Molt bona via! Una de les bones de Montrebei, segons diuen part de la trilogia juntament amb la del Kike i la Cor Salvatge.
El dia no va començar amb molta calor, dos graus al arribar al prat, això ja ens feia plantejar un altre objectiu, qualsevol excusa es bona, potser era la por,je,je,....Al final ens decidim, que potser es lo que costa mes, i a peu de via ja ens trobem amb varies cordades; uns estan a la Latin i uns altres a la Cor, pues estupendu! així no ens farem nosa i si molta companyia, que es lo que fa falta en un dia tan gris, la boira puja per Pont de Montanyana i es deixa notar molt. Fa un dia humit i fins que no passem la travessa, no veurem el sol.
La casualitat és que tenim a Albert Salvadó, al Vicenç i la Lisi a la Cor, quina bona sort, així ens podrà cantar els passos!!!
Anem fent fins al tercer llarg que és el més difícil de la via,un llarg de fissura molt guapo, però també bastant difícil, un llarg dels que deixen empremta. A partir d'aquí la escalada es torna més rapida, fins un altre vegada el llarg setè, crec? on ens trobem amb un llarg de placa més equipat, però també amb passos obligats i difícils. Un consell: qui comença la via, es menja els llargs xungos, així que enredeu al company en algun llarg,je,je.
Els companys de la Cor, porten una marxa increïble, van a muerte, porten al cap fer la en lliure i ho aconsegueixen!quins craks!! Sortim gairebé plegats de la paret.
El dia no va començar amb molta calor, dos graus al arribar al prat, això ja ens feia plantejar un altre objectiu, qualsevol excusa es bona, potser era la por,je,je,....Al final ens decidim, que potser es lo que costa mes, i a peu de via ja ens trobem amb varies cordades; uns estan a la Latin i uns altres a la Cor, pues estupendu! així no ens farem nosa i si molta companyia, que es lo que fa falta en un dia tan gris, la boira puja per Pont de Montanyana i es deixa notar molt. Fa un dia humit i fins que no passem la travessa, no veurem el sol.
La casualitat és que tenim a Albert Salvadó, al Vicenç i la Lisi a la Cor, quina bona sort, així ens podrà cantar els passos!!!
Anem fent fins al tercer llarg que és el més difícil de la via,un llarg de fissura molt guapo, però també bastant difícil, un llarg dels que deixen empremta. A partir d'aquí la escalada es torna més rapida, fins un altre vegada el llarg setè, crec? on ens trobem amb un llarg de placa més equipat, però també amb passos obligats i difícils. Un consell: qui comença la via, es menja els llargs xungos, així que enredeu al company en algun llarg,je,je.
Els companys de la Cor, porten una marxa increïble, van a muerte, porten al cap fer la en lliure i ho aconsegueixen!quins craks!! Sortim gairebé plegats de la paret.
Una via molt recomanable, la veritat es que cap de les vies de l'Albert no et deixen indiferent,vies aconseguides i amb segell propi.
Material utilitzat:camalots fins al 4, repetint el 3 i 4, semàfor d'aliens amb el gris i 15 cintes.
Dissabte 16 d'octubre, Albert Santiago i Oscar.
Material utilitzat:camalots fins al 4, repetint el 3 i 4, semàfor d'aliens amb el gris i 15 cintes.
Dissabte 16 d'octubre, Albert Santiago i Oscar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada