apretar més, l'amic Carles va tirar amunt sense buscar forats ni fissures. Ell, quan veu una xapa més amunt, ja en té prou...



Oriol i Blai al primer llarg


La ressenya la podeu trobar a lanochedelloro, però no estic segur si el Blai la vol retocar una mica en quant a les graduacions.
Jo personalment vaig trobar molt difícil el pas per sortir de la primera xapa i caçar la segona (primera tirada), i algun que altre pas de la segona. La tercera potser és la que apreta menys, hi ha un passet de cop de gas a l'inici, i després algun pas finet. La quarta també la vaig trobar difícil, més que la tercera.
Tots quatre vam coincidir que el grau obligat seria 6a.



Quarta tirada, amb algun passet fi


La via es fa rapidet, un parell d'hores i llestos. Vam triar la baixada a peu, és una altre caminadeta ben agradable, tot xerrant.

Resum: 6.11.2010
Els Madecaps de la Lourdes, Mullapans, Montserrat
100 m 6b+ o així, obligat 6a/Ae.
Material: algun friend mitjà pot anar bé pel diedre de la segona tirada, i potser petits per foradets, però són prescindibles.
Companys de cordada: Blai/Oriol i Carles/Wolfgang
Via molt recomanable.



Boires matinals. Gran angular i en moviment.
(foto:Carles Canós)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...