Salta al contingut principal

Anís del Mono, Paret Bucòlica (Oliana)‏

El passat 26 de setembre vam fer la via Anís del Mono, a la part dreta de la Bucòlica.
Ja n'havia sentit alguns comentaris sobre la graduació d'aquesta nova via, penso que el tema està ressolt amb la nova ressenya del Luichy que penja a la seva pàgina (lanochedelloro.com).

La via té, segons aquesta mateixa ressenya, "trams amb roca una mica cutre", i això ho vam poder certificar del tot. Si la feu, intenteu fer-la de primer, perquè pels de sota és una loteria... Vam poder gaudir de tot tipus de projectils, de les típiques pedretes i pedres, fins blocs més grans. Tampoc no s'ha d'exagerar gaire amb el tema, però l'advertència s'ho val.


L'assegurament també té un punt curiós, hi ha trams on amb molt de gust col.loques un friend (vam fer servir els camalots 0,75, 1 i 2, i un alien vermell per l'última tirada, aquest prescindible), i després et trobes alguns passatges literalment cosits, on potser no caldria tanta xapa. A la segona tirada només vam trobar un clau.

Per lo demés la via no és lletja del tot, té algun diedrillo bonic i algun curt tram de placa, la resta na fent. La baixada però és un altre petit inconvenient, primer has de pujar per terreny indefinit i en pla jabalí fins al cim, per empalmar amb el camí que a dalt passa de banda a banda, per baixar per la canal de l'esquerra de sempre. L'aproximació, en canvi, és rapidíssima, en 10 minutets et plantes a peu de via.




Resum:
Via "Anís del Mono", paret Bucòlica
170m 5+/6a
Portar Camalots del 0,5 al 2.
Companys de cordada: Silvia/David/Wolfgang

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...