Fa dies que tinc empantanegada aquesta piulada de la Brallantines, a la Zarathustra, que vam fer a mitjans de setembre. La idea inicial era fer la nova via Arapahoe Now de l'Indi, però regalimava de l'aigua caiguda els dies anteriors, convertint-la en impracticable aquest dia.
Doncs la Brallantines és una via ben tiesa, molt vertical, amb les xapes justes. Obliguen a escalar entre spits, segons la dificultat hi ha distàncies considerables. Sense anar més llluny, la primera xapa es ja troba uns quants metres amunt, i hi veus una bageta vella i prima penjant... mal senyal? Al final suposem que és per indicar la situació d'aquesta primera assegurança.
La via és curteta, 3 tirades i total poc més de 100m, però no deixa ni un moment per respirar, si exceptues els primers metres. Ressenyes a internet no he trobat, està al llibre "Vilanova de Meià y zonas cercanas", dels autors de sempre Luichy/X. Buxó.
Vam fer servir puntualment algun alien, però en general no s'hi pot posar res.
Adjunto les impressions molt detallades de l'amic Blai, que per circumstàncies va haver de currar-se la via tot sol...:
"Des del peu de via veiem un spit amb un cordino i més amunt unaltre spit amb dos cordinos.
La via comença en una feixa de pedra que baixa de dreta a esquerra. A uns 30 metres de la Caipirinha (comença amb un cable d'acer) i a la dreta d'un bloc enorme i podrit per on discórrer la via Mambo.
Decidim començar la via molt a la dreta doncs recte per sota el seguro la pedra està molt descrostonada. Aquí la pedra apareix de color vermellós i erosionada en forma d'ondulacions on trobar un bon canto és difícil. El primer seguro s'agafa relativament fàcil (III-IV). Abans d'arribar al segon seguro cal superar una petit pas de V ben protegit, després una petita excursió que asseguro amb un alien en la mínima fissura recta que he trobat fins ara. El següent pas és per terreny incert, m'agafo a un parell de cantos dubtosos i ... aguanta. Amunt i peus en diedre. Comencen les dificultats, el seguro està en la pared dreta del diedre, intento pujar per l'aresta on hi ha un canto molt bo. Però un canto no fa estiu i he de tornar a baixar.
Pujo per la placa (a l'esquerra del seguro) i poso algun peu al diedre.
Per sortir del 4rt el millor és sortir per l'aresta (espectacular!). Provo a tocar els cantos i vaig pujant quan em dono compte ja tinc el seguro lluny i no tinc retorn. Suor freda. Xapo un spit que te la xapa invertida.
Repòs. Intento pujar per la dreta en placa perquè hi ha millors peus però tira enrere i no hi ha mans. Uns 50 cm per sobre el seguro trobo un parell de fissures horitzontals i puc pujar fins el següent seguro. Aquí també hauré d'apretar, una placa lleugerament desplomada m'obliga a esforçar-me. Trobo un canto d'esquerres que està a la dreta, intento fer un creuament un parell de cantos bons ... però vaig molt just de forces. No se com és el canto de sota el seguro, el toco: és una merda. Perdo la fe i em penjo. Faig un estrep amb una cinta i pujo amunt. Em tranquilitzo. Acabo pujant i deixant l'estrep improvitzat a sobre el seguro, arribo a una presa tant bona que talla la mà: m'ha fallat la fe.
Continua la verticalitat però els cantos son bons. La via entra en una zona de pedra grisa molt adherent.
Trobo dos reunions, l'antiga amb dos spits i un buril i la nova amb dos parabolts un cordino i un mallon. Xapo la nova però és més incòmode que la vella.
2ª tirada 6a. Surt a la dreta a buscar un petit balconet, és més fàcil del que sembla. El segon seguro està molt lluny i poso un alien que entra de conya. Arribo sense cap problema al 2on seguro, la tirada transcórrer per una placa força vertical on vas trovant cantos bons. Cal controlar on poses els peus perquè lo únic que hi ha son fisures horitzontals que no es veuen a simple vista. Arribo a una feixa i la reunió em queda a uns 5 metres a la dreta: 2 spits i un buril units per un cordino un mallon. Seguint la feixa a la dreta hi ha una espècie de cova on els boltors fan niu. Un de jove però no menut s'atura en un balconet. Els seus pares passen volant molt aprop nostre. Podem veure clarament les puntes de les ales amb 4 plomes ben diferenciades. Fan soroll quan passen planejant, em recorda el soroll dels velers, els planejadors quan tallen l'aire.
3ª tirada 6b. Després d'una reunió molt còmode toca tirar amunt. Per continuar toca tirar a l'esquerra per la feixa. El següent seguro està una mica amunt. Què passa si caig? Estic a uns 6m en horitzontal a la reunió, un saque seria un pèndol de puta mare i una esgarrinxada assegurada. A més a més la pedra no és gaire sana, sobretot els peus que estan tots escrostonats. No pot ser tant difícil!
Trobo una bústia vertical, típica de calcari, un metre més a l'esquerra un altre. Agafo el primer amb la mà dreta, el segon amb l'esquerra i... el seguro em queda lluny. Merda! Torno a baixar. Col·loco un alien en el primer forat. És tant profund que em permet ficar algun dit també. Ara SI m'arrisco a fer el pas i arribo al seguro sense cap problema. Segueixo pujant i es van alternant burils i spits a una distància respectable però es deixa fer.
Arribo a una placa tiesa i em trobo de morros amb el 6b. Aquí els seguros estan més aprop.
Segueixo amunt ja per terreny fàcil per unes arestes arrodonides amb una lleugera tendència a la dreta. És fàcil però ara si que allunyen: dos burils rovellats m'indiquen el camí fins la reunió que es fa en un arbre ple de cordinos. No arribem a fer cim, decidim fer rappel i estalviar-nos l'excursió.
El 1er rappel es pot fer directament de l'arbre a la 1ª reunió (55m) tenint en compte que la perpendicular et deixa uns 4m a l'esquerra de la reunió. Compte que passem per terreny podrit i cauen pedres. El 2on rappel. de 25 m tots volats ens deixa a peu de via.
Una gran via.
Anem a fer el got a Vilanova, al bar de la penya Barcelonista i allà ens trobem al Sutri. Ens explica que ells abans anaven a fer aquesta via per veure com estaven de forma i de coco, doncs recorda que hi han alguns "alejes". Comenta que potser s'hauria de reequipar i canviar lo vell per nou.
Molt recomanable, si no tens alèrgia als spits. La pedra en general és excel·lent excepte algun tros de la primera tirada. "
Resum:
Via Brallantines, Paret de Zarathustra, Vilanova de Meià
115m, 3 tirades, amb un màxim de 6b+ (no sé si és obligat o no, podria ser que sí)
Via equipada, algun alien pot anar bé.
Baixada amb dos ràpels de 55i 25m
Companys de cordada: Blai/Wolfgang
Wolfgang
Doncs la Brallantines és una via ben tiesa, molt vertical, amb les xapes justes. Obliguen a escalar entre spits, segons la dificultat hi ha distàncies considerables. Sense anar més llluny, la primera xapa es ja troba uns quants metres amunt, i hi veus una bageta vella i prima penjant... mal senyal? Al final suposem que és per indicar la situació d'aquesta primera assegurança.
La via és curteta, 3 tirades i total poc més de 100m, però no deixa ni un moment per respirar, si exceptues els primers metres. Ressenyes a internet no he trobat, està al llibre "Vilanova de Meià y zonas cercanas", dels autors de sempre Luichy/X. Buxó.
Vam fer servir puntualment algun alien, però en general no s'hi pot posar res.
Adjunto les impressions molt detallades de l'amic Blai, que per circumstàncies va haver de currar-se la via tot sol...:
"Des del peu de via veiem un spit amb un cordino i més amunt unaltre spit amb dos cordinos.
La via comença en una feixa de pedra que baixa de dreta a esquerra. A uns 30 metres de la Caipirinha (comença amb un cable d'acer) i a la dreta d'un bloc enorme i podrit per on discórrer la via Mambo.
Decidim començar la via molt a la dreta doncs recte per sota el seguro la pedra està molt descrostonada. Aquí la pedra apareix de color vermellós i erosionada en forma d'ondulacions on trobar un bon canto és difícil. El primer seguro s'agafa relativament fàcil (III-IV). Abans d'arribar al segon seguro cal superar una petit pas de V ben protegit, després una petita excursió que asseguro amb un alien en la mínima fissura recta que he trobat fins ara. El següent pas és per terreny incert, m'agafo a un parell de cantos dubtosos i ... aguanta. Amunt i peus en diedre. Comencen les dificultats, el seguro està en la pared dreta del diedre, intento pujar per l'aresta on hi ha un canto molt bo. Però un canto no fa estiu i he de tornar a baixar.
Pujo per la placa (a l'esquerra del seguro) i poso algun peu al diedre.
Per sortir del 4rt el millor és sortir per l'aresta (espectacular!). Provo a tocar els cantos i vaig pujant quan em dono compte ja tinc el seguro lluny i no tinc retorn. Suor freda. Xapo un spit que te la xapa invertida.
Repòs. Intento pujar per la dreta en placa perquè hi ha millors peus però tira enrere i no hi ha mans. Uns 50 cm per sobre el seguro trobo un parell de fissures horitzontals i puc pujar fins el següent seguro. Aquí també hauré d'apretar, una placa lleugerament desplomada m'obliga a esforçar-me. Trobo un canto d'esquerres que està a la dreta, intento fer un creuament un parell de cantos bons ... però vaig molt just de forces. No se com és el canto de sota el seguro, el toco: és una merda. Perdo la fe i em penjo. Faig un estrep amb una cinta i pujo amunt. Em tranquilitzo. Acabo pujant i deixant l'estrep improvitzat a sobre el seguro, arribo a una presa tant bona que talla la mà: m'ha fallat la fe.
Continua la verticalitat però els cantos son bons. La via entra en una zona de pedra grisa molt adherent.
Trobo dos reunions, l'antiga amb dos spits i un buril i la nova amb dos parabolts un cordino i un mallon. Xapo la nova però és més incòmode que la vella.
2ª tirada 6a. Surt a la dreta a buscar un petit balconet, és més fàcil del que sembla. El segon seguro està molt lluny i poso un alien que entra de conya. Arribo sense cap problema al 2on seguro, la tirada transcórrer per una placa força vertical on vas trovant cantos bons. Cal controlar on poses els peus perquè lo únic que hi ha son fisures horitzontals que no es veuen a simple vista. Arribo a una feixa i la reunió em queda a uns 5 metres a la dreta: 2 spits i un buril units per un cordino un mallon. Seguint la feixa a la dreta hi ha una espècie de cova on els boltors fan niu. Un de jove però no menut s'atura en un balconet. Els seus pares passen volant molt aprop nostre. Podem veure clarament les puntes de les ales amb 4 plomes ben diferenciades. Fan soroll quan passen planejant, em recorda el soroll dels velers, els planejadors quan tallen l'aire.
3ª tirada 6b. Després d'una reunió molt còmode toca tirar amunt. Per continuar toca tirar a l'esquerra per la feixa. El següent seguro està una mica amunt. Què passa si caig? Estic a uns 6m en horitzontal a la reunió, un saque seria un pèndol de puta mare i una esgarrinxada assegurada. A més a més la pedra no és gaire sana, sobretot els peus que estan tots escrostonats. No pot ser tant difícil!
Trobo una bústia vertical, típica de calcari, un metre més a l'esquerra un altre. Agafo el primer amb la mà dreta, el segon amb l'esquerra i... el seguro em queda lluny. Merda! Torno a baixar. Col·loco un alien en el primer forat. És tant profund que em permet ficar algun dit també. Ara SI m'arrisco a fer el pas i arribo al seguro sense cap problema. Segueixo pujant i es van alternant burils i spits a una distància respectable però es deixa fer.
Arribo a una placa tiesa i em trobo de morros amb el 6b. Aquí els seguros estan més aprop.
Segueixo amunt ja per terreny fàcil per unes arestes arrodonides amb una lleugera tendència a la dreta. És fàcil però ara si que allunyen: dos burils rovellats m'indiquen el camí fins la reunió que es fa en un arbre ple de cordinos. No arribem a fer cim, decidim fer rappel i estalviar-nos l'excursió.
El 1er rappel es pot fer directament de l'arbre a la 1ª reunió (55m) tenint en compte que la perpendicular et deixa uns 4m a l'esquerra de la reunió. Compte que passem per terreny podrit i cauen pedres. El 2on rappel. de 25 m tots volats ens deixa a peu de via.
Una gran via.
Anem a fer el got a Vilanova, al bar de la penya Barcelonista i allà ens trobem al Sutri. Ens explica que ells abans anaven a fer aquesta via per veure com estaven de forma i de coco, doncs recorda que hi han alguns "alejes". Comenta que potser s'hauria de reequipar i canviar lo vell per nou.
Molt recomanable, si no tens alèrgia als spits. La pedra en general és excel·lent excepte algun tros de la primera tirada. "
Resum:
Via Brallantines, Paret de Zarathustra, Vilanova de Meià
115m, 3 tirades, amb un màxim de 6b+ (no sé si és obligat o no, podria ser que sí)
Via equipada, algun alien pot anar bé.
Baixada amb dos ràpels de 55i 25m
Companys de cordada: Blai/Wolfgang
Wolfgang
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada